Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Santa Maria de Cistella
Art romànic
Situació Fragment de la façana de ponent amb la vista del conjunt de la porta d’entrada al temple, del final del segle XII o del començament del XIII, l’escultura de la qual es relaciona amb les veïnes de Santa Maria de Lledó i de Santa Maria de Costoja F Tur L’església de Santa Maria de Cistella és la parroquial del poble homònim, que és situat en un ampli replà de les terres accidentades dels pre-pirineus empordanesos, a llevant del massís del Mont i a mà esquerra de la riera d’aquest mateix nom Es troba al bell mig del nucli de la població, a la plaça de l’Església Mapa 258M781 Situació…
L’arquitectura romànica religiosa
Art romànic
Interior de l’església de Sant Miquel de Cuixà, molt transformada al llarg dels segles, però que ofereix un interessant conjunt d’arcs de ferradura de la basílica construïda a l’inici del darrer quart del segle X ECSA - Rambol En l’estat actual dels nostres coneixements i de la pràctica corrent, podem admetre dins la denominació d’ art romànic l’art produït a Catalunya des de bona part del segle XI fins a molt avançat el XIII Aquest presenta diferències i coincidències importants amb el d’altres països Pel que fa a la primera etapa, la diferència més important —de nom, però no de forma— es…
Santa Maria de Tagamanent
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb restes del clos tancat que la precedia després de la seva restauració M Anglada Aspecte de l’església i ruïnes de la rectoria des de la part de llevant M Anglada L’església de Santa Maria de Tagamanent queda a l’extrem nord-oest del planell que corona el turó homònim de forma troncocònica visible des de la major part de la plana de Vic Des del cim, a una altura de 1 055 m, es dominen tots els pics que delimiten el terme municipal, alguns superiors als 1 000 m Mapa L37-14364 Situació 31TDG416223 Hi ha tres pistes per anar-hi la més curta i…
Bibliografia sobre l’estudi del Renaixement i el Barroc
Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del Museu Nacional…
Els precedents immediats de l’escultura gòtica
Art gòtic
Entre el romànic i el gòtic Les etapes que transcorren entre el final del romànic i l’inici del gòtic constitueixen uns dels moments més controvertits i complexos del coneixement de l’escultura de l’edat mitjana a Catalunya Com és sabut, aquesta situació es fa extensible a l’arquitectura i també a la resta d’arts figuratives, especialment la pintura en tots els seus vessants Aquestes etapes comprenen un període que abraça, aproximadament, des de les dues darreres dècades del segle XII fins al final del segon terç del segle XIII, tenint en compte les obres més significatives Aquests marges,…
L’art romànic al Gironès
Art romànic
Arquitectura civil i militar Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall La ciutat de Girona devia tenir un pes força gran dins la comarca del Gironès era una de les poblacions més importants de la Catalunya Vella La Girona d’abans de l’any 1000, com moltes de les ciutats de l’època anterior a la feudalització, es mantingué en primer lloc com a residència episcopal tenia unes muralles de tradició romana i feia de residència ocasional del comte i més usualment del vescomte A partir de l’any 1000, augmentà…
L’arquitectura gòtica catalana en el context europeu
Art gòtic
Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…
Sant Just Desvern
L’edifici Walden 7, a Sant Just Desvern, abans de l’actual remodelació
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, al vessant SW de la serra de Collserola.
Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…
Calonge de Segarra

Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al límit N de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra i el Bages.
Situació i presentació Municipi de 37,15 km 2 , situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta de la Molsosa, al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que…
Barberà de la Conca

Barberà de la Conca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Confronta amb els de Cabra del Camp E i Figuerola del Camp SE, ambdós de l’Alt Camp, Sarral E-NE, Solivella N, Pira W i Montblanc SW El municipi és situat al SE de la Conca estricta el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd punta de Conills, 699 m Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat se’n destaca el tossal de Coma-ral 534 m El territori és drenat per diversos rierols…