Resultats de la cerca
Es mostren 6137 resultats
Els dominis bioclimàtics i el mantell vegetal de la Terra
Zonació altitudinal Disposició de la vegetació en estatges altitudinals en el massís del Montseny J Nuet i Badia Una observació analítica i detallada de la vegetació ens ha permès d’identificar-ne les unitats elementals, que hem anomenat comunitats o associacions Una visió sintetitzadora, per contra, ens ha de permetre d’agrupar aquestes unitats en grans conjunts d’una certa coherència estratègica i fisiognòmica per a definir els grans dominis mundials de vegetació, les grans macroàrees que un observador arribaria a destriar si pogués contemplar la Terra d’una sola ullada Aquest exercici de…
La meteorologia
L’atmosfera, el nostre medi Un dia qualsevol de primavera, per exemple, el 13 de maig de 2007, la informació meteorològica de la televisió pública catalana mostrava un mapa sinòptic del temps amb una depressió al sud de les illes Britàniques Un front fred escombrava lentament la península Ibèrica A causa d’aquesta situació, a l’est de la península el vent era de component sud A la imatge del Meteosat, el presentador assenyalava com els vents del sud, carregats d’humitat, topaven amb les grans serralades del sistema Ibèric i els Pirineus, i condensaven formant núvols La informació i les…
Les sabanes al món
Les sabanes americanes Segurament la disponibilitat de nutrients per a les plantes és, a l’Amèrica tropical, com a la resta dels tròpics, un limitador ecològic tan important com la disponibilitat d’aigua, de manera que aquests factors es conjuguen, juntament amb el foc, per a conformar un marc de condicions ambientals que afavoreix la persistència de formacions obertes D’altra banda, encara que la seva major expressió se situï als tròpics, a l’Amèrica del Sud les sabanes llenyoses i els boscos secs ultrapassen àmpliament les latituds tropicals, tot penetrant a les regions subtropicals i…
la Seu d’Urgell
Vista de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…
Amer

Vista del poble d’Amer (la Selva)
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la Selva situat a l’extrem septentrional de la comarca.
Situació i presentació Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa S'estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent o Rebrugent, que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm i un sector molt planer obert vers la…
Roc Chabàs i Llorens
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i canonge de la catedral de València.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de comerciants d’origen francès establerta a Dénia al s XVIII, estudià al Seminari Conciliar central de València, on s’ordenà de prevere el 1868 Es doctorà en teologia el 1885, a la mateixa ciutat Interessat des de ben jove per la història de la seva ciutat, publicà, en dos volums, una Historia de la ciudad de Denia 1874-76, notable per la qualitat de les seves fonts i molt ben rebuda per la crítica L’obra li facilità l’ingrés en diverses entitats acadèmiques i culturals Així, fou membre de la Sociedad Arqueológica Valenciana 1875, soci d’honor de la…
Cronicons Barcinonenses
Historiografia catalana
Nom amb què s’ha designat tradicionalment dos cronicons en llatí, del s. XIV, el Barcinonense I (publicat per Baluze a l’apèndix de Marca Hispanica i per Enrique Flórez a España Sagrada, XXVIII) i el Barcinonense II (també publicat per Flórez al mateix volum d’aquesta obra).
Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…
Iniciativa per Catalunya
Partit polític
Organització política que començà a existir a la primeria de 1987, quan per primera vegada concorregué a les eleccions municipals, i que adquirí la configuració definitiva el 1990, en la I Assemblea Nacional.
Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…
Vilanova de l’Aguda
L’església parroquial de Santa Maria, Vilanova de l’Aguda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la vall del Llobregós.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de l’Aguda, de 53,67 km 2 , s’estén pel sector de llevant de la comarca de la Noguera i la seva demarcació limita amb els municipis de Bassella N, Alt Urgell, Pinell de Solsonès NE, Solsonès, l’enclavament segarrenc de les Cases de la Serra de Torrefeta i Florejacs, E, Sanaüja E, també de la Segarra i el territori principal de Torrefeta i Florejacs al sector de Florejacs, SE i amb els termes noguerencs de Tiurana NW, Oliola W i Cabanabona SW El municipi és format per dos antics agrupaments històrics, el que centrava el castell de l’Aguda i el que…
Sierra Leone

Vista aèria de Freetown, la capital de Sierra Leone, a la riba de l'estuari del riu Rokel
© David Hond
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N i a l’E per Guinea, al S i al SE per Libèria i a l’W per l’oceà Atlàntic; la capital és Freetown.
La geografia La geografia física El país és constituït per un altiplà central 50-70 km amb una altitud mitjana de 500 m, que va augmentant progressivament fins als 2100 m a les muntanyes de Loma, a l’extrem nord-oriental Solcada per nombroses valls que davallen de l’altiplà, la zona costanera és pantanosa i plena de manglars, amb nombroses penínsules i illes com la de Sherbro El clima és tropical i humit Les pluges, molt abundants a la costa a Freetown, 4111 mm a Bonthe, 3916 mm, amb una progressiva disminució cap a l’interior a Kabala, 2569 mm, duren de maig a novembre de desembre a març…