Resultats de la cerca

Es tracta d’una miscellània religiosa escrita durant la darrera dècada del segle XIV, que inclou un cançoner musical destinat als pelegrins que acudien al santuari montserratí El cançoner, conegut amb el nom de Llibre Vermell , consta de deu cants monòdics i polifònics en llatí, català i occità, alguns dels quals són danses Entre ells hi ha Los set gotxs recomptarem , els primers goigs en català i una de les poques composicions conegudes en llengua catalana de l’Edat Mitjana El virelai Inperayritz/Verges ses par , d’altra banda, és una de les dues úniques peces polifòniques que existeixen en…

Creat per Philips, proporciona una qualitat semblant a la del sistema de disc compacte i pot llegir la casset analògica, amb la qual comparteix tant l’amplada i la velocitat de la cinta com la forma i les dimensions de la casset Contràriament als sistemes analògics, el DCC pot aplicar codis de temps i de text en la cinta per a localitzar i descriure passatges musicals També incorpora el codi SCMS Serial Copy Management System , que impedeix de fer còpies de cintes no originals, però permet de fer-ne a partir de la font original en cinta o disc compacte La cinta, muntada dins una casset…

Presentat com un sistema rectangular de coordenades, hom inscriu en les abscisses els anys de calendari i en les ordenades, les edats de manera que s’estableix gràficament el paràmetre temps com a moment i com a durada Els segments verticals són anomenenats isòcrones i fan referència a un moment per exemple, el 4 de juliol de 1954 Els segments horitzontals es coneixen com a rectes d’aniversari i separen edats exactes Els esdeveniments relatius a una mateixa edat es llegeixen horitzontalment, i els que concerneixen a un mateix any civil es llegeixen en vertical és el que hom denomina anàlisi…

Format en natació al Club Natació Atlètic-Barceloneta, destacà en categories inferiors en les proves de 100 i 200 m braça Se centrà, però, en el waterpolo, i el 2001 debutà amb el primer equip del CN Atlètic-Barceloneta En formà part fins el 2011, a excepció de l’any 2008, que fou cedit al CN Mataró, i de nou retornà a l’equip la temporada 2013-14 Jugà al Rari Nantes Florentia d’Itàlia 2011-13, i jugà amb l’Olimpiakós grec 2016-17 i amb la selecció xinesa 2017-18 Guanyà nou Lligues estatals 2003, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011, 2014, 2015, 2016, vuit Copes del Rei 2004, 2006, 2007, 2009, 2010,…

El seu nom, segons la versió mes divulgada, es deu al fet que els terrenys són en una antiga pedrera de Montjuïc que des de mitjan segle XVII fins a ben entrat el XIX fou explotada per la família Foixart Tot i així, el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona identifica el camí de la Foixarda amb la presència d’un arbust anomenat foixarda que creix per la rodalia En tot cas, la seva construcció tingué relació amb la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics de l’any 1924 Els promotors del projecte pensaren construir-hi el que havia de ser l’Estadi Català, un camp amb capacitat per a 35000…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films Logroño, Institut del Cinema Català Barcelona REFERENT LITERARI Basat en la novella L’aventura de Saïd 1995, de Josep Lorman GUIÓ JL Roig FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide  SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Naoufal Lhafi Saïd, Núria Prims Anna, Marouane Mribti Hussein, Mercè Sampietro Helena, la mare d’Anna, Jordi Dauder el pare de l’Anna, Samir Quchiri Ahmet, Choukri Gabteni Taib, Javier Nart l’…

El 1965 se’n feu la primera convocatòria i en les tres primeres edicions, d’àmbit purament local, guanyà Josep Rovira El 1970 se n’amplià l’abast a tot el territori català i per als cineastes locals es creà el premi Pedra de l’Encant Amorós Ballester guanyà la cinquena convocatòria i Lambert Botey i Jordi Pagès guanyaren la local L’any següent només es concedí el Pedra de l’Encant a l’Elan Diert Cooperativa de Films Antoni Morera guanyà la següent convocatòria La novena edició canvià del tot les bases i el premi també s’atorgà a treballs escrits, a films en 16 mm o en vídeo el jurat era…

Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Messidor Films Marta Esteban, Barcelona ARGUMENT El Kràmpack 1994 de Jordi Sánchez GUIÓ CGay, Tomàs Aragay FOTOGRAFIA Andreu Rebés Kodakcolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Llorenç Miguel MUNTATGE Frank Gutiérrez, Albert Manera, Marisol Nievas MÚSICA Riqui Sabatés, Joan Díaz, Jordi Prats SO Joan Maria Quilis so directe, Ricard Casals so a l’estudi INTERPRETACIÓ Fernando Ramallo Dani, Jordi Vilches Nico, Marieta Orozco Helena, Ester Nubiola Berta, Chisco Amado Julià, Ana Gracia Sònia, Myriam Mezières Marianne ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 16062000…

Estigueren situats al barri de Sants de Barcelona, en uns terrenys propietat de P Balañà Gestats després de la desaparició dels Estudis Cinematogràfics Orphea Film, SA el 1962, no es pogueren obrir per problemes burocràtics fins al 1965 Com a cap de producció es contractà l’enginyer industrial i cineasta Antoni Jover Tenien dos platós, oficines, camerinos, tallers, magatzems, moviola pròpia, etc, si bé les càmeres eren de lloguer Malgrat que foren concebuts per a rodar-hi cinema industrial i publicitari, també s’hi feren alguns films de ficció, com ara El último sábado 1966, P Balañà Al final…