Resultats de la cerca

Feu el seu debut el 1889 amb Undine de Lortzing, a Berlín El 1895 es donà a conèixer al públic nord-americà interpretant Lohengrin a la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment cantà al Covent Garden de Londres i a Bayreuth A partir del 1900 la seva carrera es desenvolupà durant diverses temporades al Metropolitan, fins que per raons polítiques marxà a Berlín el 1917, len què els EUA declararen la guerra a Alemanya Després de dotze anys de silenci reaparegué als teatres nord-americans, on renovà els anteriors èxits fins que un accident d’automòbil truncà la seva…

Vida i obra Probablement es tracta del cavaller Aznar Pardo de la Casta, autor d’una Requesta d’amor tençonada conservada al manuscrit 10264 de la Biblioteca Nacional de Madrid, el mateix que el 1418 adreçà una interessant epístola al rei Alfons en què descrivia la sagnant entrada dels borgonyons a la ciutat de París aquell mateix any Hom també el considera autor d’una cançó transmesa pel↑ Cançoner Vega-Aguiló , que recull el tema de sant Valentí com a protector dels enamorats, Leyaltats vol e bon dreg me comanda , tot i que aquest poema podria ser obra d’un altre personatge, Pere Pardo de la…

A dotze anys, estudià amb E Humperdinck El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano El 1900 estrenà la Simfonia número 1 , i el 1903, la Simfonia número 2 Entre els seus alumnes tingué E Rubbra El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví També compongué òperes The Alchemist 1917 i Maureen O’Mara 1946 A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades A més del catàleg…

S’inicià de nen en el món musical a cinc anys ja tocava el violí i a deu anys componia música Posteriorment es formà amb A Sammons, CH Kiston i H Farjeeon La seva carrera començà amb l’estrena de l’òpera Iernin 1934, a la qual seguiren dues més The Serf 1938 i John Socman 1951, que tracten de les llegendes o la història de la Gran Bretanya La seva obra, allunyada de la música contemporània, comprèn a més tres cantates, dotze simfonies, concerts per a violí, violoncel i piano i música de cambra A causa de les ferides rebudes durant la Segona Guerra Mundial abandonà la composició,…

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes…

Fill de l’oboista Johann Friedrich Schröter i germà de Corona Schröter Anà a Leipzig, on estudià amb JA Hiller i probablement rebé classes de CPE Bach Al principi dels anys setanta, es traslladà a Londres, on feu amistat amb JC Bach, que l’impulsà en la seva carrera de pianista virtuós Pels volts del 1774 tornà a Leipzig L’escàndol causat pel seu matrimoni amb una alumna perjudicà la seva carrera i l’obligà a restar apartat de l’òrbita dels concerts públics i limitar les seves activitats a cercles reduïts La seva vídua, Rebecca, fou alumna i admiradora de J Haydn, que li dedicà diverses obres…

A dotze anys era corista a la cort de Stuttgart Rebé les primeres classes de música del mestre de capella Theodor Schwartzkopff Alumne de J Pachelbel a Nuremberg el 1697, al cap de dos anys tornà a Stuttgart, on arribà a ser organista de la cort El 1701 obtingué permís per a traslladar-se a Viena per estudiar amb FT Richter L’any següent inicià un viatge per Itàlia, al llarg del qual entrà en contacte amb F Grassi, CF Pollarolo, B Pasquini i A Corelli Altra vegada a Stuttgart 1703, fou nomenat mestre de capella de la cort, càrrec que abandonà el 1706 per tal d’ocupar la plaça d’…

Rebé classes elementals de violí al seu poble natal i després anà a Praga per perfeccionar els estudis Inicià una carrera com a violinista itinerant que el portà per tot Europa, tocant en canvi de menjar i allotjament Al llarg dels seus viatges conegué alguns compositors importants, com ara J Haydn i WA Mozart, que trobà a Viena El 1790 aconseguí la seva primera feina fixa, la de mestre de capella del príncep de Weilburg, càrrec que ocupà fins el 1794 El 1795 succeí a JCF Bach en el mateix càrrec a Bückeburg, però morí al cap de pocs mesos Compongué música per a l’escena, com Fernando und…

Súbdit d’Alfons XI de Castella-Lleó 1312-50, és autor del Libro de Buen Amor , on cita fins a trenta-sis instruments musicals diferents setze són de corda arpa , canon i medio canon , cítola , dulcema , guitarra latina i guitarra morisca , laud , mandurria , rabel i rabel morisco , rota , salterio , sinfonía , vihuela de arco i vihuela de péndola dotze, de vent albogón , albogue , añafil , axabeba , bacín , baldosa , caramillo , flauta , odrecillo , órgano , trompa i zanfoña sis, de percussió atabal , atambor , pandero , panderete , sonajas i tamborete , i n’hi ha dos més…

Passà pel Conservatori de Peterburg, on estudià amb N Cerepnin i MO Štejnberg fins el 1917 Molt aviat centrà el seu interès en l’ús dels dotze tons i canvià l’escriptura dels sostinguts per una creu A París, estudià amb M Orban i M Ravel, i finalitzà el gran oratori Le livre de vie 1925 El 1926 construí amb P Dauvillier un instrument de sons electrònics, precedent de les ones Martenot, que anomenà croix sonore La seva música, deutora de les concepcions universalistes d’A Skr’abin, mostra una voluntat de millora de la condició humana i representa un cant a la pau i a la…