Resultats de la cerca

Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges…

Àrea de nidificació de la tallareta vulgar Sylvia communis als Països Catalans Maber, original dels autors A la primavera i a l’estiu la tallareta ocupa els dominis montans, amb alguna penetració a la terra baixa mediterrània dels Països Catalans Una observació més acurada de la seva àrea de distribució ens permet de relacionar la presència estival d’aquesta espècie amb altituds sempre per sobre dels 400 m i amb comarques amb una mitjana anual de pluges per sobre dels 500 mm Així doncs, defuig d’una banda els sectors culminals dels Pirineus, i també les contrades més àrides i eixutes amb…

La musaranya dels jardins Crocidura suaveolens és més petita que la comuna C russula Malgrat que hi ha alguns detalls específics al crani i en la dentició, es pot dir que la gran variabilitat morfològica i morfomètrica que presenten ambdues espècies no permet una diagnosi específica correcta basada en aquests caràcters Les seves mesures corporals són les següents 50-66 mm de cap i cos, 28-41,5 mm de cua, 10-12 mm de peu, i el pes és de 3,1-3,9 g Gustavo Hormiga Es caracteritza per la seva petita talla La morfologia corporal i cranial és similar a la de la musaranya comuna Crocidura…

Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens aquest darrer…

Els exemplars més grans de tots els primats es troben dins aquesta família Es caracteritzen per la total absència de cua, tronc curt i extremitats anteriors proporcionalment molt llargues També el grau de cefalització és el més gran de tots els primats, a excepció del dels homínids Actualment presenten dues àrees de repartició completament aïllades d’una banda, la selva equatorial africana ximpanzé, gorilla, i de l’altra, l’asiàtica orangutan

Ateny 2 m de llargada Les aletes pectorals i pelvianes són molt desenvolupades, com ales Tot ell és de color grisenc, amb taques clares o fosques i la pell molt aspra És vivípar aplacentat Viu en els fons de sorra o fang i es nodreix de molluscs, crustacis i petits peixos plans És cosmopolita Bé que comestible, la seva carn no és de gaire qualitat Cal destacar-ne l’ àngel comú o escat S squatina , de coloració arenosa, l’ àngel aculeat S aculeata , amb els ulls envoltats de gruixuts tubercles espinosos, i l’ àngel ocellat o escatet S oculata , de coloració bruna amb ocels blancs

La història de l’escriptura és molt complexa, però hom pot distingir-hi diferents etapes essencials L’home primitiu recorregué als més diversos signes d’expressió, tant oral com de gests, o bé a materials, com nusos, talls en matèries dures i, finalment, dibuixos D’aquests mitjans d’expressió només subsistiren, d’una manera perfeccionada, el llenguatge articulat de sons i el dibuix o escriptura pròpiament dita Les formes d’escriptura primitiva foren totes autònomes, és a dir, són d’invenció directa i no hi ha concomitància amb els altres grups ni s’hi fonen En una segona etapa l’…

Les característiques generals dels arbres filogenètics Un arbre filogenètic és una estructura matemàtica que permet modelitzar les relacions de parentiu entre un grup d’organismes o entre unes determinades seqüències de DNA, RNA o proteïnes De manera genèrica, les entitats que es comparen reben el nom d’UTO, acrònim d’Operational Taxonomic Unit ‘unitat taxonòmica operativa’ Malgrat que la terminologia que es fa servir en la construcció i la interpretació dels arbres pot variar una mica entre els diferents autors, hi ha determinats conceptes bàsics que s’empren de forma general La morfologia…