Resultats de la cerca

Encara que parteix sempre de les premisses del liberalisme clàssic, l’accent quant a l’acció reguladora de l’estat varia segons els autors En general, però, la limita a la preservació dels mecanismes de la competència, per tal d’evitar la formació de monopolis Defensa, també, la conveniència d’un cert estat de benestar i l’accés a la propietat privada dels treballadors, així com la idea que la desigualtat quan no és extrema és beneficiosa per al creixement econòmic, i prioritza l’interès individual per damunt del collectiu, sempre que aquell es desenvolupi en un marc jurídic adequat Exponents…

Germà del director de cinema Arthur Penn , estudià disseny Es graduà en disseny publicitari el 1938 a la Philadelphia School of Art, i des d’aquest any fins el 1941 treballà com a illustrador El 1942 féu una estada a Mèxic i conreà la pintura Posteriorment treballà a Vogue com a assistent de fotografia, i el 1943 feu una fotografia per a la portada de la revista que li donà renom i projectà la seva carrera com a fotògraf S'especialitzà en fotografia publicitària i de moda, però sobresortí en els retrats, dels quals en feu un gran nombre a celebritats, entre les quals Picasso, Miles Davis,…

És fill d’un missioner pentecostal i una evangelista, els quals li donaren una estricta educació que no li permetia veure la televisió o escoltar rock-and-roll , però que fomentava la pràctica de l’esport Jugador en la posició d’aler, l’any 1967 fitxà pels New York Nicks, amb els quals jugà onze dels tretze anys en què participà a l’NBA i guanyà dos títols 1970 i 1973 El 1989 inicià la seva carrera com a entrenador amb els Chicago Bulls 1989-98, etapa durant la qual l’equip guanyà sis títols, amb Michael Jordan 1991, 1992, 1993, 1996, 1997 i 1998, i posteriorment fitxà per Los…

Graduat 1935 a la Universitat de Chicago i doctorat 1941 a la de Harvard, tingué com a mestres JA Schumpeter i A Hansen , entre altres Desenvolupà la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology des del 1940 i fou membre de l’Econometric Society, l’American Economic Association i la International Economic Association i fou president de les dues primeres organitzacions 1951 i 1961, respectivament La seva obra més important és Foundations of Economic Analysis 1947, una de les més fonamentals de la moderna ciència econòmica i que desenrotllà en termes matemàtics a partir d’…

Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago 1967, fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972 Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada com l’eurobaròmetre Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats,…

Educat en l’ortodòxia jueva, estudià filosofia a les universitats de Marburg, Hamburg i Friburg, on fou deixeble de Husserl Posteriorment desenvolupà la seva carrera docent als EUA, sobretot a la Universitat de Chicago Hom pot distingir tres períodes en la producció de Strauss una primera etapa d’erudició, amb obres com Die Religionskritik Spinozas ‘La crítica de la religió a Spinoza’, 1930, en la qual, tanmateix, ja assenyala l’eix de la seva reflexió el diàleg entre raó i revelació En la segona etapa, marcada per l’estudi de Maimònides i l’aprofundiment de Spinoza, el…

Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz , però a partir dels seixanta començà a…

De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi, Musorgskij i…

De família jueva d’origen polonès refugiada a Rússia, de petit es traslladà a Polònia Graduat en dret a la Universitat de Varsòvia 1938, estudià a la London School of Economics 1939 i el 1940 s’establí definitivament als EUA, on fou successivament professor a la Universitat de Harvard, al Massachusetts Institute of Technology, on fou ajudant de Paul Anthony Samuelson , i a la Universitat de Chicago, on fou ajudant d’ Oskar Lange Des del 1951 fou professor de la Universitat de Minnesota, on el 1961 fou nomenat cap del departament d’estadística fins a la jubilació 1988 en què fou nomenat…

L’abril del 1996, a la Columbia University de la ciutat de Nova York es va presentar una exposició i un catàleg amb el títol The Old World Builds the New The Guastavino Company and the Technology of the Catalan Vault 1885-1962 Rafael Guastavino arreu del món Fou l’homenatge i el reconeixement a la contribució que Rafael Guastavino va fer a la història de la volta catalana –una innovació tècnica i estètica del gòtic català– en el plantejament de la construcció dels grans espais públics del Nou Món Diversos crítics nord-americans han començat a definir Rafael Guastavino com a arquitecte,…