Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
bancada
Tecnologia
Bastiment d’algunes màquines, especialment de les màquines-eina, que n’és el suport i, alhora, l’element d’ancoratge a terra; pels esforços a què sol ésser sotmesa és construïda generalment de fosa d’una elevada resistència i duresa.
Així, la bancada del torn sosté els capçals i el carro portaeines i conté les guies del carro principal i el capçal mòbil
virolla
Peça generalment de metall, ordinàriament anular o cilíndrica, que hom posa, encerclant-lo, a l’extrem d’un paraigua, d’un bastó, etc, oposat al puny, o a l’extrem del mànec d’una eina, etc, per evitar que s’estelli.
tallaferro
Oficis manuals
Eina de ferrer, semblant a un martell amb mànec llarg, amb el ferro en forma de tascó, que serveix per a tallar barres de ferro aplicant-hi el tall i donant cops de mall a la cabota oposada al tall.
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…
tallant
Oficis manuals
Eina emprada per a picar i rebaixar pedres, que consisteix en dues fulles amples i amb tall que formen una sola peça i són unides per l’ull o canó de ferro, dins el qual passa el cap del mànec.
Puigmal-Costabona
Altiplans de les carenes divisòries entre el Ripollès i el Conflent, vora la Portella de Morens Oriol Alamany Puigmal-Costabona 19, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les muntanyes situades entre el Puigmal i Costabona constitueixen una de les millors mostres dels Pirineus axials orientals, i és un dels llocs que encara manté un baix grau d’artificialització Aquest bloc muntanyós comprèn les capçaleres del Freser i el Ter, pel vessant meridional, i la del Segre, i també les conques senceres de diferents rius Eina, Carançà, Mentet, etc, per la banda…
Informàtica 2009
Electrònica i informàtica
En període de crisi, no acostuma a haver-hi un excés de novetats quant a dispositius Enguany s'ha recordat el naixement de la popular xarxa de xarxes, o internet, ara fa ja quaranta anys, i les seves principals aplicacions, del tot impensades quan internet va començar El 2009 alguns vells projectes van fer realitat algunes de les seves promeses, com va passar amb l'anomenat cloud computing 'computació en núvol' Finalment, la mala acollida del Windows Vista, de Microsoft, va obligar a presentar, molt abans del previst, el nou sistema operatiu de Microsoft, el Windows 7, tot i que el mercat ja…
Antoni Maria Alcover i Sureda
Historiografia catalana
Prevere, lingüista i folklorista.
El 1877 es traslladà a Palma per fer els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Sant Pere Una vegada ordenat 1885 i llicenciat en teologia i dret canònic, ocupà diversos càrrecs de responsabilitat al si de l’Església de Mallorca fou catedràtic del seminari d’història eclesiàstica 1888, de llocs teològics 1895, d’història de Mallorca i de llengua i literatura mallorquines 1898, fou vicari general de la diòcesi 1898-1916, canonge magistral de la Seu 1905, vicari capitular sede vacante 1915-16 i degà del Capítol 1921 Defensà un integrisme radical de tradició carlina que només matisà cap…
Datació de l'origen dels nuclis cerdans
Art romànic
A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…
Les comunicacions
Un dels elements més clarament definidors del món modern és la creació de grans xarxes primer a escala local, després nacional i estatal i finalment a escala global Les xarxes de distribució de l’aigua, les carreteres o els ferrocarrils van ser les precursores d’aquest fenomen En el camp de les tecnologies de la informació, el telègraf va ser la primera gran xarxa que alguns, ara, han definit com “la Internet victoriana” L’anomenat telègraf òptic va néixer amb el segle XIX i amb una velocitat de transmissió que es pot calcular de 0,5 bits per segon, és a dir, uns 20 caràcters per minut Entre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina