Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
glàndula de la closca
Anatomia animal
Diverticle de l’oviducte de molts animals ovípars, com insectes, condroïctis, rèptils i mamífers monotremes, que secreta la closca dura de l’ou d’aquests animals.
cangur
Cangur, mamífer marsupial australià
© Corel Professional Photos
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels macropòdids, de dimensions mitjanes o grosses, de tronc llarg, amb la part anterior menys desenvolupada que la posterior.
Les potes anteriors són curtes i dèbils, i l’animal les empra per a agafar l’aliment les posteriors són llargues i fortes, adaptades al salt, a la defensa, i serveixen de suport a l’animal juntament amb la cua, que és llarga i musculada El cap és relativament petit, i les orelles, llargues i punxegudes el dentat és monofiodòntic A l’abdomen les femelles tenen el marsupi o bossa marsupial, ampla i profunda, dins la qual hi ha les glàndules mamàries en nombre de quatre El període de gestació dura de 30 a 40 dies, i els nounats, prematurs, que atenyen uns 20 mm de longitud, acaben llur…
amni
Biologia
Membrana fina, transparent i resistent que constitueix la capa interna del sac embrionari en què es desenvolupen els embrions dels vertebrats amniotes (rèptils, ocells i mamífers).
És format per epiteli extraembrionari i per mesoderm, i a vegades creix fins a embolcallar tot l’embrió
mangabei
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids, que atenyen uns 80 cm de llargada, són prògnats i tenen callositats isquiàtiques.
Un caràcter important és que la tercera molar té cinc tubercles Aquest gènere presenta quatre espècies el mangabei negre Caterrinus , que ateny 30 cm de llargada, presenta una mena de plomall al cap i habita al Congo, el mangabei de cresta Calbigena , que habita al Camerun i al Gabon, el mangabei de collaret blanc Ctorquatus , que habita des de Nigèria al Gabon, i el Cercocebus galeritus , que habita a l’Àfrica oriental
sexe
Herència del sexe
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d’una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica.
En éssers vivents primitius bacteris i protists el sexe es manifesta en una polarització poc marcada entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d’individus de l’espècie no són, doncs, reproductors, sinó que en els casos de fusió de dues cèllules el disminueixen El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental En éssers superiors vegetals o animals el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen…
Vegetarianisme
El vegetarianisme és un corrent d’alimentació alternativa que postula, com a principi dietètic bàsic, el refús de la carn i fins i tot del peix, com a aliment Parallelament, se sol recomanar la supressió dels cereals refinats i del sucre blanc i substituir-los per cereals integrals i sucre morè l’abstenció en el consum d’aliments processats tecnològicament, d’additius químics alimentaris i de begudes alcohòliques, i la realització de menjars senzills i poc abundosos En general, els aliments bàsics dels règims vegetarians són cereals integrals, llegums, verdures i hortalisses, fruites, fruites…
Els estudis de carnívors als Països Catalans
El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…
sistema nerviós
En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
estómac
Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
Triàsic
Nimfa d’efemeròpter procedent del triàsic inferior
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…