Resultats de la cerca
Es mostren 1801 resultats
El convent de Sant Francesc de Cervera
Art gòtic
Sistemàticament negligit en els estudis sobre arquitectura gòtica catalana, l’església del convent de Sant Francesc de Cervera és, com veurem, una construcció d’un interès molt superior a l’atenció que ha merescut Com passa amb altres convents franciscans hispànics, també en el cas del de Cervera es presumia, almenys des del segle XV, una llegendària fundació de part del mateix sant Francesc durant el seu pas per Espanya cap al 1211 El cert és que, com deixa clar el pare Sanahuja Sanahuja, 1933, d’on extraiem les nostres dades i citacions, la referència certa més antiga és una donació…
Les tipologies de l’arquitectura religiosa
Art gòtic
Tramada de les naus de la catedral de Barcelona entre el rerecor i el cimbori S’hi observen les capelles laterals i la galeria alta, i també, a la part superior de la nau central, el trifori i un òcul CB – GSerra Les característiques tipològiques de l’arquitectura gòtica catalana es relacionen amb diversos factors D’una banda, amb les tradicions constructives, o sigui, amb els coneixements i els procediments arrelats entre els mestres d’obres del país, arrelament provocat per l’existència d’una tradició cultural expressada mitjançant la sàvia adequació de l’arquitectura a les condicions del…
Albaida
Albaida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida entre el riu Clariano i la serra d’Agullent.
Les parts més muntanyoses són cobertes de brolles i de boscs de pi blanc Albaida ha estat tradicionalment una població agrícola i un exemple de transformació i d’utilització de la terra sobre un territori gairebé del tot de secà hi havia, ja a mitjan s XIX, 100 h/km 2 L’agricultura era acompanyada per una petita menestralia tèxtil i una típica indústria cerera La debilitat de la indústria i la superpoblació agrícola determinaren l’estagnació de la població, però, a partir del 1950, per influx d’Ontinyent, començà a créixer la petita indústria tèxtil, que originà un augment de població…
art persa
art persa Relleus representant els lleons alats, en la porta d’entrada al palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Pèrsia.
No és possible de definir-lo estilísticament seguint una cronologia, perquè l’Iran actual ha estat un territori constantment sotmès a influències d’altres pobles El màxim exponent del seu art antic és l’arquitectura, caracteritzada pel sentit de distribució de l’espai, les columnes i les voltes Hom en troba les primeres manifestacions artístiques en els vasos de ceràmica carbonífera d’Elburz 3 000-2 800 aC, de Susa 2 400-2 200 aC o de la necròpoli de Sialk 1 800-800 aC Però hom pot considerar com les primeres representacions amb una intencionalitat plenament artística els bronzes de Luristan…
rima
Literatura
Terme de poètica que designa la total o parcial concordança de fonemes entre dos o més mots a partir de la darrera vocal accentuada, i especialment emprada per a obtenir terminacions iguals o semblants entre dos o més versos.
Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’aplicació de…
Santa Maria de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Església avui molt malmesa, construïda dins els cànons estilístics de Santa Maria d’Alaó ECSA - R Larrègula Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles Mapa 32-11251 Situació 31TCG162864 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques sobre aquesta església no és el cas del castell, que apareix esmentat en la documentació des del segle IX i que fou l’origen dels Miralles, llinatge…
Sant Miquel de Canyelles (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista de la façana de migdia de l’església M Anglada Al mateix vessant dret de la vall de l’Avencó, on es troba la capella de Sant Salvador, però a la cota 600 i en un total despoblat, hi ha la capella al mig d’una pineda Mapa L37-14364 Situació 31TDG407266 Per arribar-hi cal agafar el mateix camí que, sortint d’Aiguafreda, segueix la riera de l’Avencó i passa prop de la capella de Sant Salvador A partir d’aquí, 4 km més amunt, es troba la Casa Nova de Sant Miquel, prop del camí on cal deixar el cotxe i prendre un corriol de forta pujada cap a tramuntana s’hi arriba amb…
Sant Llorenç de Selmella (el Pont d’Armentera)
Art romànic
Situació Vista del despoblat de Selmella, presidit per les ruïnes del castell i l’església de Sant Llorenç ECSA - E Casas L’església de Sant Llorenç de Selmella es troba a l’antic nucli, ara despoblat, de Selmella, a l’extrem nord-est del terme municipal, al vessant de migdia de la serra de Comaverd, al peu del castell de Selmella Mapa 34-16418 Situació 31TCF612871 Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent JFM Història Gairebé no es coneixen referències històriques sobre aquesta església El lloc fou repoblat a la segona meitat del segle X i el seu…
Pont de Capella
Art romànic
Situació Pont de sis arcades, proper al poble de Capella, que permet travessar el riu Isàvena ECSA - J Bolòs El pont de Capella es dreça damunt l’Isàvena, al peu de la vila de Capella Actualment, encara serveix per a comunicar els marges del riu, i tradicionalment era al camí del barranc de l’Heretat que menava a Casterlenes i la Pobla del Mont Mapa 31-11 250 Situació 31TBG853749 En arribar a Capella des de Graus, hom veu el pont a mà dreta, al costat del poble JBP-JBM Pont Pont de sis arcades que permet de travessar l’Isàvena, en aquest indret amb un llit molt ample El pont té una longitud…
Sant Julià de Viladebages (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del nord-oest L Prat A l’extrem meridional del municipi d’Olius, formant part del poble de Brics, hi ha la pagesia de Viladebages Prop seu, al bell mig d’una zona de camps conreats, a ponent de la riera de Solsona, s’alça l’antiga capella de Sant Julià Mapa 330M781 Situació 31TCG765464 Per anar-hi cal seguir la carretera de Solsona a Torà fins al punt quilomètric 3 on, a mà esquerra, hi ha una pista, senyalitzada, a Viladebages A uns 4 km, poc abans d’arribar al mas Pla de Godall, hi ha un trencall, a mà dreta, també senyalitzat, a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina