La musaranya dels jardins (Crocidura suaveolens) és més petita que la comuna (C. russula). Malgrat que hi ha alguns detalls específics al crani i en la dentició, es pot dir que la gran variabilitat morfològica i morfomètrica que presenten ambdues espècies no permet una diagnosi específica correcta basada en aquests caràcters. Les seves mesures corporals són les següents: 50-66 mm de cap i cos, 28-41,5 mm de cua, 10-12 mm de peu, i el pes és de 3,1-3,9 g.
Gustavo Hormiga.
Es caracteritza per la seva petita talla. La morfologia corporal i cranial és similar a la de la musaranya comuna (Crocidura russula). El dors és marró vermellós, menys o més fosc, el ventre és gris, més clar, i no hi ha una línia definida de demarcació entre la coloració dorsal i la ventral. El pelatge és suau, i la cua, com en la resta de crocidurins, presenta pèls llargs dispersos entre els curts.
Biologia
Presenta hàbitats molt variables. Es troba a terres cultivades, jardins, boscos clars, dunes litorals, olivars, màquies i vinyes. S’alimenta quasi exclusivament d’artròpodes, com aranyes, larves de lepidòpters i ortòpters. Durant l’època vegetativa, augmenta considerablement el consum de coleòpters. En captivitat, presenta activitat diürna i nocturna, amb períodes arítmics curts, de pocs minuts. Les característiques del cicle reproductor són similars a les de la musaranya comuna.
Corologia
Àrea de distribució de la musaranya comuna (Crocidura russula, en verd) i de la musaranya dels jardins (C. suaveolens, en ratllat blau) als Països Catalans.
Maber, original de l’autor.
Presenta una àmplia distribució paleàrtica que inclou els països de l’Extrem Orient, del Caucas i dels Balcans i les zones meridionals d’Europa. A la península Ibèrica, ocupa la meitat nordoccidental, des de Cantàbria fins a Galícia, i s’estén vers el S per Portugal fins a l’Algaida (Cadis). Habita també l’illa de Menorca. Als Països Catalans, l’espècie es distribueix per tot el Rosselló, tant a la plana com a la costa, i penetra la zona muntanyosa per les valls de la Tet, del Tec i de l’Aglí; a la zona més oriental arriba fins a Cervera de la Marenda. La particularitat d’aquesta distribució resideix en la seva absència a Catalunya. En aquest cas, sembla que les Alberes, que es perllonguen fins al cap de Creus, constitueixen una barrera geogràfica entre la plana del Rosselló i l’Empordà que impedeix la seva presència a Catalunya.
La presència de restes fòssils d’aquesta espècie al S de la Península (Granada) demostren que, durant el Pleistocè superior, aquesta musaranya presentava una àrea de distribució peninsular més àmplia que actualment.