Resultats de la cerca
Es mostren 1152 resultats
Antoni Roig i Rexart
Historiografia catalana
Eclesiàstic il·lustrat, escriptor i erudit.
Vida i obra Fou membre de la primera generació del grup illustrat menorquí, exponent destacat del corrent europeu del cristianisme illustrat, caracteritzat, segons Paul Hazard, per la síntesi entre tradició i esperit racionalista Fill de l’assessor del Jutjat eclesiàstic i nebot del vicari general de Menorca, cursà els primers estudis al jesuïta Collegi Monti-sion de Palma i, a Tarragona, sota tutela de l’arquebisbe Llorenç Despuig Mestre d’arts i doctor en filosofia per la Universitat Literària de Mallorca 1767, es doctorà 1770 en teologia i en ambdós drets a la Universitat Pontifícia d’…
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia catalana
Filòleg, historiador i crític de la literatura.
És autor d’una extensa i heterogènia obra i editor d’obres de la literatura clàssica i medieval Dotat d’una extraordinària versatilitat científica, fou capaç d’endinsar-se en la crítica literària de les diverses èpoques històriques Estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà 1903 en filosofia i lletres a Madrid, després de cursar la carrera a Barcelona Entre el 1908 i el 1910, rebé l’influx directe de la filologia alemanya, atès que li fou concedida una beca, juntament amb Pere Barnils i Antoni Griera, per ampliar estudis de filologia romànica a la Universitat de Halle und…
,
Pere Serra i Postius
Història
Historiografia catalana
Literatura catalana
Erudit.
Vida i obra D’ofici era botiguer de teles Fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat Treballador infatigable, aplegà una valuosa biblioteca de volums impresos i de manuscrits i escriví una gran quantitat…
, ,
Fèlix Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra La seva primera formació es desenvolupà a Sallent i a Santpedor, al costat del seu germà Joan Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al collegi de San Ildefonso Alcalá de Henares, 1784 Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona amb el seu oncle Fèlix Amat 1786, on estudià filosofia i teologia, continuà a Madrid 1792, Reales Estudios de San Isidro i culminà a Cervera amb el doctorat en teologia 1794 La seva tasca docent l’anà vinculant al Seminari de Tarragona, on ensenyà filosofia i matemàtiques a partir del 1794, teologia 1798 i sagrada escriptura 1802, recentment…
, ,
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,
August
Anvers d’un denari romà d’argent amb l’efígie d’August (~25 aC)
© Fototeca.cat
Història
Primer emperador romà (27 aC-14 dC).
Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…
Els preceptes per als barcelonins
Document de Carles el Calb en què agraeix la fidelitat dels barcelonins i concedeix al seu bisbe Frodoí diners per a reparar la catedral, 875-77 ACB / RM Els ciutadans de Barcelona entenent la paraula “ciutadà” en l’antic sentit romà del terme homes amb la plenitud dels seus drets polítics van obtenir com a mínim tres preceptes dels sobirans carolingis De fet només se n’ha conservat un, el més tardà, però per les referències que s’hi feia en els documents anteriors, Ramon d’Abadal aconseguí reconstruir en gran part el primer d’aquests preceptes, obra de Carlemany, i…
Un testimoni de la repressió judicial
Anunci del concert al Palau de la Música del dia dels fets del Palau, “La Vanguardia”, Barcelona, 18-5-1960 AHC / GS El 19 de maig de 1960, diverses persones que assistien a un concert al Palau de la Música Catalana, i davant de diversos ministres presents a la sala, van començar a cantar El cant de la senyera , prohibit en aquells anys La policia va detenir 20 persones, entre elles Jordi Pujol i Francesc Pizón, que serien sotmesos a un consell de guerra que els va condemnar a 7 i 3 anys de presó respectivament Entre els detinguts, hi havia Magí Sanmartí Roset, estudiant de medicina, que va…
La ciutat de Girona
Art romànic
Situació La ciutat de Girona va haver d’ampliar més d’una vegada el seu recinte murat fins a traspassar la barrera natural de l’Onyar TAVISA La ciutat de Girona és situada en el passadís que forma la vall del Ter, entre la plana de l’Empordà i la Selva Aquest territori de pas fou visitat per grups nòmades que hi deixaren empremtes ben significatives, en forma de pedres tallades i restes d’animals, fruit de les seves caceres El Puig d’en Roca ha de considerar-se com el primer lloc d’habitatge humà estable, antecedent dels gironins, del paleolític inferior El riu Ter, l’Onyar, el Güell i el…
Sant Martí de Viladrau
Art romànic
Situació Les dues arcades que resten de l’església, vestigi, potser, d’un atri M Anglada Sant Martí de Viladrau és l’església parroquial del poble homònim, alqual hom pot accedir des de diversos llocs amb bona carretera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,4 —y 33,2 31 tdg 494332 La clau de l’església cal demanar-la al rector de la parròquia o a les monges del convent de les dominicanes de l’Anunciata, que tenen casa a aquest poble GOP Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina