Resultats de la cerca

Situació Façana de ponent d’aquest castell, la millor conservada, que devia tenir inicialment uns 20 m de llargada per uns 14 m d’amplada ECSA - J Bolòs Aquest castell, situat al cim d’un petit turó, a la riba dreta del riu Francolí, és al costat del poble abandonat de Montgons, just al límit amb el terme municipal de Constantí Mapa 34-18473 Situació 31TCF503558 Per a anar-hi des de Tarragona, s’ha d’agafar la carretera T-721 que va cap a Constantí i entrar al polígon industrial Riuclar A la banda meridional del polígon hi ha una central elèctrica El castell dels Montgons és situat exactament…

Situació Escassos vestigis d’aquest castell que corona el petit tossal que domina el poble de Puigbalador ECSA - A Roura Els vestigis del castell ocupen el cim d’un petit tossal que domina el poble de Puigbalador Des del castell es vigilava el pas del coll de les Ares, al nord, i l’altiplà capcinès, al sud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′ 55″ N - Long 2° 7′ 12″ E El poble de Puigbalador és situat al nord de Formiguera, a la dreta de la carretera D-118 que condueix al Donasà Des dels carrers del poble s’arriba amb facilitat al cim del turó on s’alçava el castell AB Història Document de la…

Situació Bestorre de planta quadrangular situada a l’angle sud-est del recinte ECSA - J Bolòs El castell de Castre, o Castro, es troba a sol ixent de la vila de la Pobla de Castre, encimbellat a 744 m d’altitud, damunt un penya-segat excavat verticalment per l’Éssera La particular disposició d’aquest relleu, tan trencat i abrupte, explica la notable importància de Castre, veritable porta d’accés a la Ribagorça Occidental Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 De la carretera que va de Graus a Barbastre surt, a mà dreta, la carretera que porta a la Pobla de Castre Des de la carretera, sense que…

Situació Bonica vista de la torre del castell i de l’església de Santa Cecília, amb un absis sobreaixecat a manera de bestorre campanar a la part de ponent ECSA - JA Adell L’església de Santa Cecília és situada al costat del castell de Fontova, just a ponent de la torre mestra Mapa 31-11 250 Situació 31TBG893838 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església de Santa Cecília era la capella castellera de la fortalesa de Fontova Tingué consideració de parròquia del terme de Fontova Una de les primeres mencions documentals data de l’…

Situació Vista de conjunt, amb el castell i l’església LPrat Gairebé al cor del municipi de Llanera, situat en una vall a uns 540 m d’altitud, hi ha el veïnat de cases escampades de Vallferosa, prop de la riera del mateix nom, afluent de la de Llanera La torre i l’església parroquial de Sant Pere són situades al mig del vessant occidental d’aquesta vall Mapa 329M781 Situació 31TCG712358 Hom hi pot anar per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 19, a mà esquerra, surt una pista que duu al mas Clavells A la part de darrere la casa comença un camí força dret, el qual en uns quinze…

Situació Al cantó de migjorn del municipi de Llanera, en un planell a l’esquerra de la riera de Llanera, no gaire lluny de la serra de Pinós, hi ha emplaçat el poble de Claret, que consta d’unes poques masies al voltant de l’antiga església parroquial de Santa Maria Mapa 361M781 Situació 31TCG725313 Vista exterior de la capçalera de l’església de Santa Maria de Claret, amb l’absis L Prat Mur situat davant l’absis de l’església, rematat per tres ossaris, els quals han estat decorats amb treballs d’escultura elemenals L Prat S’hi arriba per la carretera de Solsona a Torà Uns 500 m després del…

Data 3 de març de 1082 "Laudabilis amodo ac venerabiliter venerabilis Jesu Christi, Dei et domini nostri potentia, quisolus habet inmortalitatem et lucem habitat inaccessibilem a quo cuncta que fuerunt procedunt bona, hujus ergo instinctu atque dispositione actum est quandam olim fieri ecclesiamin Valle Aspiriensi territorio diocesis Emeritensis virginis et martiris Eulaliae sedis Elnensis, loco Serrabona vocato, a personis nobilibus quibus predia succedebant jure hereditario Conditores ergo et fabricatores prelibatae ecclesiae hi sunl quorum nomina suptus videntur collecta, Raimundus…

Passem a inventariar un conjunt de capitells que forma part del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa La majoria són capitells romans tardans reaprofitats en construir-se l’actual església de Sant Miquel Capitell de Santa Maria Capitell de marbre, procedent probablement del baptisteri de Santa Maria de Terrassa C Mancho Peça de marbre procedent probablement del baptisteri d’Ègara, localitzada dins l’església de Santa Maria de Terrassa Fa 29 cm d’alçària, un diàmetre superior de 35, 5 cm i un diàmetre inferior de 22 cm aproximadament Es tracta d’un capitell corinti exposat…

Làpida fundacional de l’actual edifici, on consta que la primera pedra de l’església va ser collocada l’1 de maig de 1285, amb Jeroni de Montoliu com a rector ECSA - GSerra D’ençà de la seva fundació, Vilafranca va estar molt vinculada a la Corona perquè el domini senyorial de la població va ser des d’aleshores del rei, el qual el 1191 li va concedir una carta de poblament El rei hi tenia sempre un batlle i fins i tot el 1217 hi celebrà unes corts Ramon Muntaner, en la seva Crònica , diu que el 1274 Vilafranca “… era ya una noble vila e bona…” I no és estrany, perquè durant el segle XIII…

Els bolets de tinta s’anomenen així perquè llurs làmines es converteixen en un líquid negre, carregat d’espores, que s’havia emprat com a tinta El més conegut, el bolet de tinta pelut 1 Coprinus comatus , és un excellent comestible quan és jove El dibuix en presenta dues etapes diferents de creixement 1a, 1b en l’exemplar jove 1a , les làmines comencen a madurar per la part baixa 1a’ en secció després 1b el peu s’estira i les làmines es converteixen en tinta El bolet de tinta tòxic o pixacà 2 C atramentarius presenta un barret plisat i amb marge lobulat 2’ secció sagital resulta…