Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Santa Agnès de Croanques (Teulís)
Art romànic
Situació Interior del mur de tramuntana, resseguit per una successió d’arcs formers que semblen haver estat construïts per a suportar una volta de canó ECSA - JL Valls Aquesta capella, en ruïnes, és a 200 m a ponent del mas Croanques, dins el bosc Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 31’ 2,4 N - Long 2° 37’ 41,4” E El mas de Croanques és 1,5 km al sud del poble de Teulís, a mà dreta, venint de Teulís per la N-618 Història El lloc de Croanques és esmentat des de l’any 1020, en què Berenguer de Gurb, bisbe d’Elna, restituí en benefici vitalici a Udalgar, arxipreste d’Elna i membre de la família…
Torre de l’Alexis (Illa)
Art romànic
Situació Imposant aspecte d’aquesta torre, propera a l’església parroquial, que prengué el nom d’un senyor d’Illa del segle XVI anomenat Alexis Albert ECSA - A Roura Aquesta fortalesa és situada a prop de l’hospital i de la muralla del nord de la vila d’Illa, no gaire lluny de l’església parroquial PP Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 37’ 12,6” Història Aquesta important torre quadrada fou la torrassa senyorial de la família Illa, probablement sorgida de la branca primogènita de Gualter d’Illa, al qual el comte Guifred de Cerdanya vengué en franc alou, el 5 de desembre de…
Vila fortificada i castell de Bulaternera
Art romànic
Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula Supararia, el…
Castell del Mallol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
El castell del Mallol era situat al cim del turó on hi ha l’església i l’actual poble L’estructura de les construccions de l’antic castell encara eren ben visibles al començament del segle XX, tal com la descriuen, per exemple, Cèsar August Torres o Francesc Monsalvatje La primera documentació que hi ha del nom Mallol, o Mayol, és de l’any 1176, data d’una donació vescomtal de béns situats al terme de Sant Just Privat de la vall d’en Bas No torna a aparèixer el nom de Mallol fins l’any 1204, data en la qual hom ja diu que hi havia un castell En aquesta data el prior de Puigpardines, Berenguer…
Sant Cristòfol de les Planes (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
L’església de Sant Cristòfol de les Planes apareix esmentada documentalment l’any 1155, en la definició que Berenguer d’Anglès feu a favor del bisbe de Girona, Berenguer de Llers, de tots els senyorius i drets que retenia “contra justícia” en diverses esglésies situades dins el bisbat, entre les quals hi ha la de “ Sancti Christophori de Planis ” D’altra banda, en un sentit jurisdiccional, la vila de les Planes estigué inclosa durant l’edat mitjana dins el terme del castell d’Hostoles, proper a la població, i, per tant, foren els senyors de l’esmentada fortalesa els qui exerciren sobre la…
Casa del carrer del Comte Tallaferro (Besalú)
Art romànic
Situació Aquesta casa és situada dins el nucli històrico-monumental de Besalú Venint de la Plaça Major, és molt a la vora dels porxos del carrer del Comte Tallaferro Mapa 257M781 Situació 31TDG755721 Casa Un aspecte de la façana de la casa F Tur Es tracta d’una casa entre mitgeres, d’uns 5 m d’ample, i sembla que és la part restant d’un edifici de proporcions més grans El seu aspecte actual és totalment diferent del que tenia l’edifici original i pràcticament només és identificable la façana que dona al carrer i un gran arc rampant, probablement corresponent al suport d’una escala, que és…
Basílica de Bell-lloc d’Aro (Santa Cristina d’Aro)
Basament de l’absis de l’antiga església romànica, encerclat per les restes d’una capella cilíndrica d’època visigòtica ECSA - E Pablo L’anàlisi de l’església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, en ocasió de la seva restauració i les excavacions realitzades en els costats nord i de ponent del temple han permès conèixer l’evolució complexa i continuada de l’edifici i del lloc com a continuïtat humana d’utilització des de temps romans tardans fins a l’època romànica L’edifici religiós d’època medieval s’establí sobre les restes d’una villa romana tardana que ha…
Necròpoli de Mas Gassol (Alcover)
Introducció Un dels enterraments d’aquest jaciment, datats entre els segles III i V ECSA - J López L’excavació d’urgència en els terrenys del Mas de Gassol Alcover, Alt Camp va ser motivada per la localització en superfície de restes humanes durant les tasques d’extracció de terres realitzades als carrers d’aquesta urbanització La intervenció es va fer sota la direcció de LI Piñol i la codirecció de JM Vergés, membre de la Universitat Rovira i Virgili L’excavació es dugué a terme entre els dies 1 i 10 de gener del 1992 El jaciment es troba situat a l’esquerra de la carretera C-…
música de Ciutat de Mèxic
Música
Música desenvolupada a Ciutat de Mèxic.
Fou construïda pels espanyols el 1521 on hi havia anteriorment la ciutat asteca de Tenochtitlán Els missioners usaren la música com a element evangelitzador dels indígenes, els quals començaren a formar part de les capelles musicals Ja el 1530 el cor indi del mestre de capella de la catedral de la ciutat, Pedro de Gante 1480-1572, havia assolit una gran fama i, unes dècades més tard, juntament amb el de Puebla, tenia un nivell artístic comparable als millors cors hispans Fou a Ciutat de Mèxic on s’imprimí el primer llibre de música del Nou Món, un ordinari, editat el 1556 Entre els mestres de…
Josep Climent i Avinent
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1766-75).
Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…