Resultats de la cerca

Situació Vista aèria d’aquest famós castell, que fou seu de la comanda templera més important de les terres de l’Ebre ECSA - J Todó Aspecte de la muralla de ponent, amb torres, del recinte sobirà del castell ECSA - J Colomé El castell de Miravet es troba al capdamunt de la població de Miravet, sobre un turó de més de 100 m sobre el nivell de la mar, al marge dret de l’Ebre El monument, que és propietat de la Generalitat de Catalunya, es pot visitar dins l’horari establert Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Podem accedir al castell des de Móra d’Ebre, capital de la comarca Sortirem de la…

Introducció A la Ribagorça, un territori marginal, la cura d’ànimes restà majoritàriament en mans de les comunitats religioses i de la iniciativa particular En aquest context, prosperaren tant les immunitats monàstiques com els patrons laics d’esglésies, encapçalats pels mateixos comtes, mentre que l’estructura episcopal va haver d’obrir-se pas amb grans dificultats i, en realitat, només va poder reeixir a partir de la implantació de la reforma gregoriana que delimità i destrià la jurisdicció eclesiàstica Així doncs, el pes de la tradició explica en bona part la importància de monestirs i…

Estatuetes de la Fortuna, Mercuri i Lar, uilla de Vilauba, Camós, segle III MACB / RM Si per a tantes facetes del món romà la insuficiència d’informació limita les possibilitats d’un estudi acceptablement fiable, les que fan referència a la vida quotidiana adquireixen especial singularitat, principalment quan l’estudi pretén abraçar diverses centúries entre les quals les diferències són ben manifestes, sobretot pel que fa a la part del període de la República que inclou aquest estudi, l’Alt Imperi i el Baix Imperi Incloure un espai de temps tan dilatat i divers en un mateix i breu apartat no…

El llegat i el procés de formació Quan es parla del món urbà, l’adjectiu gòtic evoca immediatament una imatge de la ciutat fortament determinada per la seva arquitectura i les institucions Aquest llegat arquitectònic i institucional esdevé el reflex d’un organisme urbà ben articulat i dóna una aparent unitat i coherència a una etapa històrica conflictiva i contradictòria Els vestigis d’aquest llegat condicionen una mirada que tendeix a reforçar l’equívoc de la ciutat medieval murada, compacta i autònoma, que la historiografia clàssica va considerar una “illa no feudal en un mar feudal”…

Introducció Representació del setge de la ciutat de Girona per l’exèrcit del rei de França el 1285 en les pintures de l’atri de Sant Vicenç de Cardona, probablement poc posteriors als fets © MNAC / MAC, inv 200715 – JCalveras, MMérida i JSagristà Les ciutats catalanes medievals eren nuclis densament edificats i habitats per un important nombre de persones Podien tenir dimensions diverses, des de les petites poblacions que no superaven el miler d’habitants, com Amer o Cardedeu, fins a una urbs com Barcelona, que arribà a tenir 40 000 ànimes L’origen també podia ser diferent algunes, com…

La Cort reunida a Cervera el 1359 nomenà els següents diputats eclesiàstics Berenguer de Cruïlles Peratallada 1310 – Barcelona 1362, bisbe de Girona Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya, de l’orde de l’Hospital Romeu Sescomes, paborde de Tarragona Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona Els diputats nomenats per al Braç Militar foren Bernat de Cabrera, comte d’Osona, cavaller Hug de Cardona, vescomte de Cardona, donzell Ponç d’Altarriba, cavaller, i Ramon de Peguera, donzell Com a administradors del Braç Reial foren nomenats Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Pere…

La dinàmica de l’arquitectura domèstica L’empremta dels grans mestres vuitcentistes amb les seves fórmules d’adaptació als estils arquitectònics va anar quallant en les successives promocions d’arquitectes de tal manera que, al tombant del segle XIX al XX, la producció arribà a ser una enfervorida cursa per idear quelcom més exuberant, més creatiu, més dens i abarrocat que els models immediatament anteriors Les filiacions estilístiques directes d’aquestes noves generacions respecte dels diferents mestres del Modernisme es poden trobar en un mateix autor, barrejades en una mateixa obra o en…

Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…

Situació Una perspectiva aèria, des de llevant, del turó en el qual hi havia situat el castell, del qual resten encara alguns murs i les ruïnes de l’església Com hom podrà observar, la perfecta elecció de l’indret on s’installà aquesta fortalesa, la convertí en una fortificació poc menys que inaccessible i inexpugnable Pagans - TAVISA El castell de Besora es troba situat al cim d’un esperó de roca, a 1 092 m d’altitud, entre els municipis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu, al costat sud-occidental de la nova població de Santa Maria de Besora o el Pla de Teià Al seu peu passa la carretera…

Els antecedents L’Urgell és una gran plana de conreus, presidida per la ciutat de Tàrrega, la seva capital Arxiu ECSA Les arrels més llunyanes de la comarca de l’Urgell esdevenen força desconegudes Escassegen els rastres prehistòrics i són esporàdics els testimonis escrits anteriors al segle XI Així, doncs, qualsevol esforç interpretatiu pot trontollar davant els resultats de noves troballes arqueològiques i investigacions documentals Abans dels temps històrics Durant els darrers anys, s’han descobert materials del paleolític inferior 500 000-90 000 a la vall del rierol Femosa, afluent…