Resultats de la cerca
Es mostren 7009 resultats
Eduard López-Chávarri i Marco
Eduard López-Chàvarri i Marco
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Compositor, musicòleg i escriptor.
Vida i obra Doctorat en dret a Madrid, la seva formació musical fou autodidàctica, tot i que rebé algunes orientacions i ensenyaments de Felip Pedrell, d’Enric Granados i de Manuel de Falla, i més tard completà la seva formació a l’estranger Exercí d’advocat a partir del 1896, però el 1908 abandonà la seva professió i decidí dedicar-se plenament a la música A partir d’un treball publicat l’any 1900 a Las Províncias , exercí com a crític musical teatral, artístic i literari durant cinquanta anys Collaborà en revistes nacionals i estrangeres Ritmo , La Revista , Revista Musical Catalana , La…
, ,
Felip Mateu i Llopis
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Numismàtic, historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment nacionalista, especialment…
, ,
Carl Otto Ehrenfried Nicolai
Música
Compositor i director alemany, fundador de l'Orquestra Filharmònica de Viena.
Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…
Otto Nicolai
Música
Compositor i director alemany, fundador de l'Orquestra Filharmònica de Viena.
Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…
Les primeres comunitats cristianes i l'organització de l'Església
Fragment d'un cancell decorat de la basílica paleocristiana de Bàrcino, segle V MHCB / RM L'Església va ser, des de la seva implantació, una de les institucions més importants en el conjunt del poblament hispanoromà i visigòtic Prengué un relleu important en els segles finals del món antic, cada vegada amb una personalitat més lligada al país L'Església va tenir, des de la predicació, un paper capdavanter en l'evolució sòcio-política d'Hispània Dins l'estructura visigòtica, però, va cedir en favor de Toledo urbes regia ciutat reial, que va convertir el seu bisbat en la seu…
Castell de Calonge
Art romànic
Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…
La vida
La majoria dels éssers humans som sedentaris i ens caracteritzem per la creació d’espais més o menys complexos per viure o treballar En aquest sentit, cada cultura construeix una arquitectura pròpia segons les seves necessitats de vida Al llarg dels segles, al territori que avui anomenem Catalunya s’han originat diferents tipus d’edificis, des de la domus, les basíliques i els temples romans, passant pels masos, les esglésies i els castells medievals, fins arribar als gratecels, els aeroports i les grans torres de comunicació Algunes d’aquestes construccions han esdevingut tradicionals, ja…
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
séquia comuna d’Oliva
Agronomia
Construcció i obres públiques
Canal de regatge que deriva de la séquia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l’assut d’en Carròs), per l’esquerra, juntament amb la séquia comuna de Gandia, de la qual se separa a la Casa Clara, per la dreta; rega els termes d’Oliva, la Font d’en Carròs, Bellreguard, Rafelcofer, de l’Alqueria de la Comtessa, Piles de Mar, Miramar i Palmera.
Del regnat de Jaume II a la Pesta Negra
Art gòtic
El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre entre les…