Resultats de la cerca

Format inicialment al Conservatori de Música de Lisboa, més tard anà a Berlín, on fou deixeble, entre altres compositors, d’A Schönberg, M Bruch i E Humperdinck Això el posà en contacte amb les noves tendències musicals del principi del segle XX, com ara l’atonalisme o el politonalisme Mai no arribà, però, a utilitzar aquestes tècniques compositives, ja que en les seves obres es mostrà molt més interessat a donar a conèixer Portugal i la seva tradició musical Tota la seva obra reflecteix aquest interès, com per exemple les seves Sinfonias camoneanas , on evoca moments èpics de la…

Fou un dels instrumentistes de trompa més coneguts del seu temps El seu pare li donà les primeres nocions de l’instrument, que continuà estudiant a Perpinyà El 1820 marxà a París per a ingressar a les classes de LF Dauprat al conservatori, i al cap d’un any ja assolí el premi d’honor de trompa Des del 1825 fou membre de la capella reial de Carles X i de diversos teatres parisencs, com l’Italien i l’Odéon Fou músic de cambra de Lluís Felip I a partir del 1832, i des del 1842, professor de trompa del Conservatori de Música de París Redactà un mètode de trompa i escriví nombroses…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb reforç del…

Abans d’anar a Itàlia, fou cantor de la capella reial siciliana de Ferran el Catòlic A l’abril del 1476 era ja a Nàpols, i a l’octubre del 1478 rebé del pontífex Sixt IV la dotació de l’abadia del monestir benedictí de Santa Maria del Pendino a Tricàrico Basilicata No és, però, fins a l’octubre del 1480, que apareix consignat per primera vegada en les nòmines dels cantors de la capella napolitana del rei Fer ran II Durant els primers anys de la seva estada a Itàlia, degué conèixer els teòrics John Hothby i Johannes Bonadies, i a la cort napolitana coincidí amb els cèlebres…

De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el seu nom ressonà arreu d’…

El 1709 es traslladà a Nàpols per estudiar amb Alessandro Scarlatti Després fou alumne de L Vannucci a Bolonya i de B Pasquini a Roma, ciutat on compongué dos dels seus oratoris Nomenat organista de l’església dels jesuïtes a Roma 1715, el 1716 publicà la seva collecció de Sonate d’intavolatura amb peces per a orgue i per a clavicèmbal que es feren molt famoses pel seu estil melodiós i agradable Zipoli ingressà en la Companyia de Jesús i, ja novici, fou enviat a treballar a les missions de l’Amèrica del Sud Arribà a Córdoba Argentina el 1717 i cursà estudis de filosofia i…

Format amb el seu pare en les disciplines de viola, piano i contrapunt, a dotze anys fou organista de la Magheracoll Church del comtat d’Antrim Posteriorment ocupà diferents càrrecs d’organista en esglésies de Belfast i Dublín Fou a Dublín on contactà amb el professor Michele Esposito, que l’impulsà a desenvolupar el seu talent A partir del 1900, Londres ja coneixia l’obra de Hamilton Harty, que fou molt interpretada durant anys Director de diferents formacions orquestrals, fou el primer que programà a Anglaterra audicions d’importants obres com la Simfonia núm 9 de Gustav Mahler…

Organista a l’església de Santa Sofia de Dresden el 1733, l’any següent es posà al servei del príncep Frederic -posteriorment Frederic el Gran- i el 1740 fou clavicembalista a la capella de la cort de Berlín Com a compositor, només es dedicà a la música instrumental i escriví un gran nombre d’obres de cambra i orquestrals La seva aportació més interessant és la música per a teclat, amb diverses colleccions de sonates publicades en vida seva Els seus concerts mostren la influència dels mètodes formals d’A Vivaldi La música de Schaffrath pertany a un període de transició en què ja…

Es desconeixen les dades essencials referents a la seva formació Se sap, però, que el seu protector fou el duc de Gramont A partir de la dècada del 1740 es presentà com a solista i el 1746 ja era instrumentista ordinari de l’Acadèmia Reial de Música a París En la seva producció de música vocal destaquen els motets sobre textos llatins per a diverses combinacions de solistes, cors i orquestra Entre aquests, el seu Cantate Domino 1750 fou molt popular i apreciat La seva aportació més rellevant es troba en el camp de la música simfònica, gran part de la qual s’interpretava als…