Resultats de la cerca

És anomenada trisomia 18 o síndrome d’Edwards una alteració cromosòmica numèrica de pronòstic molt greu, consistent en l’existència d’un tercer cromosoma 18 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 8000 nadons vius, amb una freqüència triple en les femelles El nounat té poc pes, escàs desenvolupament dels músculs esquelètics i del greix subcutani, i també una marcada hipertonia muscular el plor és feble i respon escassament als estímuls sonors L’aspecte facial és característic microcefàlia amb occípit prominent, escàs desenvolupament de les crestes orbitàries, fenedures palpebrals…

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la defensa…

El concepte canònic d’ orde és fruit d’una llarga evolució que a partir d’un pluralisme primitiu de vida religiosa en les diverses formes ascetes, ermitans, monjos, etc, més o menys organitzats i dependents sempre de les esglésies locals, ateny una organització centralitzada dependent de la Santa Seu Els primers ordes no apareixen fins al segle XII amb les grans congregacions monàstiques de Cluny benedictí i del Cister i, sobretot, amb el naixement dels mendicants Actualment els ordes religiosos es distingeixen en quatre categories monjos, canonges regulars, mendicants i clergues regulars…

L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C, que permet l’…

La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper dels castells…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels estudis són…

Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’interès…

Ha realitzat, al llarg de bona part de la segona meitat del s XX, una intensa activitat literària al voltant del patrimoni natural i cultural del País Valencià és un capdavanter del gènere del llibre de viatges i excursions del País Valencià Fita fonamental en la seva trajectòria fou l’encàrrec que li feu, el 1956, Martí Domínguez i Barberà, director del diari valencià Las Provincias , d’escriure una sèrie d’articles amb la denominació genèrica de “ Rutas valencianas ” La sèrie es perllongà durant dotze anys i es publicaren prop de 120 rutes, bona part de les quals després foren recopilades…

Estudià història a la Universitat de Barcelona 1963-68 El 1970 redactà la seva tesina de llicenciatura “La inmigración francesa en la Barcelona del siglo XVIII”, i el 1979 es doctorà amb la tesi Los profesionales de la construcción en la Barcelona del siglo XVIII Exercí com a professor d’història a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB 1970-82 i a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB Des del 1985 fou arxiver municipal d’Esplugues de Llobregat El seu llibre Mestres d’obres i fusters la construcció a Barcelona en el segle XVIII 1991, eina de consulta obligada, és…

Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal de Música i…