Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
flauta de bec

Flauta de bec contrabaixa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta amb embocadura de bisell.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura hi ha l’entrada del canal, situada en una secció més prima que la resta, anomenada bec El tub acústic,…
El Bovalar: basílica paleocristiana i poblat hispano-visigòtic
Reconstrucció del baldaquí que cobria el baptisteri de la basílica del Bovalar, Seròs, segle VI MAIEI / RM Un dels conjunts arqueològics més interessants com a document històric de la baixa romanitat cristiana fins al final de la monarquia visigòtica, al principi del segle VIII, és el poblat del Bovalar a Seròs Segrià, situat al marge esquerre del riu Segre abans de la seva entrada al Cinca Malgrat les seves reduïdes dimensions, el conjunt arquitectònic i les troballes fetes durant les excavacions proporcionen informació històrica de primer ordre per a entendre les comunitats que el van crear…
Els bancs de la Febre de l'Or
La conjuntura Pagaré del 1881, any de la Febre d’Or L’any 1880 Catalunya viu un bon moment, gràcies a la liquidació d’uns problemes que afectaven fortament la seva vida política i, per tant, la seva economia El 1874, la burgesia catalana ha vist amb bons ulls la Restauració borbònica Potser no entusiasmava ningú, però la República tampoc no ho havia fet i, en canvi, havia portat molts trasbalsos Per la classe benestant, la proclamació d’Alfons XII és el retorn a la normalitat, a l’estat de coses que ja coneixia El 1876 s’ha acabat la tercera guerra Carlina, la darrera carlinada Tot i que els…
El barrinador de la palmera
Barrinador de la palmera mascle posat sobre una fulla de palmera S’observen les ales posteriors, ataronjades i molt vistoses Víctor Sarto El barrinador de la palmera Paysandisia archon és un lepidòpter de la família dels càstnids, originari de l’Amèrica del Sud, des d’on fou introduït accidentalment Els adults tenen una envergadura alar d’uns 8 cm mascles i 9-10 cm femelles, amb un subtil dimorfisme sexual Les antenes, en ambdós sexes, són com les de les papallones de dia, acabades en una maça Les ales anteriors són de color oliva fosc, mentre que les posteriors són ataronjades, amb una…
D’Abissínia al cor d’Europa
L’enlluernadora Viena de l’ocàs imperial, el creatiu centre intellectual que a cavall dels segles XIX i XX fou bressol del marginalisme econòmic de Karl Menger, del positivisme lògic d’Otto Neurath, del dodecatonisme harmònic d’Arnold Schönberg o de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la capital artística que, amb la Wiener Sezession, capgirà tants cànons musicals, arquitectònics i pictòrics de la mà de Gustav Mahler, d’Adolf Loos o de Gustav Klimt, era una ciutat que bevia cafè Hi havia pertot locals espaiosos i artísticament decorats, espais de relació i fogars de conversa com mai abans no s’…
Roques de restes: fòssils i sediments
Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…
Castell de Mogrony (Gombrèn)
Art romànic
El castell de Mogrony era situat en el comtat de Cerdanya, i religiosament depengué del bisbat d’Urgell i passà després al d’Osona no sabem si el castell passà al domini dels comtes de Besalú El terme antic del castell és ben conegut i comprenia el sector oriental de l’actual terme municipal de Gombrèn, del riu Garfull i del torrent de Puigbò fins al terme de Campdevànol Les primeres dades històriques del castell es volen fer remuntar al segle VIII, per una notícia que donà Villanueva, i que tragué d’un còdex del monestir de Ripoll, segons la qual vers l’any 736 un Quintilià, príncep,…
Castell de Mura
Art romànic
Situació Els esfondralls del castell són encimbellats dalt un pujol de 702 m d’altitud, sota el qual, a llevant, transcorre la carretera de Terrassa a Talamanca, mentre que, a ponent, s’arredossen el mas i la capella de Sant Lleïr i, més enllà, vers el nord-oest, la població de Mura Long 1°59’45” - Lat 41°41’54” Aspecte interior dels basaments de la torre del castell F Junyent-A Mazcuñan L’únic pany de mur que subsisteix, ultra els basaments de la torre, al castell F Junyent-A Mazcuñan Per arribar al turó on es dreçava el castell, cal que ens dirigim a Navarcles, on emprendrem la carretera…
Santa Eulàlia de Noves (Garriguella)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’interior de l’església de Santa Eulàlia de Noves F Tur L’església de Santa Eulàlia de Noves és la parroquial de la vila de Garriguella, que és situada al nord-est de la plana de l’Alt Empordà, als contraforts de la serra de la Baga d’en Ferran, a la zona de contacte entre l’Albera i la serra de Rodes La població es divideix en dos barris, Garriguella Vella o Baix Garriguella i Noves Noves és, de fet, el centre i el nucli més gran de la vila i on es troba, ben destacada, l’església Mapa 220M781 Situació 31TEG055880 Per anar a Garriguella hom pot situar-se a…
Torre de Can Colom (Mont-ras)
Art romànic
Situació Un aspecte del basament de la torre F Tur Restes d’una torre de guaita anomenada Torre de Can Colom, o Torre Ferrera, situades al cim d’un pujol, al vessant nord-oriental del puig de Cucala Es troba a la zona de contraforts de les Gavarres, a migdia del nucli de Mont-ras, formant part del barri de Cucala Mapa 334M781 Situació 31TEG115395 El poble de Mont-ras es troba a la carretera C-225, de Girona a Palamós Si hom ve de Girona, després del trencall que porta a Palafrugell, un cop situats a les primeres cases de Mont-ras en el reduït veïnat que té en aquesta carretera, cal agafar, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina