Resultats de la cerca
Es mostren 1015 resultats
Cronologia del segle XX
Dates històriques i culturals 1900 Exposició de Picasso a Els Quatre Gats 1901 Estrena del Teatre Líric Català al Teatre Tívoli Fundació de l’Associació Wagneriana 1902 Mor Verdaguer 1904 Els fauves es reuneixen a Cotlliure Vallespir 1904 Neix Salvador Dalí 1905 Assalt militar a les redaccions del Cu-cut i La Veu de Catalunya Henri Matisse, André Derain treballen a Cotlliure juntament amb Aristides Maillol i altres artistes catalans 1906 Signatura del pacte de Solidaritat Catalana entre tots els partits polítics catalans J Dalmau obre la seva botiga d’antiguitats al carrer del Pi a Barcelona…
Imma Jansana i Ferrer
Arquitectura
Arquitecta paisatgista i orfebre.
Titulada el 1977 per l’ETSAB, el 1979 obrí el seu estudi d’arquitectura, que orientà al paisatgisme Els anys 1989-2001 fou arquitecta municipal a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i des del 1998 desenvolupa l’activitat professional a l’estudi Jansana, de la Villa, de Paauw, arquitectes SLP, amb seu a Barcelona i a São Paulo, amb el qual realitza majoritàriament projectes d’urbanisme públic Sobresurten el passeig Marítim de Gavà i els tres miradors del delta del Llobregat, guardonats amb el premi FAD 1993 i 1994, respectivament els jardins Àngel Guimerà del Prat de Llobregat 2000 i la…
Orazio Tiberio Vecchi
Música
Compositor italià.
Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la mateixa ciutat…
Antoni Noguera i Balaguer
Música
Compositor, pianista i musicòleg mallorquí.
Vida Iniciat en la música pel seu pare, els anys setanta es traslladà a Madrid per estudiar-hi enginyeria de camins i allí prosseguí la seva formació musical, aquesta vegada de manera autodidàctica Al final d’aquella dècada tornà a Mallorca, on actuà com a pianista en diverses vetllades concertístiques L’any 1886 introduí per primer cop la música de R Wagner a l’illa interpretant en concert la Gran Marxa Imperial El 1888 començà la seva activitat periodística, que es convertí en un eix central de la seva vida i que li permeté d’expressar les seves idees reformistes i la seva visió crítica…
Valentí Castanys i Borràs
Cinematografia
Periodista gràfic, cineasta amateur i dramatug.
Vida Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire Participà en el I Saló dels Humoristes 1916, en què guanyà el premi Cambó Collaborà sobretot en els setmanaris esportius "Xut" 1922-36, del qual fou l’ànima, i "El Once" 1945-65, el seu continuador, i que dirigí des del 1954 A partir del 1928, amb la seva càmera de 9,5 mm, realitzà els curts amateurs La bicicleta 1934 Les bèsties del parc i La tragèdia de Cordelles 1935, a més d’un Noticiari casolà 1934 ple d’imatges documentals de l’actualitat catalana Selecciones Ludovic Pius…
Joaquim Carrasco i Mañojil
Cinematografia
Actor i maquillador.
Vida Treballà al saló La Maravilla del Parallel com a mim El 1905 intervingué en dos films de Segundo de Chomón, Los sitios de Chile i Juanito el Forzudo Després treballà per als millors directors i per a productores com ara Films Barcelona i Iris Films, actuant en gairebé tots els títols d’Adrià Gual del 1914, ja que en fou collaborador al Teatre Íntim El alcalde de Zalamea Misterio de dolor La gitanilla Los cabellos blancos Linito por el toreo El calvario de un héroe i Un drama de amor Albert Marro el contractà com a actor de la Hispano Films, on treballà deu anys Destacà en títols…
música de Montevideo
Música
Música desenvolupada a Montevideo (Uruguai).
La música que es desenvolupà a Montevideo durant el segle XVIII fou majoritàriament religiosa Ja al segle XIX, la catedral de la ciutat es convertí en un centre musical força important, amb organistes com ara JJ Sostoa i JM Arzac, a més de mestres de capella i compositors, entre ells els espanyols A Sáenz i C Calvo, i l’italià J Giuffra La música profana d’aquells anys estigué representada per la tonadilla escènica, la sarsuela, l’òpera italiana i la música de saló El 1856 s’inaugurà el Teatro Solís, que, juntament amb el Teatro Urquiza, fundat el 1905, ha estat una institució molt important…
Joan Montcada i Planes

Joan Montcada amb l’estel Modular Groc, dissenyat i construït per l’artista
© Família Montcada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Artista plàstic.
Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…
Nicolau Raurich i Petre
Casa amb sol , per Nicolau Raurich i Petre
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li adquirí Ruïnes de Nimfa També fou premiat a l’exposició…
Foment de les Arts i el Disseny
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Entitat constituïda a Barcelona el 1903 amb el nom de Foment de les Arts Decoratives, que canvià l’any 2006 per l’actual.
El seu objectiu inicial era cooperar al cicle d’exposicions d’arts industrials patrocinades pel municipi Formada inicialment per industrials i per menestrals, sota la presidència de Santiago Marco des del 1921 amplià i diversificà les seves activitats A partir del 1923, que organitzà l’Exposició del Moble per a la Llar Popular, es dedicà a promoure certàmens, entre els quals es destaca el de la Taula Parada 1933 En establir-se a la Cúpula del Coliseum 1936, inicià els Salons d’Artistes Decoradors En 1935-36 i 1942-47 feu cursets anuals de tècniques de decoració Des del 1951 any que celebrà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina