Resultats de la cerca
Es mostren 9078 resultats
Erecció i ejaculació
Fisiologia humana
L’ erecció és el procés de modificació de la grandària, la consistència i l’orientació del penis En situació de repòs, el penis és un òrgan flàccid que se situa per davant de l’escrot amb el gland en la seva part més baixa Amb el procés d’erecció, el penis creix, especialment en longitud, esdevé rígid i s’alça cap endavant, de manera que el gland queda situat més amunt de l’arrel En definitiva, en estat d’erecció el penis adquireix les característiques necessàries per a realitzar el coit L’estat del penis, en situació de flaccidesa o d’erecció, depèn del grau de repleció sanguínia dels seus…
Penis
Anatomia humana
El penis és l’òrgan genital masculí extern que intervé en la copulació en l’interior hi ha la darrera porció de la uretra masculina, que condueix a l’exterior l’orina o l’esperma És localitzat a la part més baixa del tronc, per davant de l’escrot Al penis, s’hi diferencien tres porcions l’ arrel , la part del penis que es troba fixada al tronc el cos , la part central de l’òrgan, de forma cilíndrica, i el gland , la part més extrema, de forma similar a una pera En la part més pròxima al cos, el gland constitueix una prominència anomenada corona del gland , i a l’extrem hi ha una obertura, el…
Funció de les plaquetes. Coagulació de la sang
Anatomia humana
Les plaquetes tenen un paper fonamental en l’ he mostàsia , és a dir, el mecanisme que es desenvolupa per a interrompre l’hemorràgia consegüent a l’esquinçament d’un vas sanguini En aquest procés complex no solament intervenen les plaquetes, sinó també una sèrie de substàncies, moltes de naturalesa proteica, que circulen en el plasma o que es troben a l’interior de les plaquetes, anomenades factors de la coagulació , l’activitat dels quals és indispensable perquè s’aturi d’una manera eficaç la pèrdua sanguínia i es recuperi la indemninat del vas sanguini lesionat Una manca de plaquetes…
La distribució del temps d’estudi
Educació
És bo deixar-ho tot per a última hora Segurament, en algun moment de la teva vida, has tingut una tasca pendent, que has de fer, però no t’hi poses, no trobes el moment adient i oportú per a fer-la, i has experimentat, per aquest motiu, un neguit constant Ets una persona que deixes les coses per a l’últim moment –costum, d’altra banda, socialment molt estès– Has pogut comprovar en alguna ocasió, que, fruit d’un error de càlcul, aquest darrer moment no arriba mai o passa de llarg, i, per tant, deixes la tasca o la feina i es queda sense fer Comences una feina i l’abandones al cap…
màquina eina
Tecnologia
Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall.
Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a màquines eina les…
espeleologia

L’espeleologia és una activitat a cavall entre l’esport i el lleure que explora les cavitats naturals de la Terra, i que es practica amb tècniques d’escalada
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Exploració, amb finalitats esportives dels avencs i de les coves.
Bé que hom té notícies d’anteriors visites de l’home a innombrables coves, cal arribar a l’any 1748 per a començar a parlar d’espeleologia, gràcies a les exploracions de Nagel i Esper aquest darrer, en descobrir en unes cavernes de Francònia una gran quantitat d’ossos fossilitzats, creà un ambient expectant que facilità els inicis de la paleontologia per Cuvier 1771 El 1840, Lindner arribà al fons de l’avenc de Trebiciano - 322 m, i deu anys més tard Schmidt navegà per alguns rius subterranis de la regió d’Ístria però fou Édouard-Alfred Martel 1859-1938 qui, amb els seus estudis i…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques del voltant,…
Institut del Cinema Català
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1975.
Nasqué amb el propòsit de treballar per la promoció i potenciació del cinema català i també dels Països Catalans, així com pel desenvolupament de la indústria cinematogràfica i la creació d’un cinema inscrit en la lluita democràtica Fou en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada 1975 que sorgí un projecte de creació d’una societat anònima amb el nom d’Institut de Cinema Català, i es redactà el manifest Per a un cinema català Els seus signants foren Francesc Bellmunt, Jordi Cadena, Jaime Camino, Carles Duran, Ramon Font, Josep Maria Forn, Romà Gubern, Francesc Pérez-Dolz, Josep…
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia
Cristianisme
Historiador especialista en història eclesiàstica i de Catalunya.
Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…
, ,
Tucídides
Historiografia
Historiador grec.
Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot, mostra en la seva…