Resultats de la cerca
Es mostren 1145 resultats
Santa Maria de Cardet (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Sector sud-est de l’església, on destaca el gran absis de dues plantes, una corresponent al nivell de la nau i l’altra a la cripta ECSA - F Tur Vista aèria del petit nucli de Cardet, amb la parroquia de Santa Maria a l’extrem de llevant A Cutiller L’església de Santa Maria és a l’extrem de llevant del petit poble de Cardet, que és enlairat a la riba dreta de la Noguera de Tor 1 193 m, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses, a l’entrada de la vall de Boí Mapa 32-10 213 Situació 31TCH183076 L’accés es fa per un brancal indicat de la carretera de la vall, a l’esquerra JBP-JAA…
Les creus dels monestirs de Santa Maria de Vilabertran i Sant Joan de les Abadesses
Art gòtic
Crist de la creu de Vilabertran, figura d’un exquisit treball escultòric ©RManent Les creus de Vilabertran i de Sant Joan de les Abadesses tenen certes similituds que fan que tot sovint se les presenti i estudiï juntes Totes dues comparteixen la mateixa configuració, un perfil amb uns grans medallons circulars que marquen unes expansions trapezoïdals als braços, de regust arcaïtzant dins el corrent gòtic És la tipologia de creu triomfal, que arrenca amb Constantí el Gran segle IV i es perpetua al llarg de l’alta edat mitjana, i és especialment emprada en el romànic Alguns obradors,…
L’art popular religiós
La funció d’alliçonar, l’eliminació d’elements accessoris amb aquesta finalitat, un caràcter simbòlic marcat, l’accentuació i la deformació per despertar un sentiment de participació, el caràcter gairebé sempre anònim, la diferenciació dels productes artístics oficials i elitistes, són característiques inherents a l’art popular Però no en són les úniques característiques, ni li són exclusives L’art popular en general no té ni una definició clara o única ni uns límits precisos, com tampoc no els té la cultura que el produeix La cultura popular no es troba dissociada d’una cultura «culta» que…
Altres esglésies de la diòcesi d’Urgell
Art gòtic
Introducció Durant els segles XI i XII les terres de l’antiga diòcesi d’Urgell havien experimentat el desplegament d’una intensa activitat artística, fins a assolir un nivell particularment brillant dins l’àmbit de l’arquitectura Però, si ja a la tretzena centúria aquesta empenta es veié reduïda, al llarg dels dos segles següents, mentre el gòtic català arribava a la màxima esplendor, el bisbat d’Urgell perdé definitivament la seva antiga preeminència en el món de les arts La producció arquitectònica urgellenca a l’època en què dominaren les solucions estilístiques del gòtic es limità a…
Els monuments commemoratius
A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…
Sant Mori
El castell de Sant Mori
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Sant Mori és situat a la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia En aquest indret el riu forma uns pronunciats meandres És drenat també per la riera de Saus i la riera de Sant Mori, que travessen el terme de S a N i vessen llurs cabals intermitents al Fluvià El terreny és lleugerament accidentat per serres i turons arrodonits, que són el límit occidental de la plana d’inundació de l’Alt Empordà 134 m d’altitud màxima al SE del terme Altres termes veïns són Vilaür a ponent, Saus i Vilopriu aquest…
Llorenç del Penedès
El castell de Llorenç del Penedès, restaurat modernament
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a la Depressió Prelitoral Catalana, que s’estén al SE del Montmell, dins la conca de la riera de la Bisbal.
Situació i presentació Més de la meitat septentrional del municipi és envoltada pel terme de Sant Jaume dels Domenys Al SW limita amb la Bisbal del Penedès i al S amb el municipi de Banyeres del Penedès El terme és pla, sense accidents, drenat per dos torrents, el de Llorenç, a llevant, que rep les aigües del torrent de la Teuleria i del Jaumet, i el del Papiolet o de Cal Figueres, a ponent A l’extrem SE, a tocar amb el límit de Banyeres del Penedès, hi ha la vila de Llorenç del Penedès, al sector SW de la qual trobem part de la urbanització del Priorat de Banyeres, que s’estén també pel…
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
Historiografia catalana
Obra històrica d’Antoni de Capmany de Montpalau.
El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…
, ,
Cova de les Ermites (Roses)
Art romànic
Situació La cova de les Ermites és al promontori que forma la petita península del cap de Norfeu, la qual separa la cala de Montjoi, al sud, de la cala Jóncols, al nord És al vessant de tramuntana del turó més alt, coronat per les restes de la torre de guaita del segle XVI que en caracteritza la silueta Aquesta cova s’obre en un marge de roca amb un replà al davant L’indret és enlairat uns 50 m sobre el nivell del mar, damunt la costa escarpada amb alts penya-segats, que limita per migdia la badia de Jóncols Mapa 259M781 Situació 31TEG209772 Des de la carretera o la pista de Roses a Cadaqués…
Santa Maria del Palau (Torroella de Montgrí)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes de l’església, a l’indret de la capçalera, de la qual hom pot veure l’interior a la fotografia F Tur Les restes de l’església i del Poblat del Palau són situades als contraforts nord-occidentals de Montgrí, molt més a la vora de Bellcaire i de l’Escala que del seu cap de municipi Es tracta de les ruïnes d’una antiga població d’èpoques romana i medieval, habitada almenys des del segle II abans de Crist, segons les mostres de ceràmica trobades superficialment pels seus voltants Mapa 296M781 Situació 31TEG105601 Per anar-hi hi ha diversos camins, tots de terra,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina