Resultats de la cerca

Situació Vista del sector sud-est d’aquesta església, sens dubte l’edifici religiós altmedieval més interessant de la comarca JA Adell L’església parroquial de Santa Maria s’aixeca en un indret excepcional, a l’extrem de ponent del petit poble de Siurana Mapa 33-17445 Situació 31TCF268696 L’itinerari per a arribar a Siurana és el mateix que hem descrit en la monografia precedent JAA Història La parròquia de Santa Maria de Siurana degué ser creada al mateix moment de l’ocupació cristiana del castell i vila de Siurana, o tal volta ja abans, durant el setge, ja que avui convenim a acceptar que…

La ceràmica com a font per a la reconstrucció històrica Bol de ceràmica fina de taula DSP, d’origen provençal, conservat al Museu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona ECSA - M Catalán La identificació i l’ordenació tipològica i cronològica de les diferents produccions ceràmiques corresponents a l’antiguitat tardana fetes a partir, sobretot, dels anys setanta, han permès una visió totalment renovada d’aquest període històric Les paraules d’A Carandini illustren perfectament el canvi que han experimentat, durant els darrers decennis, el coneixement i la visió que teníem…

Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos dela comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana dela riera de…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…

Situació Vista del poble de Lluçars, presidit pel seu imposant castell ECSA - F Tur El castell de Lluçars és emplaçat en la plataforma del monticle que presideix el petit poble de Lluçars El castell de Lluçars es troba estratègicament situat, car domina la vall del Queixigar, entre Monesma, al nord, i Falç al migdia, castells amb els quals es comunica visualment Mapa 32-12 289 Situació 31TBG998703 S’hi arriba perfectament amb automòbil des de la N-230, agafant a l’esquerra una carretera local, passat Tolba i abans del pont del Queixigar, entre els quilòmetres 73 i 74 Aquesta carretera segueix…

Situació Aspecte de l’interior de l’església, que presenta l’absis cegat per un envà i la part de ponent de la volta de la nau totalment ensorrada ECSA - F Parra Aquesta església, ara en ruïnes, era l’antiga parròquia del despoblat de Rallui, encimbellat al nord de Beranui, a la riba esquerra del barranc de les Pedres Mapa 32-10 213 Situació 31TCG008953 S’hi puja a peu des de la carretera de l’Isàvena, més o menys durant una hora llarga Abans d’arribar a Beranui, a l’altra banda del pont que creua el barranc de les pedres, hi ha un camí que s’enfila per la serra i mena directament a Rallui…

Situació Vista aèria del cim de la Tossa on s’alça el castell, de planta rectangular i angles arrodonits, i l’església de Santa Maria, primitiva capella de la fortalesa i parròquia del terme ECSA - J Todó El castell s’aixeca dalt d’un pujol, conegut per la Tossa, prop de Santa Margarida de Montbui Mapa 35-15391 Situació 31TCG818017 S’hi pot accedir des d’Igualada per la carretera de Valls Després d’haver passat per Santa Margarida de Montbui, al cap d’un quilòmetre i mig, aproximadament, a mà dreta, comença la carretera que s’enfila a la Tossa uns dos quilòmetres Tant la clau del castell com…

L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…

Amb un estil de gran pompositat i barroquisme, que per als nostres ulls postmoderns és més propi d’èpoques passades, Josep Maria Sert va assolir durant la primera meitat del segle XX gran fama i èxit social Pintor muralista, dedicat principalment a la decoració dels salons més aristocràtics del seu temps, la seva obra no respon als cànons imposats per les avantguardes i, tanmateix, manté les seves arrels en els mateixos moviments artístics i culturals que a final del segle XIX li van obrir les portes L’obra de Sert, que té molt a veure amb la idea que de si mateix tenia l’artista i que, en…

L’ornamentació la gran protagonista Durant l’època del Modernisme s’aixecaren edificacions inspirades en èpoques i cultures molt diverses El desig d’originalitat i la necessitat d’impulsar la creació d’un estil nou, propicià la construcció d’abundants edificis neoromànics, neogòtics, neobarrocs, neobizantins, neoegipcis, neomudèjars i eclèctics La inèrcia en el planejament i la construcció porta majoritàriament a mantenir la concepció i estructura arquitectònica Només un nombre molt reduït d’edificis aixecats durant el període modernista utilitzaren un llenguatge realment innovador Detall d’…