Resultats de la cerca
Es mostren 1024 resultats
Ensenyament 2017
Educació
L’any 2017, Catalunya va ser sacsejada per una onada d’innovació pedagògica Durant aquest any es va reconèixer de manera força consensuada, en gran part gràcies a les neurociències, que no tot l’alumnat té les mateixes necessitats i que, per tant, no té sentit que es vulgui que tothom faci el mateix i de la mateixa manera D’altra banda, també es va reivindicar la pedagogia en la societat del segle XXI a través de la Declaració social per la pedagogia, que el 15 de juny van signar la Societat Catalana de Pedagogia filial de l’IEC i el Collegi de Pedagogs de Catalunya a l’Institut d’Estudis…
Ensenyament 2014
Educació
L’any 2014, les mobilitzacions i protestes massives que se succeixen cada curs van ser per les retallades, la implantació de la llei de millora de la qualitat educativa sense consens i l’atac a l’ensenyament en català Defensa de la llengua i de la cohesió social a l’ensenyament La resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 30 d’abril sobre l’aplicació de la nova llei d’ensenyament impulsada pel ministre Wert –que preveu que els pares puguin escollir l’escolarització dels seus fills en llengua castellana–, i després de ser-ne desestimats els recursos de la Generalitat, va…
mode
Música
Relació particular que, en una peça o un fragment musical, estableixen les notes d’un sistema musical determinat amb la nota que s’erigeix com a centre tonal, o tònica.
La representació gràfica més habitual del mode és en forma d’escala ascendent d’una octava d’extensió limitada per la tònica en els dos extrems D’aquesta manera es poden apreciar el sistema al qual pertany el mode en funció de quantes i quines són les notes que hi apareixen i les relacions intervàlliques concretes que s’hi donen En el llenguatge tonal modern, que utilitza bàsicament el sistema heptatònic , es troben dos modes el mode major i el mode menor Aquests dos modes representen dues maneres d’organitzar les notes del mateix sistema Per exemple, les notes fa, do, sol, re, la, mi, si,…
Torrent

Cementiri dels Moros o dolmen de Puig Roig, a Torrent (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a l’W del massís de Begur.
Situació i presentació Limita amb Palau-sator N, Pals NE, Regencós E, Palafrugell S i Vulpellac W A més del cap municipal, el municipi comprèn el poble de Torrentí i la caseria del Pla S'estén pels darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres i comprèn també un sector de la plana alluvial, a ponent del massís de Begur La riera de Torrent, que davalla de la serralada i voreja el poble, forma part de la complicada xarxa hidrogràfica que desguassa a la mar a la meitat de migdia de la platja de Pals A ponent del territori municipal hi ha el collet dels Revolts de Torrent, des del qual es…
Sant Pere o Sant Piri del Roc de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista de l’església, que únicament conserva sencer el mur de ponent, amb restes d’opus spicatum , i la base d’un campanar d’espadanya ECSA - J A Adell Les ruïnes de l’antiga església de Sant Pere del Roc són al cim d’un serrat que domina el poble de Tor, en el mateix cim on hi ha les restes de la torre del castell de Tor, separades de l’església per un vall tallat artificialment en la penya Mapa 34-9182 Situació 31TCH686147 L’itinerari per arribar a aquesta església és el mateix que mena al castell de Tor MLlC Història Malgrat que la de Tor és, geogràficament, una vall secundària de…
Santa Maria d’Almatà o santuari del Sant Crist de Balaguer
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església primitiva, que ara es troba integrada en l’angle sud-oest del santuari del Sant Crist ECSA - J Giralt Les restes de l’església romànica de Santa Maria d’Almatà són situades al pla d’Almatà, i es troben integrades en l’angle sud-occidental de l’actual santuari del Sant Crist, tot formant part, a l’interior del temple, de la capella coneguda com a “capella fonda” CAT Mapa 32-14359 Situació 31TCG177299 Història L’església de Santa Maria d’Almatà ocupa el lloc de l’antiga mesquita major de Balaguer És esmentada per primera vegada en la documentació el 26 de…
Castell de Selmella (el Pont d’Armentera)
Art romànic
Situació Petita estructura del sector sud del conjunt, que defensava l’entrada a la fortalesa ECSA - EECG Aquest castell és situat en un cim, a la serra de Comaverd, a la zona de muntanyes que fan de límit entre la plana del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà A sota, al vessant de llevant, hi ha el poble abandonat de Selmella Mapa 34-16418 Situació 31TCF612871 Des del Pont d’Armentera cal agafar la carretera que porta a Selmella Després d’haver fet uns 5 km, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat d’una casa de pagès i a continuació s’enfila fins al cim de la muntanya, fent la…
Necròpoli de Maranyol (Sanui i Alins)
Art romànic
Situació Una de les tombes excavades a la penya, molt desgastada per l’erosió ECSA - J Bolòs Al cim d’una petita elevació, coberta d’alzines i envoltada de camps de conreu, hi ha una necròpoli de tombes excavades a la roca i d’enterraments fets amb lloses És uns 3 km al sud-oest del poble de Sanui Mapa 31-13 326 Situació 31TBG760482 Si seguim la carretera A-133, que va de Sanui cap a Sant Esteve de Llitera, havent deixat a mà dreta la carretera de Montsó, agafarem el segon camí que trobem a mà dreta, situat a 1 km d’aquest trencall Hem de seguir aquesta pista uns 300 m, en direcció sud Quan…
Josep Camarena i Mahiques
Historiografia catalana
Medievalista, historiador local i mestre.
Vida i obra Ha centrat la seva recerca en la història política de la Corona d’Aragó, especialment en l’interregne i el regnat de Ferran d’Antequera Ha tingut també un paper extraordinari en la revitalització i dignificació de la història local, dotant-la d’un estatus científic i un rigor que no tenia Les seves aportacions a la història de la Safor, sobretot per al coneixement d’un període esplendorós en aquesta comarca –el ducat de Gandia i el comtat d’Oliva–, han estat fonamentals per a la recuperació de fonts arxivístiques fins aleshores…
Gabriel Alomar i Vilallonga

Gabriel Alomar i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Assagista, poeta i polític.
Vida i obra Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i el 1889 començà a Barcelona la carrera de lletres Exercí de professor d’institut a Palma, Figueres i Gijón Fou a Mallorca on s’inicià literàriament, amb articles costumistes publicats a La Roqueta amb el pseudònim Biel de la Mel i on sovint fou atacat pels sectors dirigents i per la intellectualitat local A Barcelona, fou un important, però tardà, teoritzador del modernisme — El futurisme conferència pronunciada el 1904, publicada el 1905, L’estètica arbitrària sèrie d’articles publicada el 1906, De poetització 1908— i un…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina