Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
epimorfosi
Zoologia
Tipus de creixement que presenten les larves d’alguns miriàpodes (els quilòpodes vivípars, concretament) que en néixer posseeixen ja la segmentació i el nombre definitiu de potes.
S'oposa a anamorfosi
escarabat d’aigua
Entomologia
Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, de cos deprimit en forma de barca i potes adaptades a la natació.
Viuen als estanys i rius d’aigües tranquilles i surten de nit per volar Les espècies dels gèneres Dytiscus , Gyrinus , Hydrophilus i Cybister són molt comunes als rius dels Països Catalans
mantoïdeus
Entomologia
Ordre d’insectes, inclòs antigament dins dels dictiòpters, format per individus que presenten un pronot molt desenvolupat i un primer parell de potes molt fortes i llargues.
Les femelles formen ooteques en recobrir les masses d’ous amb una substància mucosa que se solidifica en contacte amb l’aire Són propis de les regions càlides
mostela

Mostela
Graham Carey (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que ateny uns 15-27 cm, amb el cap allargat i les potes curtes i fortes.
És d’un color vermellós clar per sobre i blanquinós a la part inferior a l’hivern, però, pot presentar, tot ell, una tonalitat blanca L’espècie s’estén per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica És un animal molt actiu durant la nit Es nodreix, bàsicament, de mamífers molt més grossos que ell, com ara llebres i conills
alàudids
Ornitologia
Família de l’ordre dels passeriformes que comprèn ocells terrestres de colors bruns, de marxa ràpida, amb l’ungla del dit posterior de les potes molt llarga.
Són bons cantadors, poden volar molt alt i nien a terra Granívors, viuen a les regions temperades de l’hemisferi nord
estereospòndils
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels estegocèfals, de crani molt gros, ossi i cartilaginós, de paladar amb obertures i de cintures i potes petites i dèbils.
Visqueren en el Triàsic, en ambients totalment aquàtics, a causa de la poca resistència de llurs extremitats El representant més conegut és Boettneria , propi de l’Amèrica del Nord
porc

Porc Yorkshire
Neil Turner (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Zootècnia
Varietat domèstica del porc senglar (Sus scrofa).
És un animal de cos rabassut i potes curtes, acabades en quatre dits, només dos dels quals reposen a terra, i té una cua curta i espiraliforme El cap és gros i presenta un morro llarg, que li serveix per a cercar l’aliment entre la terra o entre les deixalles té els ulls petits i les orelles grosses La pell és gruixuda i té implantats al damunt pèls llargs i durs les cerres, i per sota hi ha una capa de greix subcutani molt grossa la cansalada Des de l’antiguitat ha estat un animal molt utilitzat per la seva carn i el seu cuir, bé que algunes religions, com la islàmica i l’…
finestra

Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
Marta
La marta té el cos, la cua, les potes i les orelles relativament llargs La longitud del cos cap inclòs és de 390-580 mm, la de la cua de 160-255 mm, la de l’orella de 32-52 mm i la del peu posterior de 65-98 mm Pesa de 800 a 1700 g les de Menorca deuen pesar més que les que aquí ressenyem Els mascles són aproximadament un 20 % més grans que les femelles El color és bru fosc, una mica vermellós la borra, densa i de color de pell girada pàllid Destaca molt un baber o taca gular de color ataronjat més o menys fort Biologia La marta Martes martes té molt sovint les palmes dels peus peludes i…
La cotorra de Kramer
Cotorra de Kramer alimentant-se de llavors al parc de la Ciutadella El bec robust i la capacitat prènsil de les potes dels psitàcids els permeten accedir més fàcilment a aliments que altres espècies d’ocells Jordi Clavell La cotorra de Kramer Psittacula krameri , també coneguda com a cotorra de collar, és una espècie introduïda, detectada per primera vegada a Barcelona l’any 1976 Als Països Catalans, hi ha un cens d’uns 200 exemplars, majoritàriament a les ciutats de Barcelona, Alacant i València, i les poblacions veïnes, a més d’un petit nucli a Mallorca És present sobretot al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina