Resultats de la cerca

Situació Restes d’una torre de planta circular, la part més ben conservada d’aquesta antiga fortalesa ECSA-J Bolòs Fortificació situada a l’extrem del Pla de Claret, damunt d’una vall lateral del Sió, davant dels pobles de Gàver i d’Estaràs Sota seu hi ha les restes abandonades del poble, que fou habitat fins a una època moderna Mapa 34-14 361 Situació 31TCG653163 Si seguim la carretera que va d’Estaràs a Gàver, a mig camí d’aquestes dues poblacions, on hi ha una gran bassa d’un molí, surt una pista a mà dreta que travessa el Sió i, després de deixar un camí carreter a mà…

Situació Una vista exterior de la casa amb un mur d’època alt-medieval F Tur Fragment de mur situat a tramuntana de les dependències del mas Can Vidal de la Palma La Palma és un veïnat de cases situat al riberal del Fluvià, entre les poblacions d’Orfes i de Vilert Mapa 258M781 Situació 31TDG881712002E Si seguim la carretera que va de Bàscara a Esponellà havent passat la població d’Orfes, poc després del quilòmetre 7 i abans d’arribar als camps de Vilert, surt a mà dreta una carretera de terra que baixant al llarg d’uns centenars de metres, porta fins al grup de cases de la Palma Can Vidal és…

Situació Un dels vestigis, evidents en la pedra, d’aquest habitatge altmedieval ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge situades damunt d’un rocallís o codina, prop del castell de Castellet i, actualment, damunt del pantà de Foix Mapa 35-17447 Situació 31TCF863693 Si des de Castellet agafem la carretera de Vilanova, en el primer sortint, a mà dreta, en un revolt, hi ha la caseta d’en Segura i aquesta codina, on s’endevina l’existència d’un habitatge Casa Actualment, damunt de la codina veiem restes de dues construccions Una primera construcció, més oriental, de planta gairebé quadrada, sembla…

Per coherència geogràfica, s’ha pretès que el territori d’ Ullastrello , donat en propi alou l’any 1060 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis a Bernat Amat de Claramunt i a la seva muller Arsenda, correspon al lloc de Creixell tanmateix, el lloc de Crexel surt ja esmentat en un document datat també el 1060 La majoria d’autors, començant per J M Font i Rius, que seguint E Hinojosa, J Mas i S Puig, publica la carta de població donada el 20 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona Ramon de Castellvell als que anessin a poblar la vila de Castelli Crescentis , han atribuït o aplicat…

L’actual agregat de Timor, totalment despoblat, té el seu origen en un castell, el seti del qual avui és ocupat per la masia anomenada la Torre de Timor El castell de Timor donà lloc al llinatge del mateix nom, que s’emparentà amb els Queralt de Santa Coloma i esdevingueren senyors d’aquest important castell i vila de la Conca de Barberà al començament del segle XIII El 1131 ja apareix documentat Arnau de Timor L’any següent Alaric, el primer castlà o feudatari del terme conegut, cedí al seu fill Ramon el castell de Timor juntament amb altres castells propers Aquesta nissaga conservà el…

Àrea de nidificació del tallarol gros Sylvia borin als Països Catalans Maber, original dels autors El tallarol gros és una espècie estival la distribució de la seva població reproductora als Països Catalans queda restringida a la Catalunya Nord i al Principat, i és lligada als dominis de l’alta muntanya eurosiberiana i a sectors de l’alta muntanya subalpina, amb localitzacions mediterrànies si fa no fa aïllades en punts especialment humits de les serralades litorals catalanes Així mateix, ha nidificat a Mallorca, on fins ara només era considerada com una espècie migradora Aquesta és una…

Situació Part de llevant de l’església, aïllada enmig d’una vinya i en part soterrada pels alluvions del Tec ECSA - A Roura Aquesta església, avui desafectada, és situada al sud-est d’Elna, vora la riba esquerra del Tec i a 300 m a l’est del mas Calmetes Està aïllada enmig dels camps i és en part enterrada, potser uns 1,50 m sota el nivell del sòl, a causa dels alluvions del Tec Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 35’ 12,8” N - Long 2° 57’ 52,2” E Per a arribar a l’església, cal prendre des d’Elna la carretera N-114 en direcció a Argelers A poc més d’1 km, a mà esquerra, surt un camí que mena al…

Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…

El topònim fa referència a la gran cova de la serra de Camporan, que sens dubte fou habitada des de temps immemorial Vers l’any 977 el comte Borrell de Pallars, sota la potestat del germà el comte Ramon, en presència de l’altre germà el comte Sunyer i dels seus nobles fidels, va donar al monestir d’Alaó una terra que tenia al territori de l’Espluga Gorraense , lloc dit Jonquer, amb delmes, oblacions i primícies Poc després un altre document relacionat amb Sant Climent de Torogó esmenta una vinya al lloc dit l’Espluga, anomenada abans la Torre vers 986 Probablement entorn d’aquesta…

Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…