Resultats de la cerca

Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del segle X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el qual…

Es casà 1350 amb Margarida de Foix, filla del vescomte de Castellbò per aquest motiu el seu pare Bernat li cedí el vescomtat de Cabrera, i el rei Pere III li donà el comtat d’Osona Acompanyà el seu pare en les expedicions a Sardenya del 1353 i el 1354, any que aquest li cedí el vescomtat de Bas Els seus dominis jurisdiccionals esdevingueren, així, els més importants del Principat de Catalunya Això li valgué enemistats entre la noblesa, que es dividí en dos partits, enfrontats sovint amb violència Prengué part en les guerres contra Castella el 1364 intentà de defensar Calataiud,…

L’actual edifici de Sant Julià no sembla conservar vestigis arquitectònics de la construcció medieval, documentada al segle XI La vila de Gessum és esmentada l’any 1064 en la donació a la canònica de Santa Maria de la Seu d’una sèrie d’alous, entre els quals consta un alou “ in appendicio Sancti lusti Sanctique luliani in villis que vocant Gessum et Perellam ” El mateix any hi ha documentada una altra donació a Santa Maria de la Seu d’uns alous situats als llocs de Vilanova, Ges i Perella L’any 1077, en la restitució que el comte Ermengol IV d’Urgell va fer a Santa Maria de la Seu de la vila…

Situació i presentació El terme municipal de Farrera, de 61,85 km 2 , en contacte amb l’Alt Urgell, és al sector NE de la comarca Limita al N amb Alins, a l’E amb Anserall, al S amb Montferrer i Castellbò ambdós de l’Alt Urgell, a l’W amb Llavorsí i al NW amb Tírvia El sector NW del terme comprèn gairebé tota la coma de Burg, voltada per altes muntanyes i drenada pel torrent de Burg, o riu de Glorieta, format als vessants SE del pic de Màniga i als vessants orientals del de Montesclado El riu corre en direcció E-W i aflueix a la Noguera de Cardós, ja dins el terme de Tírvia rep al curs mitjà…

Situació Perspectiva aèria de l'emplaçament del castell de Somont Les ruïnes es troben entre la cisterna i les edificacions actuals ECSA - A Villaró El castell és a la riba dreta del Segre, en un turó a uns 300 m sobre el riu Mapa 35-10216 Situació 31TCG755929 Per arribar-hi cal prendre en el quilòmetre 133 de la carretera C-1313 de la Seu a Puigcerdà una pista forestal que puja, en 2 km, a la casa anomenada Torre del Morales, que és l’antic emplaçament del castell de Somont Les restes del castell són damunt la roca que hi ha darrere mateix de la casa Història El lloc de Somont, conegut des…

Situació Vista del poble d’Aristot, sobre el qual s’aixecava el castell, bastit sobre una roca granítica ECSA – A Villaró Les restes de l’antic castell d’Aristot es troben al cim d’un petit promontori que domina tot el poble d’Aristot, i que és, si exceptuem la part sud-est, totalment envoltat de construccions modernes És de fàcil accés sobretot si es dóna la volta al poble i es puja pel vessant nord VHC Mapa 35–10216 Situació 31TCG868933 Història Mencionat el lloc d’Aristot en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, la vila d’Aristot surt documentada diverses vegades al llarg dels segles…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…

El territori del Baridà, esmentat ja l’any 882 i en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix profusament en la documentació dels segles X, XI i XII el seu centre era el castell de Bar, esmentat l’any 895 De pertinença comtal primer, amb la incorporació del comtat de Cerdanya a la corona amb Jaume I, passà a mans reials al segle XIV pertangué al vescomtat de Castellbò, i retornà, al principi del segle XV, a la corona L’església del lloc era dedicada a sant Esteve L’any 970, en les afrontacions d’una terra situada al castell de Bar s’esmenta la terra de Sant Esteve, que…

Situació Colomer medieval de torre, força ben conservat ECSA - A Villaró Aquesta construcció es troba en un serradet, al cap del poble Mapa 35-10216 Situació 31TCG804959 Per arribar a Bescaran cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia dedicada a l’església de Sant Martí de Bescaran El colomer es veu perfectament a dalt de tot del poble, i s’hi accedeix agafant el camí de bast de Bescaran a Arcavell Història Tenim un testimoni indirecte de l’origen medieval d’aquest colomer, gens diferent dels de la resta de la zona El 1497 va redactar-se un capbreu a Bescaran, en el qual una de…

Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller Sibil la Amb tot, el…