Resultats de la cerca

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…

Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…

Aguilar de Segarra Sant Andreu d’Aguilar Sant Joan d’Aguilar Santa Maria de Maçana o del Grauet Santa Magdalena del Còdol-rodon Santa Margarida de Comallonga Sant Miquel del Castell de Castellar Sant Esteve de Castellar Sant Valentí de cal Tinet de Castellar Sant Julià de Puigfarner Santa Maria de les Coromines Santa Maria de Malencosa Artés Santa Maria d’Artés Santa Fe de Salabernada Avinyó Sant Joan d’Avinyó Sant Sadurní del Pla Santa Eugènia de Relat Sant Marçal de Relat Santa Maria d’Horta Balsareny Santa Maria Santa Maria del Castell de Balsareny Sant Ramon de Sobirana de Ferrans Sant…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano d’Enrique Rodríguez i d’harmonia i contrapunt d’Evaristo García Torres El 1901 escriví la primera obra per a orquestra, Coplas a nuestro padre Jesús de la Pasión L’any següent viatjà a Madrid, on el 1905 establí definitivament la seva residència En aquesta ciutat estudià piano amb J Tragó i inicià una estreta amistat amb el també compositor andalús Manuel de Falla El 1906 ingressà a la Schola Cantorum de París, on estudià amb A Sérieyx i V d’Indy i fou condeixeble de Falla Un any després, a la capital francesa, estrenà, tocant el piano i acompanyat per…

Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre els seus…

Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar arreu acompanyat de músics…

Desenvolupà les seves primeres experiències en el camp de la pintura, amb obres que representen siluetes contrastades, sobretot en el període 1963-70 Més tard, se centrà en l’experimentació vers l’any 1971 començà a aproximar-se als plantejaments de l’anomenat art conceptual i, després d’alguns tempteigs, se centrà en l’experimentació sobre mitjans alternatius, principalment el vídeo De fet, hom el considera un dels pioners de l’art conceptual als Països Catalans i l’introductor i màxim conreador del videoart al nostre país D’ençà del 1971 resideix habitualment a Nova York, des d’on s’ha…

Vida De ben petit començà els estudis de violí i piano a Granada, però, contra l’opinió dels seus pares, aviat es decantà per la guitarra, instrument que estudià amb diferents professors que no el satisferen plenament De fet, aprengué a tocar-la de forma autodidàctica desenvolupant una tècnica interpretativa pròpia, tot i que ell mateix reconegué la influència de guitarristes com Francesc Tàrrega Feu la primera aparició pública el 1909, al Círculo Artístico de Granada Tres anys després es presentà a Madrid, i el 1916 ho feu a Barcelona Des del començament de la carrera de solista, una de les…