Resultats de la cerca

S’obrí al públic després de set anys d’obres i amb una superfície multiplicada per quatre respecte de l’espai anterior, que supera els 50000 m 2 Es tracta d’una nova generació de museu científic que va més enllà del caràcter interactiu i intenta mostrar o representar la mateixa realitat L’exposició permanent fa un recorregut per la història de la matèria, des del big-bang fins a l’actualitat També presenta uns espais singulars el mur geològic, per a conèixer el naixement d’una roca, la formació de les dunes o el xoc de continents, entre d’altres la recreació d’un bosc inundat de l’Amazònia,…

El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se situà a les dependències…

Desenvolupament enciclopèdic El títol de capçalera de la revista, Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia ,fou canviat, el 1977, pel de Sagvntvm , i passà el títol original al lloc de subtítol Entre els anys 1962 i 2001, se n’han editat 33 volums, amb una periodicitat pràcticament anual des del 1977 Se n’han publicat també quatre volums extraordinaris del 1998 al 2001, dedicats a aplegar les actes de diversos congressos i reunions temàtics i estudis monogràfics La revista recull estudis i investigacions relatius al camp general de l’arqueologia arqueologia prehistòrica, clàssica,…

Llicenciat en dret Treballà com a redactor al diari Tele-exprés  del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express , on s’estigué tres anys Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia , de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista Des del 2012, collabora en el diari Ara , on publica diàriament la secció “Abans d’ara” A partir…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit…

Nascut en una família sefardita, des de molt jove abraçà la causa de l’esquerra i en els anys de la Segona Guerra Mundial participà activament a la Resistència a Algèria Posteriorment s’uní als aliats, passà a França i fou desmobilitzat després de l’alliberament de París 1945 Tot i inscriure’s a la Sorbona per cursar filosofia, fou cridat per Félix Gouin, cap del govern provisional de la República, i hi collaborà del gener al juliol del 1946 El 1947 fundà la revista Caliban , per a la divulgació del pensament d’esquerres, i conegué Albert Camus , el qual l’influí profundament Desapareguda la…

Estudià dibuix tècnic L’any 1981 inaugurà al seu poble el restaurant El Racó de Can Fabes, que obtingué estrelles Michelin el 1988, el 1990 i el 1994, qualificació que fou el primer cuiner català a obtenir L’any 2000 aquest restaurant rebé quatre forquilles vermelles de la mateixa Guia Michelin Fou un important divulgador gastronòmic, i els seus plats partiren sempre de la tradició del país i d’un fort arrelament A més d’una collaboració setmanal a La Vanguardia 2001, publicà també en aquest diari el colleccionable La nostra cuina 2005, ambdós de gran ressò Organitzà exposicions i mostres…

Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Estudià al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, del qual més endavant n'esdevindria professor El 1942 esdevingué membre del quartet Labor Artis posteriorment Quartet de Corda de Barcelona, i també, com a primer violí, de les orquestres Municipal de Barcelona 1944 i del Liceu Fou membre de l’Orquestra Ardèvol Collaborà en nombroses agrupacions de cambra i féu nombrosos recitals de violí Apartat dels corrents més avantguardistes de l’època, compongué les seves primeres obres, entre les quals destaquen un primer quartet de corda…

Situació Aquest fossar es troba al costat de l’església romànica de Sant Pere de Serraïma Long 1°55’12” - Lat 41°50’25” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí apuntat per anar a l’església de Sant Pere Necròpoli Tomba del fossar tal com fou trobada l’any 1982 en ésser retirades les lloses que la tapaven, amb l’esquelet dintre A Benet Tomba excavada al sòl i coberta amb lloses tal com fou trobada l’any 1982 A Benet Es tracta d’una necròpoli excavada fa un parell d’anys pels Amics de la Història i de l’Arqueologia Els resultats concrets de la recerca són mantinguts encara inèdits, si bé…