Resultats de la cerca
Es mostren 1440 resultats
Jaspert de Barberà
Història
Militar
Militar procedent de la zona de les Corberes, fronterera entre Catalunya i Occitània.
L’any 1223 lluità al servei del comte de Rosselló Nunó Sanç contra Guillem de Montcada, en defensa de Perpinyà, i el 1229 es destacà en la conquesta de Mallorca Adepte del catarisme, detingut per la inquisició i condemnat, només aconseguí d’escapar-se'n gràcies a l’ajut de poderosos amics rossellonesos Fins el 1246 no obtingué del bisbe d’Elna l’absolució, confirmada per Innocenci IV el 1247, a instància del rei Jaume I Tanmateix, no abandonà la seva ideologia Des del 1242 prengué a les seves mans el govern del vescomtat de Fenolleda, en nom de l’hereu Hug de Fenollet Els…
Antoni Claperós
Escultura
Construcció i obres públiques
Escultor i mestre d’obres actiu entre el 1414 i el 1466.
Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell de Barcelona…
Lluís de Requesens i Joan de Soler
Història
Alt funcionari reial.
Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei Fou fidel partidari de Joan II durant la guerra civil i declarat enemic de la terra per la generalitat 1462 El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença Vivia a l’antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II La seva fidelitat fou recompensada el 1472…
Castell d’Estaràs
Art romànic
Hom desconeix bona part de la història d’aquest castell que formava part, com Gàver, del comtat de Berga Fins al segle XIII va pertànyer als Cervera L’any 1246, quan es casà Sibilla de Cervera amb Ramon de Montcada, el seu pare, Guillem de Cervera, li donà per dot el castell de Timor, el castell i la vila de Sant Antolí, el de Pujalt, la vila de Gàver i el castell i la vila d’Estaràs Pocs anys més tard, el 1251, el castell d’Estaràs, juntament amb Gàver, passà a mans de Jaume I Al segle XIV el domini eminent del castell esdevingué dels Vilallonga El 1355 ja és esmentat Ponç de…
Muralla medieval (Vic)
Art romànic
Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha aparegut en certs…
Sant Joan de l’Hospital (Vic)
L’orde de Sant Joan de l’Hospital de Jerusalem o dels cavallers hospitalers, va tenir casa i comanadoria a Vic entre els anys 1180 i 1300 com a mínim La comanadoria de Vic es va intitular de Vic i de Duocastella de Sora entre els anys 1230 i 1252, a causa de l’adquisició d’aquest castell, bé que el 1252, a causa de les pressions dels successors dels antics propietaris, el castell fou venut al rei L’Arxiu Capitular de Vic guarda tota la documentació de l’antiga casa hospitalera de Vic perquè els canonges varen comprar els béns de l’orde a la ciutat i a Osona l’any 1324 Residien vora l’actual…
Palau Aguilar o Calders (Barcelona)
Art romànic
El Palau Aguilar, avui dia seu del Museu Picasso, és situat dins l’antic barri de Santa Maria, concretament al número 15 del carrer de Montcada, fent cantonada amb el carrer de Cremat Gran Els orígens d’aquest palau es remunten al segle XIII, quan n’eren els propietaris la família Calders Posteriorment passà a mans dels Desvalls El 1327 l’adquirí Pere des Lledó, el qual el vengué poc temps després, el 1348, a Pere Mitjavila Aquest el traspassà a Joan Coromines el 1366 El 1463 un descendent de la família Coromines el vengué a la nissaga dels Aguilar, un membre de la qual,…
Galceran de Pinós
Història
Noble.
Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de Pinós, població a la qual…
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
La ciutat de Vic
Art gòtic
L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina