Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Miquel Alcover i Sureda
Arqueologia
Historiografia
Cristianisme
Historiador i arqueòleg.
Germà d’ Antoni Maria Alcover , ingressà a la Companyia de Jesús Al llarg de la seva vida dugué a terme una gran activitat com a conferenciant i difusor de les seves troballes Entre aquestes destaquen l’aixecament dels plànols de l’església bizantina de Capdepera i diferents estudis sobre les coves prehistòriques mallorquines La seva tasca investigadora se centrà principalment en la dominació islàmica de les Illes Balears i, malgrat que els seus textos resten antiquats per a la visió crítica actual, tenen un indubtable valor a desgrat del canvi de sensibilitat i els avenços en els…
,
Eduard Admetlla i Lázaro
Eduard Admetlla i Lázaro
© Fototeca.cat
Submarinisme
Submarinista.
Pioner de l’exploració i de la fotografia submarina a Catalunya, fou un dels socis fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS El 1948 feu la primera immersió amb un escafandre d’invenció i patent propis L’any 1953 construí i provà amb èxit un prototipus experimental d’escafandre autònom Fabricà també un regulador semiautomàtic per a facilitar les immersions a gran profunditat, que comercialitzà la casa Vilarrubís i Sagué amb la marca Nemrod i inventà unes caixes estanques per a càmeres fotogràfiques El 30 de setembre de 1957, a Cartagena, amb la immersió a -100 m,…
,
Forges

Forges
© Universitat d’Alacant
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim pel qual fou conegut l’humorista gràfic castellà Antonio Fraguas de Pablo.
Començà a publicar el 1964 al diari Pueblo , però fins el 1973 es guanyà la vida com a tècnic de Televisión Española Collaborador d’un gran nombre de diaris i revistes Ya , La Codorniz , Por Favor , El Jueves , Interviú , Diario 16 , El Mundo , El País , on publicà regularment des del 1994 fins a la mort, etc, el seu treball es caracteritza per un dibuix de traç gruixut d’aspecte abarrocat, i per la utilització d’un llenguatge funcionarial i hiperbòlic i, alhora, farcit d’expressions populars Durant el franquisme i la transició els seus acudits foren un reflex estrafet dels hàbits i la…
musicoteràpia
Música
Ciència que utilitza la música com a eina terapèutica.
La musicoteràpia té els seus orígens en els descobriments sobre els efectes curatius que exercia la música en els ferits de la Segona Guerra Mundial A partir d’aquell moment diversos països, com ara l’Argentina, Anglaterra, França i els EUA, implantaren l’ús de la musicoteràpia per a tractar pacients amb discapacitats físiques, sensorials i mentals, en pacients geriàtrics o terminals, psicòtics, autistes, alcohòlics, drogoaddictes, inadaptats, i com a palliatiu en situacions de dolor intervencions, parts, etc La musicoteràpia es basa en la utilització de la música i de les seves capacitats de…
Pasqual Esclapers de Guilló
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, escriptor i llibreter.
La seva obra més important és Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…
, ,
Emili Granier i Barrera
Literatura catalana
Assagista, poeta i traductor.
Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre del 1934…
Eduard Aulés i Garriga

Eduard Aulés i Garriga
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dret
Comediògraf i articulista.
Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler Serafí Pitarra Se n’anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce Puerto Rico Deixà un ric i pintoresc anecdotari Collaborà a Un Tros de Paper…
,
Alfredo Bryce Echenique
Literatura
Escriptor peruà.
Considerat com a referent de la literatura llatinoamericana, la temàtica de la seva obra es basa, sobretot, en la seva pròpia visió de la societat de Lima Publicà, entre d’altres, les novelles Un mundo para Julius 1970, Premio Nacional de Literatura 1972, La vida exagerada de Martín Romaña 1981, El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz 1985, Reo de nocturnidad 1997, Premio Nacional de narrativa 1998, La amigdalitis de Tarzán 1999, premi Grinzane Cavour 2002, El huerto de mi amada 2002, premi Planeta, Las obras infames de Pancho Marambio 2007 i Dándole pena a la tristeza 2012 Escriví…
Brauli Foz i Burgues
Literatura catalana
Novel·lista i publicista en llengua castellana.
Vida i obra Estudià humanitats a la Universitat d’Osca i a França 1811-14, on fou deportat després de caure presoner a Lleida durant la guerra del Francès Fou catedràtic de grec a Saragossa el curs 1822-23, però, donades les seves idees liberals, aquell mateix any hagué d’exiliar-se a França 1923-34, on continuà aprofundint els estudis Tornà a Saragossa i, entre el 1835 i el 1862, ocupà la càtedra a la Universitat i fundà i dirigí 1838-42 el diari El Eco de Aragón , de caràcter liberal Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història, l’atípica novella de caràcter fantàstic…
,
Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat
Esport general
Equipament residencial i centre de formació d’esportistes d’Esplugues de Llobregat.
És format per la Residència Joaquim Blume, les installacions esportives del Consell Català de l’Esport, el centre de medicina esportiva del Consell Català de l’Esport i l’Institut Joaquim Blume Té com a finalitat la formació d’esportistes permetent-los compaginar la seva especialitat esportiva amb els estudis El seu precendent fou la Residència Joaquim Blume, la qual, a través del Pla de tecnificació esportiva de Catalunya 1985, juntament amb la resta d’installacions, passà a denominar-se Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat Fins a la inauguració del…