Resultats de la cerca
Es mostren 1241 resultats
descolonització
Història
Política
Procés que tendeix a la independència o a l’autodeterminació política dels països colonitzats.
El colonialisme europeu, obligat pels moviments d’alliberament nacional i per la nova correlació de forces, amb el sorgiment dels estats socialistes, ha hagut de donar la independència política a la gran majoria de les seves colònies El corrent descolonitzador, iniciat al començament del s XX i avivat en el període d’entreguerres, adquirí una gran força d’ençà de la Segona Guerra Mundial, amb la creació de l’ONU i l’extensió dels moviments d’alliberament nacional al decenni dels seixanta L’impuls donat per la Carta de San Francisco 1945 a favor de l’autodeterminació i l’interès de les…
Anicet de Pagès i de Puig

Anicet de Pagès i de Puig
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Poeta i lexicògraf.
Vida i obra Fill del ciutadà honrat de Barcelona, Josep de Pagès i Nouviles D’una important família de propietaris rurals, estudià dret a Barcelona, on es relacionà amb la bohèmia i trencà les relacions amb la família El 1870 participà en la creació de societat La Jove Catalunya Des del 1872 prengué part assíduament en els Jocs Florals de Barcelona, en els quals obtingué nombrosos premis en dues etapes, entre el 1869 i el 1878, any en què s’establí a Madrid, i entre el 1896, en què fou proclamat mestre en gai saber, i el 1901 Treballà en un ambiciós Gran Diccionario de la Lengua…
,
Miquel Palau i Claveras
Literatura catalana
Atletisme
Disseny i arts gràfiques
Atleta, escriptor i llibreter.
Fill d’ Antoni Palau i Dulcet i germà de Josep Palau i Claveras Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix Atleta especialitzat en les curses de fons, debutà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular, estigué dos anys al Reial Club Deportiu Espanyol 1922-24 i finalitzà la seva carrera al Futbol Club Barcelona 1924-32 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves dels 5000 m i els 3000 m per equips Fou dos cops campió d’Espanya dels 5000 m 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 i tres campió de Catalunya dels 5000 m 1923, 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 Millorà en dues ocasions el…
, ,
Lleó XIV
Cristianisme
Nom que adoptà el cardenal Robert Francis Prevost en ser elegit papa el 8 de maig de 2025.
Estatunidenc de naixement, té també la nacionalitat peruana Llicenciat en matemàtiques el 1977, s’uní a l’orde dels agustins el mateix any, i fou ordenat sacerdot el 1982 Obtingué la llicenciatura 1984 i el doctorat 1987 en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino de Roma El 1985 s’incorporà a la missió agustiniana al Perú i exercí com a canceller de la Prelatura Territorial de Chulucanas fins el 1986 El 1987 retornà als Estats Units, i fins al 1988 fou pastor de vocacions i director de missions per a la província agustina de Chicago Després tornà al Perú i dirigí…
Ágnes Heller
Sociologia
Filòsofa i sociòloga hongaresa.
De família jueva, fou, amb la seva mare, l’única que escapà de l’extermini nazi Inicialment orientada envers les ciències, una conferència de György Lukács la feu decidir per la filosofia, matèria en la qual es titulà el 1955 Posteriorment formà part de l’anomenada Escola de Budapest encapçalada per Lukács, del qual fou ajudant a la universitat Sota la seva influència, se centrà inicialment en interpretacions marxistes de la realitat social, corrent de pensament del qual es distancià progressivament Membre del Partit Comunista des del 1947, la seva posició crítica envers la intervenció…
República de Sud-àfrica 2011
Estat
El president Jacob Zuma es va quedar sense un dels seus crítics més ferotges en el si del Congrés Nacional Africà CNA, Julius Malema, condemnat per un tribunal per incitar a l’odi racial i sancionat pel mateix partit per indisciplina Malema, president de la influent Lliga de la Joventut del Congrés Nacional Africà, s’havia convertit en la veu del sector més radical del CNA, que denuncia la política eco-nòmica i demana, entre altres mesures, la nacionalització de les mines i una reforma agrària En suport de Malema es van manifestar Winnie Mandela, exdona de Nelson Mandela i el ministre Tokyo…
Partit Republicà Català
Política
Grup polític creat a Barcelona els dies 21-22 d’abril de 1917 mitjançant la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista (amb Layret, Domingo, Alomar, Samblancat, Noguer i Comet, etc. ) i la Joventut Republicana de Lleida (Alfred Perenya, Humbert Torres, etc. ).
També hi figuraren antics membres de la Unió Federal Nacionalista Republicana Josep Mestres, elements procedents del reformisme Companys o Bernaldo de Quirós i el nucli federal empordanès August Pi i Sunyer El Directori constituït reuní Layret, Domingo —que presidí—, Perenya, Antoni Estivill, Pi i Sunyer, i Noguer i Comet —que fou secretari general— Inicialment els seus punts doctrinals essencials foren l’acceptació del programa federal de Pi i Margall del 1894, l’afavoriment de profundes transformacions econòmiques i socials i el laïcisme Hom intentà amb això d’exercir una forta atracció…
Marià de la Pau Graells i Agüera
Medicina
Biologia
Aqüicultura
Metge i naturalista.
Fill d’ Ignasi Graells i Ferrer , metge Durant uns anys exercí de metge a Barcelona i tingué un paper destacat durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1835 Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France i director del jardí botànic de Madrid i membre de la Societat Barcelonesa d’Amics del País Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura i l’entomologia, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae —dedicat a…
Bernard Du Plessis-Besançon
Història
Militar
Enginyer militar francès.
Es féu remarcar al setge de La Rochelle 1628 per la invenció d’unes màquines que obstruïen les defenses dels assetjats, fet que li valgué l’estima de Richelieu Fou cap de l’estat major del príncep de Condé a la campanya del Rosselló del 1637 Richelieu el delegà per negociar l’ajut militar francès a la generalitat de Catalunya contra Felip IV de Castella agost del 1640 alhora actuà com a agent impulsor de la revolta catalana Pel setembre celebrà una conferència oficial amb Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana, a Ceret al cap de poc entrà solemnement a Barcelona, on, amb nous poders, pogué…
Congressos d’Història Moderna de Catalunya
Historiografia catalana
Reunions científiques organitzades des del 1984 pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona després de crear-se la llicenciatura d’història moderna, en part, sobre el model del Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i del d’Andalusia (1976).
El primer congrés tingué un caràcter general i s’articulà en sis sessions de temàtica econòmica i social demografia, món rural, món urbà, política i institucions, religió i cultura i mentalitats Cada sessió fou precedida d’una ponència sobre l’estat de la qüestió Les actes es publicaren en dos volums El segon congrés 1988 aprofità les ofertes de mecenatge de la commemoració del segon centenari de la mort de Carles III 1788 L’objectiu fou l’estudi de Catalunya en aquella època i tot el s xviii Les comunicacions tractaren de la història sociocultural amb una secció sobre art i festa No hi hagué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina