Resultats de la cerca

El trànsit del segle XVII al XVIII a Catalunya va estar marcat per la presència efímera, del 1705 al 1711, de la cort de l’arxiduc Carles a Barcelona, i pel decidit suport del Principat al candidat de la Casa d’Àustria en el conflicte amb la dinastia dels Borbó pel tron d’Espanya, amb les conseqüències conegudes Foren uns anys en què Barcelona esdevingué marc d’una petita cort on l’art estigué en mans dels artistes italians i austríacs que acompanyaven el candidat A conseqüència d’aquest fet, es van introduir noves maneres artístiques, que van comportar una renovació formal i estilística del…

Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Patró, i el 1574 a Benissivà Era propietat del duc de Gandia, i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 el 1602 era habitat per 39 famílies posteriorment fou repoblat per mallorquins L’església és dedicada a sant Roc

Una família d'Igualada La família Godó Ramon Godó i Llucià era filador i teixidor de cotó a Igualada Nascut amb el segle XIX 1801, forma part d’una família que donarà diversos empresaris tèxtils a la comarca de l’Anoia Al voltant de l’any 1840 hi havia una quarantena d’industrials com en Ramon Godó a Igualada, treballant amb berguedanes per a filar el cotó i amb telers moguts manualment o per cavalleries Ramon Godó no era pas el més important El 1850 tenia 720 pues, installades en berguedanes i 43 telers, amb un centenar de treballadors a la fàbrica en un moment en què la productivitat de l’…

Salvador Andreu i Grau va néixer a Barcelona l’any 1841 El seu pare era notari i el seu besavi havia estat un dels cònsols de la Llotja de Mar Entroncament familiar, per tant, amb el dret i amb el comerç barceloní Eren nou germans, dos dels quals estudiaven dret Ell escollí la carrera de farmàcia Els anuncis del doctor Andreu podrien servir per a formar part d’una antologia de la publicitat farmacèutica La versió popular explica que la carrera fou finançada amb dificultats pel seu pare, però en el cas de Salvador Andreu, aquestes versions s’han de valorar amb prudència, ja que la seva…

Situat a la part oriental de la comarca, al límit amb l’Horta, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d’W a E, des de la serra de Xiva , alineació muntanyosa que limita la Foia amb els Serrans Santa Maria, 1135 m alt Las Hierbas, 1023 m, fins a la serra de la Parentxisa 329 m alt i el pla de Quart, al límit amb el Camp de Túria i l’Horta, en un dels indrets on la zona de llengua castellana arriba més a prop de la costa masia de Santo Domingo La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar El conreu ocupa 3000 ha de…

El terme, molt muntanyós, s’estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El Xúquer penetra al País Valencià a través d’aquest terme, seguint una direcció W-E entre les serres de Villaragudo 895 m alt i La Sierrecilla 903 metres, al N, i la serra d’El Boquerón, el pic de La Teja 990 m i la mola de Juey 979 m, i profundament engorjat fins a la font de Los Baños rep, procedents del S, el barranc d’El Agua i el riu de La Hoz o de Cantaban a partir de l’aiguabarreig amb aquest darrer, el Xúquer descriu un gran meandre tot dirigint-se…

L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del segle XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan segle XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la…

Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris…