Resultats de la cerca

Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand,  La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…

Situada a una altitud de 451 m, a la vall mitjana del riu Metauro, a 36 km de Pesaro al SW, és un important centre comercial i agrícola, amb indústries de la ceràmica, seda, etc És seu arquebisbal, i té universitat Notable municipi romà Urbinum Metaurense , pertangué a l’Església 756, i més endavant a la família Montefeltro Feu comtal l’any 1213, sota el seu domini augmentà poderosament i fou el centre d’un gran estat, transformat en ducat el 1443 Durant el segle XVI pertangué als Della Rovere, i el 1631 passà a l’Església Del 1808 al 1814 s’integrà en el regne d’Itàlia, i el 1860 passà a l’…

Els documents coptes més antics que hom coneix són del segle II aC grafit d’un títol reial a Abidos, inscripció damunt una pedra d’Akhmmein, fragment d’un glossari bilingüe Del segle I aC es conserven uns quants texts horoscòpics, probablement traduccions A part aquesta expressió popular, el copte desenvolupà una literatura pròpia amb l’expansió del cristianisme, però passant pel seu estadi gnòstic documents sahídics i subakhmímics de Naq’ Hammadi, a l’Alt Egipte, trobats els anys quaranta i maniqueu documents del Faium, trobats els anys trenta Els primers escrits pròpiament cristians…

La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576 L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero Si bé la seva producció musical no és…

El terme també s’aplica a l’obra musical creada amb la finalitat de la seva execució sonora El procés de creació d’una obra musical té present i utilitza, a voluntat del compositor, tots els elements propis del llenguatge musical com ara la forma, la melodia, el contrapunt, l’harmonia, el timbre, el ritme i el metre, i també es pot definir a partir d’aspectes propis de la interpretació com són el tempo , l’articulació i el fraseig, els matisos i el caràcter de l’obra A més a més dels paràmetres musicals esmentats, l’autor en disposa d’extramusicals com ara la utilització de textos literaris o…

Tingué molta acceptació i demostrà la seva vigència fins a la segona meitat del segle XVIII És una de les formes polifòniques més importants El terme apareix per primer cop en fonts de l’Escola de Notre-Dame Fa referència a la forma generada a partir de l’aplicació d’un text nou a les clausulae substitutives en estil discant d’un organum El terme motet prové de l’expressió francesa mot , que significa justament ’paraula' Generalment aquests textos acomplien una funció similar a la del trop i funcionaven com una paràfrasi, versificada o no, del text del tenor que donava origen a la composició…

També s’anomenava proportio dupla Modernament ha mantingut aquest sentit de tempo viu aplicant-se a la blanca i s’utilitza tant per a designar el compàs de 2/2 indicat també amb el signe C com per a indicar que un compàs de 4/4 o C s’ha d’interpretar prenent com a pulsació de referència la blanca

Foren quatre germans, Robert Kirkcaldy, Escòcia 1728 — Londres 1792, James Kirkcaldy 1730 — Londres 1794, William i John , fills de William Adam 1688 — 1748, arquitecte d’Edimburg Sostinguts per la noblesa d’Anglaterra, embelliren antigues residències o n'edificaren de noves, tot prodigant a l’interior sobretot entre els anys 1759-75 ornamentacions d’una gràcia exquisida Llur estil s’escampà àmpliament per Anglaterra i pel continent, i inspirà les arts del disseny fins a la fi de l’època napoleònica Robert viatjà per Itàlia, estudià el palau de Dioclecià a Split Dalmàcia i s’establí a Londres…

El museu incloïa objectes i obres provinents d’escoles de nàutica catalanes i de donacions de naviliers i particulars, i una biblioteca especialitzada El 1935, persones relacionades amb la vida marítima i cultural adreçaren un escrit a l’Ajuntament barceloní on sollicitaven la fundació d’un gran museu marítim El mateix any, la corporació municipal destinà les Drassanes a Museu Naval, i, el 1936, la Generalitat de Catalunya emeté un decret pel qual dedicà la part antiga de l’esmentada construcció al Museu Marítim de Barcelona Des d’aleshores, el Museu es definí per la importància històrica…

Desenvolupament enciclopèdic Poc abans de les primeres antologies pròpiament dites Los ↑ trobadors nous i Los ↑ trobadors moderns , devers 1840-42, a l’establiment tipogràfic de Bergnes de las Casas hom havia editat, potser ell mateix, unes Muestras de varias poesías catalanas, según el especial carácter de sus diversas épocas que incloïen quatre estrofes de Les comunitats de Castella de Puig i Blanch i tot el poema La ↑ pàtria d’Aribau, que hi era anomenat simplement Trobes Anys després, Magí ↑ Pers i Ramona inclogué un petit recull antològic de textos als capítols dels llibres dedicats,…