Resultats de la cerca
Es mostren 16189 resultats
Josep Font i Gumà
Arquitectura
Museologia
Arquitecte i col·leccionista, titulat el 1885.
És autor de la font de la plaça de Soler i Gustems de Vilanova i la Geltrú 1893, de l’hospital de Sitges, de la casa Puig i Colom de Barcelona 1913-14 i de la fàbrica Pirelli de Vilanova El 1904 féu la reforma de l’Ateneu Barcelonès Amic de Domènech i Montaner i d’Antoni Maria Gallissà, féu amb ells nombroses sortides arqueològiques, en les quals sovint aconseguia peces per a la seva notable collecció de ceràmica catalana dels s XIV al XVI, que el 1919 oferí a la diputació de Barcelona en canvi de la restauració del castell de la Geltrú Esdevingué acadèmic de Sant Jordi el 1922 Publicà l’…
Hildesind
Cristianisme
Primer abat de Sant Pere de Rodes.
Fill de Tasi, fundador del monestir, aquest el creà abat entorn del 944 El 948, juntament amb el seu pare, féu una donació de béns a Acfred, abat de Banyoles, per tal d’obtenir la renúncia d’aquesta abadia sobre el seu monestir El rei Lluís IV sancionà, amb un precepte del mateix any, la transacció, i concedí a Hildesind i a Tasi la immunitat reial per a Rodes, la confirmació dels seus béns i la lliure elecció de l’abat Sota el seu govern l’abadia prengué una gran volada el 953 es trobava a Laon, on obtingué un nou precepte reial per a la seva abadia, i el 974 féu un viatge a Roma, on el papa…
Juan Bautista de Herrera
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Viatjà per Alemanya, els Països Baixos i Itàlia, on l’influïren AVignola i SSerlio principalment Al servei de Felip II, el 1563 fou nomenat ajudant de Juan Bautista de Toledo, que havia començat la construcció d' El Escorial i el qual succeí 1567 en la direcció de les obres Retocà els plans primitius modificant fonamentalment l’església i la façana principal Continuà la construcció del palau d’Aranjuez 1564, féu el projecte de la façana sud de l’alcàsser de Toledo 1571-85, projectà la catedral de Valladolid 1580, que no acabà, i féu els plans de la llotja de Sevilla 1583-97 És autor d’un…
Elisabet I de Rússia

Elisabet I de Rússia, gravat de J. P: Isemazov
© Fototeca.cat
Història
Tsarina de Rússia (1741-62).
Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i Anglaterra, i trencà…
Jaume Cubells i Sanahuja
Escultura
Escultor.
Residí a França 1945-52 i, en tornar-ne, estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Passà després llargues temporades a Finlàndia, la Gran Bretanya i Bèlgica Des del 1960 treballà novament a Catalunya Feu primerament una abstracció orgànica en fusta, que donà a conèixer al Cercle Artístic de Sant Lluc 1962 i a la Galeria Belarte 1963 de Barcelona El 1967 exposà amb el grup Intrarealisme a Florència Inspirat en monuments totèmics de cultures primitives, a partir de la dècada de 1970 i 1980 incorporà metalls, resines sintètiques i cromatismes, i feu dibuixos molt…
Josep Artús
Història
Bandoler.
Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es féu famós pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de València, marquès d’Astorga i de San Román El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques —que li proporcionaven queviures i cavalls— i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete El 1666 el lloctinent féu publicar una crida per a la seva captura amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’Àustria que disposés la collaboració de la justícia castellana Dos anys després, Artús aconseguí,…
Francisco Flores Lajusticia
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Paco Flores.
Davanter centre, jugà al RCD Espanyol 1977-80 Disputà 65 partits de Lliga i marcà 13 gols Anteriorment jugà al Jaén i després ho feu al Linares Com a entrenador exercí en el futbol de base de l’Espanyol, després dirigí l’Espanyol B i al final de la campanya 1996-97 es feu càrrec del primer equip, que salvà del descens Seguidament tornà al filial i a mitjan temporada 1999-2000 agafà de nou el timó del primer equip, en el qual s’hi mantingué fins a l’edició 2001-02 Fou campió de Copa del Rei 2000 Després ha entrenat, entre d’altres, el Saragossa 2002-04, amb el qual…
Pere Martínez de la Rosa
Automobilisme
Automobilista.
S’inicià en el kàrting, i el 1990 guanyà el campionat d’Espanya de Fórmula Ford 1600 i el 1992 obtingué el títol britànic i el d’Europa de Fórmula Renault El 1993 i el 1994 participà en el campionat britànic de Fórmula 3 Al Japó guanyà els campionats de la Fórmula 3 1995, amb vuit victòries, de Fórmula 3000 1997, amb sis triomfs, i com a pilot oficial de Toyota guanyà el campionat Japonès de Turismes 1997 Aquests èxits el portaren a aconseguir patrocinadors suficients per a intentar entrar a la Fórmula 1, cosa que feu primer com a provador a l’equip Jordan el 1998 L’any següent passà a l’…
,
Fortalesa de la Cucala (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Les primeres referències documentals de la fortalesa de la Cucalla són del segle XII Ara bé, segons A Pladevall aquesta fortalesa es pot identificar amb la que el 1015 el prelat de Vic, Borrell 1010-1017 feu construir a Ató a l’anomenada Coma de Riquer L’any 1160 el bisbe de Vic, Pere de Redorta 1145-1185, feu donació d’una domus anomenada de Cucala, situada dins el terme del castell de Jorba De tota manera, poc després d’aquesta cessió, el prior de Sant Jaume de Calaf i el cavaller Bernat d’Artés prengueren possessió d’aquesta fortalesa El 1174 n’era el senyor Ramon…
Joaquim Juncosa i Domadel

Joaquim Juncosa i Domadel
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fou deixeble del seu pare, Joan Juncosa , el qual ell ajudà en la decoració de la cúpula de la Misericòrdia de Reus Començà pintant temes mitològics, alguns dels quals féu per encàrrec del marquès de la Guàrdia, per a Càller El 1660 es féu cartoixà a Escaladei, on decorà la sala capitular Passà després a la cartoixa de Montalegre, on pintà la capella del sagrari i, de nou a Escaladei, pintà altres obres El prior Jaume Cases l’envià a estudiar a Roma El 1678 anà a Mallorca, castigat per la inquisició, i féu una sèrie de quadres a la cartoixa de Valldemossa fins el 1684 Topà una altra vegada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina