Resultats de la cerca

El falcó mostatxut Falco subbuteo és més petit que el falcó pelegrí, ja que ateny fins a 35 cm, i té la bigotera més fina i més marcada És un ocell de presa que caça, sobretot, ocells petits i insectes Són característiques les taques, molt marcades, del plomatge i el color bru de les parts baixes i la cua, ben visibles al dibuix Marisa Bendala Als Països Catalans, el falcó mostatxut és un ocell estival que nidifica localment per tot el territori, llevat d’Andorra i les Illes A Andorra no és citat, però deu presentar-se en migració, i àdhuc podria niar-hi, i a les Illes s’observa regularment…

El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…

Al N de l’Ebre és un migrador i hivernant regular, però de pocs efectius, que es mou quasi exclusivament per les comarques litorals i prelitorals resta confinat als marjals i els estanys litorals i, esporàdicament, ha criat al delta de l’Ebre Al País Valencià es considera un migrador escàs i irregular Cabanes, devesa del Saler, Pego, el Fondo i Santa Pola A les Balears té una categoria similar, i s’hi afegeixen una hivernada molt escassa i irregular potser menys a Mallorca i una reproducció esporàdica Tot això fa que als Països Catalans, el mussol emigrant sigui una espècie que s’ha observat…

Coexistent als mateixos hàbitats de la fotja comuna, i amb una alimentació principalment herbívora relativament similar, la fotja banyuda no ha estat mai una espècie freqüent als nostres marjals, la qual cosa s’explica probablement pel fet que es trobava en el límit nord de la seva distribució i, per tant, en unes condicions ja una mica extremes La fotja banyuda o fotja de cresta és reputada sedentària, però es coneixen també alguns moviments irruptors, generalment hivernals Es reproduïa a l’albufera de València i, probablement, també al delta de l’Ebre i als marjals del Fondo A ponent, a…

Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí Aquest darrer…

Les bases materials del paleolític Els estudiosos de la prehistòria els paleoantropòlegs i els prehistoriadors normalment fan coincidir l’aparició a la Terra del gènere Homo amb l’aparició de les primeres eines que els nostres avantpassats van començar a fabricar regularment per tal d’incrementar la recollecció d’aliments i la capacitat de defensa Com per als seus ascendents antropoides, per als homínids l’aprovisionament d’aliments també constituïa una preocupació constant, que els consumia gran part de les energies i del temps disponibles A diferència dels seus progenitors, però, van…

Són notables caçadors, especialment en llocs de temperatures no gaire altes Les varietats més conegudes són l’anglesa pèl blanc o blanc, negre i canyella, la dita Gordon pèl blanc i canyella i la irlandesa pèl rogenc Dos gossos de raça setter anglès © Fototecacat

Es fan campionats tant en l’àmbit de societats de caçadors, com territorials i estatals

Entre els seus components han figurat nombrosos virtuosos, com els tenoristes J Coll, Ll Cotxo i J Colomer, el fiscorn J Puig "Moreno" i el contrabaixista D Sunyer Quant als compositors, cal destacar R Serrat, P Mercader, J Gravalosa i P Fontàs, que fou el darrer a dirigir la formació Ha enregistrat un total de trenta-un discos de sardanes i ha actuat en importants esdeveniments sardanístics arreu de Catalunya, Andorra i el Rosselló, i puntualment en diversos punts de la resta de l’Estat espanyol i a les Illes Balears, a més d’haver participat diverses…