Resultats de la cerca
Es mostren 761 resultats
Sant Sebastià del castell de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’edifici des del costat de llevant Aquesta foto fou feta la primavera del 1978, durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es troba dintre el recinte del que era el castell de Sallent Història Sembla que inicialment fou l’església parroquial del terme, però aviat perdé aquesta categoria per esdevenir capella castellera Passà del domini comtal als senyors del castell, al monestir de l’Estany i finalment al bisbe de Vic El lloc és documentat des del 955 i l’església apareix esmentada el 1022, sota l’advocació de Sant Esteve, quan la…
Santa Maria de Montferrer
Situació Vista aèria del petit nucli de Montferrer centrat per l’església parroquial de Santa Maria, on és visible també l’esglesiola de Sant Lluc, en l’àmbit del cementiri ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Santa Maria centra el nucli, poc agrupat, de Montferrer Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 26′ 21″ N - Long 2° 34′ 7″ E Per a arribar a Montferrer cal seguir la primera part de l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Un altre itinerari s’inicia a la mateixa carretera D-115 continuant fins al poble del Tec, d’on surt la carretera D-44 que porta a aquest poble en…
Santa Creu de Quercorb (Arles)
Situació Capçalera de l’església, amb l’absis d’època preromànica i el notable campanar d’espadanya ECSA - A Roura L’església de Santa Creu és emplaçada al sud-oest de la vila d’Arles, a l’altre costat del Tec, sobre la riba dreta d’aquest riu, en un replà del vessant occidental del puig de Quercorb, de silueta peculiar 483 m d’alt i que destaca pel cingle tallat a pic de perfil corbat del costat de llevant, que evidentment ha originat el seu topònim Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 57″ N - Long 2° 37′ 32″ E Per a arribar-hi, el camí més curt s’agafa a l’extrem de ponent del nucli urbà d’…
Montmajor
L’església parroquial de Sant Sadurní (Montmajor)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al límit amb el Solsonès i el Bages, format per diversos sectors, força allunyats, entre els rasos de Peguera, al N, i les vores de l’horta de Cardona, al S.
Situació i presentació El sector principal és entre la riera de Navel límit oriental i l’aigua d’Ora en part límit occidental i hi forma un pronunciat entrant el terme parroquial de Pegueroles del municipi solsonenc de Navès També drenen aquest sector les rieres de l’Hospital i de Gargallà, tributàries, com les anteriors, del Cardener per l’esquerra Limita, a més, amb l’Espunyola al N, amb Montclar i Viver i Serrateix a l’E, i amb Cardona Bages al S Té els enclavaments de Comesposades i de Catllarí dins el Berguedà i el de Valielles dins el Solsonès El sector principal del terme de Montmajor…
Sant Esteve de Banyoles
Art romànic
Situació El monestir de Sant Esteve marca l’extrem E de la vila Vella, i aquest fou el que va originar la població medieval i va donar impuls a la vida espiritual, cultural i econòmica de la vila i dels voltants TAVISA El monestir de Sant Esteve és situat a l’extrem de llevant de la Vila Vella de Banyoles, en un indret enjardinat i, gràcies a la bona senyalització, fàcilment localitzable Mapa L 38-12 295 Situació 31 TDG 811635 MLIR Història Aquest monestir benedictí fou fundat pels volts de l’any 812, en un extrem de la Vila Vella de Banyoles, per l’abat Bonit l’església, que seria…
Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga (Peralada)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera en primer terme, la qual denuncia perfectament l’esquema de l’edifici, amb tres naus, capçades vers llevant per tres absis F Tur L’església parroquial de Santa Eulàlia és a la plaça de l’església, al centre de la població de Vilanova de la Muga, situada vora la riba esquerra de la Muga, a pocs metres vers tramuntana de la seva confluència amb el riu Manol, al punt on es forma el pantà de la resclosa de Vilanova, en terreny planer Mapa 258M781 Situació 31TEG036813 Per anar a Vilanova cal agafar la carretera local de Castelló d’…
Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Vista interior de la muralla reforçada amb bestorres a la banda sud-est del recinte casteller ECSA - JA Adell Aspecte general d’aquestes importants ruïnes, enmig d’una densa vegetació, cap al 1980, any en què s’hi efectuaren treballs d’excavació Arxiu A Bastardes El Castelló Superior o Sobirà de Sant Miquel de la Vall és un despoblat de la Barcedana, al Pallars Jussà, situat a redós del Montsec de Rubies, en territori que havia pertangut inicialment a Llimiana, i que més recentment fins al 1950 constituí municipi amb el vilatge actual de Sant Miquel de la Vall, dit en la documentació…
Els llocs de la memòria
De la mateixa manera que hi ha dates que representen uns fets històrics importants per a la història i per a la memòria d’un país, hi ha també llocs i espais que són símbols d’una memòria collectiva, tinguin o no la categoria de patrimoni Qualsevol lloc pot esdevenir emblemàtic des del punt de vista de la identitat com a poble, des d’un palau, reflex de tot un conjunt de fets transcendentals tant si es tracta d’una residència reial com de la seu d’una institució de govern, fins a un cementiri, que en el cas que ens ocupa és un dels símbols quotidians de la lluita per la nacionalitat i l’…
Cap a la terciarització de l’economia
Evolució del sector dels serveis als Països Catalans i a Espanya 1960-1981 Un dels fenòmens que s’ha manifestat de manera més clara les darreres quatre dècades ha estat l’increment del pes absolut i relatiu de les activitats de serveis en el conjunt de les estructures productives nacionals, la qual cosa ha implicat que la terciarització de les economies més desenvolupades hagi estat espectacular Els anys cinquanta i seixanta foren anys de canvis molt importants en l’estructura productiva de la majoria dels països econòmicament avançats i, també, en la d’aquells que, com Espanya, assoliren en…
Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV
Art gòtic
Arquitectura conventual del segle XV a Barcelona PJFiguerola Al segle XV les monumentals catedrals, monestirs i convents catalans d’estil gòtic ja estaven bastits en la seva major part La tasca constructiva d’aquest segle consistí majoritàriament en l’acabament de les obres religioses començades anteriorment i en l’inici d’importants obres d’arquitectura civil castells, palaus, hospitals, drassanes, etc L’alentiment de la febre constructiva en aquest període va ser causat bàsicament per la crisi demogràfica i econòmica que s’estengué durant molt de temps Barcelona no fou aliena al panorama…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina