Resultats de la cerca
Es mostren 13053 resultats
Sant Martí de la Riba (Sant Feliu d’Avall)
Art romànic
Situació Edifici molt transformat, que sembla remuntar-se a l’inici del segle XII Arxiu Gavín Aquesta església és situada a uns 500 m a llevant del poble de Sant Feliu d’Avall, al peu del voló o petita falla a l’encapçalament de l’antiga riba de la Tet Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 0,6” N - Long 2° 44’ 44,4” E Història El “voló” de Sant Feliu d’Avall és esmentat ja al segle XI “ ad ipso volo ”, 1055 “ ad volonem Sancto Felicis ”, v1090 “ el Volonas ”, segle XIX L’església de Sant Martí és emplaçada en un indret que correspon al lloc dit també “ Ripa Fracta ” riba trencada esmentat el 941…
Sant Joan Baptista de la Bassa (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de Cotlliure llegà diners per a…
Sant Cebrià (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Planta de l’edifici, a escala 1200 J Bolòs La petita església de Sant Cebrià es troba dintre la demarcació parroquial de Sant Esteve de Llémena, dalt un turó, i actualment es troba abandonada Mapa 295M781 Situació 31TDG676572 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que va a les Preses En arribar a aquesta població, surt, vers tramuntana, una carretera que va a les Encies i a Sant Esteve de Llémena, amb uns 25 km de recorregut Des de Sant Esteve de Llémena cal pujar a peu a Sant Cebrià JVV Història La història de la capella de Sant Cebrià, situada al terme municipal de Sant…
Sarcòfag Amatller de Barcelona
Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és…
Alfons I de Portugal
Història
Comte (1114-39) i rei (1139-85) de Portugal.
Fill d’Enric de Borgonya i net per part de mare d’Alfons VI de Castella El 1128 es rebellà contra la seva mare i tutora Teresa a les comarques del Douro i del Minho, i després de vèncer-la a San Mamede s’apoderà del govern efectiu de Portugal Anys més tard, envaí Galícia 1137 i ocupà Tui, ciutat en la qual pactà amb Alfons VII de Castella i li prometé fidelitat Cap al 1139 feu una incursió pel Tejo i derrotà els musulmans a Ourique A partir d’aleshores, Alfons es titulà rei de Portugal, nou estat cristià independent El 1143 es feu vassall de la Santa Seu, a la qual es comprometé a pagar un…
Alexandre III de Rússia

Alexandre III de Rússia
© Fototeca.cat
Història
Tsar de Rússia (1881-94), segon fill d’Alexandre II.
Fou educat pel jurista i procurador del sant sínode, Konstantin Pobedonostsev, que fomentà en el tsarévitx les idees de la russificació en massa i de l’autoritat inalienable del tsar i de l’Església ortodoxa El 1866, Alexandre es casà amb Dagmar Maria Fiodorovna, filla de Cristià IX de Dinamarca En pujar al tron inaugurà una etapa d’allunyament d’Europa, d’intransigent autocràcia anullà l’ucàs que limitava el govern autoritari signat per Alexandre II i de renúncia a tota reforma política i social La premsa fou controlada 1881 i les universitats perderen llur autonomia 1884 A més, des del 1887…
Jaume Grau i Casas

Jaume Grau i Casas (dècada de 1930)
© Jordi Grau i Gatell
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Esperantista i escriptor.
De jove s’uní a l’ esperantisme i en fou un actiu propagador Fou collaborador de la revista Kataluna Esperantisto , i compilà la Kataluna Antologio Publicà obres didàctiques d’aquest idioma i poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poemes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Secretari de l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, fou també comptable i corresponsal amb l’estranger per a una fàbrica de sabates A la faceta d’esperantista uní la militància en el…
,
Josep Goday i Casals

Josep Goday i Casals
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…
Joan Fiveller

Joan Fiveller, conseller de la ciutat de Barcelona en 1416. Còpia del quadre de Ramon Padró publicat a La Ilustració Catalana l’any 1882
© Fototeca.cat
Història
Ciutadà de Barcelona.
Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28 En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell El 1416, essent conseller segon de Barcelona, reclamà al rei…
música de Bogotà
Música
Música desenvolupada a Bogotà (Colòmbia).
Seu d’una arxidiòcesi des del segle XVI, hi residiren i hi treballaren grans músics Els arxius de la seu s’han conservat, i la seva gran riquesa testimonia la intensa vida musical de la catedral durant l’època renaixentista i barroca Entre els grans mestres de capella cal destacar Gutierre Fernández Hidalgo, Juan de Herrera, José de Cascante i Salvador Romero Els jesuïtes també tingueren un paper important en aquesta vitalitat musical, i empraren la música com un instrument evangelitzador El pare José Dadey 1574-1660 creà la primera escola de música Les guerres d’independència feren minvar la…