Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
barbaquí
Barbaquí de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments d’arc que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla -com ara el violí, la viola, etc.-, accessori consistent en una peça còncava de fusta, normalment de banús o pasta sintètica, que permet descansar la barbeta i alhora protegir la taula harmònica.
També s’anomena mentonera o barbada N’hi ha de diverses mides i formes, per a poder-se adaptar al perfil del mentó de cadascú, i amb diferents sistemes de subjecció
farcellet xinès
Gastronomia
Peça de pasta fina de la cuina xinesa en forma de farcellet o d’anella, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida amb una barreja de carn, generalment de porc, gambes i verdura, que es consumeix bullida, sovint en sopes, al vapor o fregida.
L’aprofitament dels recursos vegetals de les selves temperades
Collir sense plantar Els recursos vegetals de la majoria de les selves temperades han estat utilitzats des de temps remots, amb alguns exemples d’usos emblemàtics, com els de la morera blanca Morus alba , amb què s’alimenten els cucs de seda L’arribada dels europeus introduí canvis sensibles en la gestió del bosc, que passà d’estar sotmès a una explotació equilibrada per part de les poblacions indígenes, que n’aprofitaven una gran diversitat de productes no fusters i hi obrien poques clarianes, sempre recorrent al foc, a ser talat a gran escala pels nouvinguts, que crearen indústries…
vacherin
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta crua premsada, suau i elàstica, madurat durant un període mínim de tres setmanes, amb gust lleugerament salat i textura cremosa. És presentat en forma de barra i envoltat d’una crosta d’escorça d’avet, i originari de la Savoia..
Castell de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Angle nord-oriental del castell, amb un parell de panys de mur, un dels quals apareix foradat per una finestra espitllerada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell s’escampen pel cim d’un turó, de poca alçada i emboscat, que es dreça a la riba dreta del riu Cornet, en un indret de la vall on el riu solca les terres septentrionals del terme, entre els territoris d’Avinyó i Balsareny Long 1°55’06” Lat 41°51’56” Per arribar-hi cal anar a Balsareny i agafar la carretera que mena a Avinyó Just després d’haver passat la fita del quilòmetre 39, hom s’ha de desviar a mà dreta per tal de…
tetilla
Alimentació
Formatge gallec fet amb llet de vaca, de crosta de color groc de palla, pasta premsada i no cuita, tendra, i de sabor suau, amb un 45% de matèries grasses, que es presenta en peces de forma arrodonida acabades en punta, semblants a un pit; és anomenat també teta gallega
.
càpsula
Farmàcia
Petit embolcall cilíndric o esfèric, generalment constituït per dues peces, que encaixen l’una amb l’altra, d’una matèria insípida i soluble (com pasta de midó o, més modernament, gelatina), dins el qual hom posa determinats medicaments que, per llur mal gust o mala olor, són de mal prendre.
Les càpsules entèriques són tractades de manera que no es dissolen a l’estómac sinó al budell
Ceràmica andalusina de Lleida
Art romànic
Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…
mona
Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes menjades era…
cacau a l’àlcali
Alimentació
Economia
Cacau (torrat i amb pellofa, en pasta, en pols, normal o desengreixat, etc) tractat amb un àlcali, amb el qual el producte agafa un color més fosc, un gust més fort, l’acidesa es fa més soluble i més humectable, i es manté millor en suspensió en aigua o en llet calenta.
Aquest procés fou desenvolupat per l’holandès CJ van Houten el 1828