Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
Com vivien els primers humans?
La reconstrucció de l’evolució humana és cada vegada més una tasca d’equip, complexa, on conflueixen nombroses disciplines Ja són lluny els temps en què les restes fòssils es recollien a l’atzar o es compraven en farmàcies xineses com és el cas de diverses peces dentals dels voltants de Pequín Actualment és una de les tasques més interdisciplinàries de la ciència moderna, en la qual intervenen des de la física o la química fins a diverses ciències biològiques, geològiques o socials La paleoantropolgia, o ciència que estudia els humans antics, ha deixat d’interessar-se només en l’aspecte físic…
L'aprofitament dels recursos animals a les selves plujoses
La selva, font de proteïna animal Els animals de la selva són una font bàsica d’aliment per a molts grups d’humans Encara avui, molts pobles indígenes, poc avesats a la domesticació d’animals i amb un accés només ocasional als productes animals elaborats industrialment, tenen la pesca i la caça com a font del proveïment de tota la proteïna animal que consumeixen La caça té una importància menor per als colons arribats recentment, els quals es decanten per aprofitar els animals domèstics, fonamentalment vaques, porcs i aviram, però sovint la necessitat o el gust els decideix a dedicar-s’hi En…
Montevideo
Ciutat
Capital de l’Uruguai, forma un departament homònim propi.
És situada a l’estuari del Riu de La Plata, en el punt on s’obre a l’Atlàntic, damunt la badia de Montevideo L’onada immigratòria de la segona meitat del s XIX provocà el desenvolupament de la ciutat 9 000 h 1830 300 000 h 1890 La funció urbana principal, a part la politicoadministrativa, és la comercial, orientada sobretot vers l’exportació de productes de base llana, cuir, carn, etc cap a les àrees consumidores europees El port importa, d’altra banda, combustibles, béns d’equip i productes manufacturats Fins a un cert punt, la ciutat resta sotmesa a la influència de Buenos Aires, a l’altra…
fumatge
Alimentació
Acció de sotmetre aliments a l’acció del fum a fi d’assaonar-los i alhora perquè es conservin.
La llenya que produeix el fum ha d’ésser seca i poc o molt aromàtica, i el procés serveix per a eliminar una part de l’aigua dels aliments i, a més, per a esterilitzar-los Prèviament hom acostuma a salar-los o coure'ls, la qual cosa els proporciona una estabilitat més duradora El fumatge pot ésser fet en fred, a uns 25°C carn, salmó i productes no gaire propensos a la descomposició, i en calent, a 90-120°C embotits i peix en general Les installacions modernes de fumatge són aïllades i hermètiques, i disposen de control de temperatura La llenya més apreciada per a cremar és la de noguera,…
J. N. Santaeulàlia
Literatura catalana
Nom amb què signa la seva obra l’escriptor Josep Navarro i Santaeulàlia.
Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005, Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans, La…
,
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de dents…
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca…
Alfred Hrdlicka
Escultura
Escultor austríac.
Abandonà la formació de tècnic dental per a cursar estudis a l’Acadèmia de Belles Arts i d’escultura en el taller de Fritz Wotruba fins el 1957 El 1960 feu la seva primera exposició individual i el 1964 representà Àustria a la Biennal de Venècia Del 1971 al 1989 exercí la docència en acadèmies d’art a Stuttgart, Hamburg i Berlin El 1989 s’establí definitivament a Viena, on fou professor a la Universitat d’Arts Aplicades, i exercí també com a escenògraf d’òpera i teatre A mitjan dècada dels anys seixanta conegué directament persones amb transtorns mentals greus que…
ximpanzé

Ximpanzé
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels pòngids, una mica més alt que l’orangutan (els mascles poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles); de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l’orangutan, té el dit gros de les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força grosses.
El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que…
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més o menys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina