Resultats de la cerca
Es mostren 837 resultats
1932 i 1979: comparació de dos estatuts
Portada del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 1979 Coll part / GS La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents mentre que l’autonomia fou una excepció durant…
Bibliografia general referent al romànic de la Garrotxa
Art romànic
Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…
Gabriel Llabrés i Quintana
Gabriel Llabrés i Quintana
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Fill d’una família de pagesos acomodats, cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Balears El 1873 començà el batxillerat en arts El 1880 es traslladà a Madrid per cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, i, a l’Escola Superior de Diplomàtica, les assignatures de bibliografia, arqueologia i ordenació de biblioteques i museus Posteriorment es desplaçà a Barcelona per cursar la carrera de dret Fou soci de l’Acadèmia de Dret de Barcelona febrer del 1878, i membre adjunt del consistori dels Jocs Florals de Barcelona abril del 1879 Guanyà per oposició una plaça…
, ,
Santa Maria de Besora
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la nau, vers llevant, amb la capçalera M Anglada Aquest edifici, que formà part del clos murallat del castell, es trobava dintre el seu recinte Per tant, el seu itinerari cal cercar-lo al mateix lloc d’aquell Història L’església de Santa Maria, antiga parroquial del terme de Besora, era, alhora, l’església del castell de Besora, el qual era sotmès a la casa comtal barcelonina Els seus vicaris, especialment Gombau de Besora, fill d’Ermenir de Besora, el primer vicarius conegut, foren uns personatges amb una actuació molt destacada en la política de la casa…
Santa Maria del castell del Far (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Detall de l’excavació, on apareix el basament del suposat absis de la capella del castell Arxiu Gavín Santa Maria és el nom amb què es coneix la capella que hi hagué a l’interior del castell del Far Així doncs, tant la situació com l’itinerari que cal seguir per a arribar-hi són els mateixos que hem descrit per al castell Història És clar que la història de la capella de Santa Maria està directament relacionada amb la del castell Sembla que la primitiva capella devia correspondre a la primera fase d’existència del castell, al segle XI, i que es devia anar transformant, igual que el…
Centre de Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Institució acadèmica fundada l’any 1915 i vinculada a la Diputació de València.
L’any 1978 canvià el nom pel d’Academia de Cultura Valenciana A instàncies del diputat catòlic Joan Pérez i Lúcia, el 1913 se’n promogué el projecte, que tenia com a model l’Institut d’Estudis Catalans, i com a referent més llunyà, l’École des Hautes Études de París La iniciativa rebé el suport, entre altres associacions, de Lo Rat-Penat, del Centro Regional Valenciano i de la Joventut Valencianista de Barcelona El 1914 una comissió de diputats provincials valencians visità l’IEC El mateix any, l’erudit i polític conservador Josep Martínez i Aloy accedí a la presidència de la Diputació de…
Pollença
Sortida del sol al Port de Pollença
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem nord de l’illa, accidentat pel sector nord-oriental de la serra de Tramuntana.
Els materials, sovint calcaris, del Juràssic i el Liàsic, imbricats tectònicament i tallats en direcció obliqua per la costa de Tramuntana, originen un seguit de penya-segats que alternen amb valls transversals, sovint acabades en platges arrecerades en cales de SW a NE, racó d’Ariant, punta Beca, cala Solleric, del Castell, punta de la Galera, cala Estremer, punta de les Coves Blanques, i la punta de la Troneta que inicia la llarga i articulada península de Formentor El muntanyam calcari, molt abarrancat i amb fenòmens càrstics, s’estén des dels vessants orientals del puig Tomir 885 m alt al…
Callús
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
Josep Lladonosa i Pujol
Historiografia
Mestre, periodista, historiador i activista cultural.
De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari El Matí i en la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina