Resultats de la cerca
Es mostren 13053 resultats
El mosaic antic i medieval
El mosaic en l’antiguitat El mosaic és encara, a Catalunya, força desconegut Tant si es tracta de l’estudi dels paviments antics com dels medievals, es troba a faltar el desenvolupament que ha tingut en altres països com ara França, Itàlia, Alemanya o Suïssa, que passaria per la continuació de l’imprescindible corpus de les obres conservades i de les documentades, com a base de qualsevol investigació sobre aquesta tècnica D’altra banda, però, l’estat de conservació de molts d’aquests mosaics, força desigual, dificulta encara més qualsevol investigació o estudi que se’n vulgui fer La mateixa…
Qüestions d’història
Des de la perspectiva històrica, no deixa de ser sorprenent que, a Catalunya, l’aparició de la idea de disseny gràfic i l’acceptació social de la professió hagin estat un fenomen tan recent Sorprèn perquè Catalunya va ser la fàbrica d’Espanya i, a més, tenia una estructura productiva molt similar a la d’aquells països europeus que ja havien desenvolupat una cultura del disseny pròpia El sector de les arts gràfiques, per exemple, a la segona meitat del segle XIX va viure una fase de diversificació productiva i de renovació tècnica per la qual Barcelona es va convertir en el principal centre…
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga glacera o…
Xavier Subias i Fages
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Fill de Joan Subias i Galter i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…
Torís
La plaça de la Constitució, a Torís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall dels Alcalans, al límit amb la Foia de Bunyol i amb l’Horta de l’Oest.
El terme s’estén a banda i banda del riu Magre, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Bunyol El relleu és lleugerament ondulat es destaca la serra del Castellet 342 m alt Hom conrea la major part del territori el secà, amb unes 4 000 ha, és dominat per la vinya 2 400 ha, que és la base econòmica de la població el vi de Torís és molt estimat i hi ha una important cooperativa vinícola, i la resta és dedicada a oliveres i garrofers El regadiu 425 ha aprofita l’aigua del riu i és destinat a tarongers 250 ha, hortalisses cebes, tabac i blat de moro Els darrers anys s’han installat…
Sant Pere Desplà

Vista aèria de Sant Pere Desplà
Mas Can Ferrer
Antiga sufragània del municipi d’Arbúcies (Selva), situada al NW del terme, al costat de Can Ferrer, prop de l’antic camí de ferradura de Vic a Girona.
L’edifici És una església d’una nau amb un absis semicircular a l’est En època preromànica la nau devia tenir una coberta amb encavallades de fusta En construir la volta nova, que probablement era apuntada i avui no es conserva, es va aprofitar per a engruixir els murs de la nau i també s’hi van fer arcs formers i pilars adossats Un arc presbiteral, de mig punt, dona pas a l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera Aquest no presenta ornamentació, però té una finestra de doble esqueixada situada al centre Al mur del costat oest hi ha una finestra del mateix tipus La porta s’obre a la façana…
Sant Martí d’Empúries

Vista general de Sant Martí d’Empúries
© Fototeca.cat
Poble
Poble (emporitans) del municipi de l’Escala (Alt Empordà), situat a la costa, en un petit promontori (antiga illa de Sant Martí d’Empúries, unida després a la costa), que correspon al primer establiment grec de la ciutat d’Empúries o Paleàpolis.
La decadència de la ciutat romana motivada per les invasions dels segles III i V i per les males condicions naturals del port motivaren que la població d’Empúries, a l’alta edat mitjana, es refugiés al promontori de Sant Martí l’església és esmentada ja el 842 Esdevingué la primitiva capital del comtat d'Empúries fins a les invasions normandes del segle IX el comte Gausbert féu restaurar o reedificar la població el 927 Detall de la porta d’entrada a l’església de Sant Martí © CIC-Moià Les restes de les muralles medievals i del castell d’Empúries són del segle XIII També en aquesta època fou…
Portaceli
Cartoixa valenciana situada al municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), a la vall de Lullén, al peu de la serralada de Portaceli.
És la tercera cartoixa catalana, fundada el 1272 per Andreu d’Albalat, bisbe de València, amb monjos procedents d’Escaladei, dirigits pel prior Bernat Homdedéu Després d’uns orígens humils i penosos, la protecció de Margarida de Lloria i d’Entença 1325-39 li permeté de construir unes primeres edificacions gòtiques, que foren renovades i ampliades poc després gràcies a la protecció dels reis Pere III i Martí I i dels jurats i consell de València 1403 Al segle XV hi hagué una gran expansió del patrimoni i renovellament d’edificacions gràcies a la gestió de grans priors com Bonifaci Ferrer, que…
Pèrgam

L’altar de Pèrgam
Ciutat
Antiga ciutat de Mísia, a la vall del Caicos, a uns 20 km de la mar Egea.
Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…
Pamplona
Ajuntament de Pamplona
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de Navarra, País Basc.
Situada a la conca prepirinenca homònima, sobre la terrassa superior de la riba esquerra de l’Arga, aigua avall de la seva confluència amb el Sadar Al llarg del segle XX ha sofert una important expansió i principalment dels anys cinquanta als setanta, en els quals el fort desenvolupament industrial de la ciutat ha estat afavorit pel règim foral, que ha facilitat la installació de nombroses empreses, les quals s’han situat a la perifèria Les indústries més destacables són la d’automòbils, maquinària, papereres i tèxtilsegle Centre d’ensenyament superior Universidad de Navarra,…