Resultats de la cerca

Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 10 de juliol de 1876, després d’estudiar al collegi de l’orde de la seva ciutat natal Féu el noviciat a Moià, on professà l’1 de setembre de 1878, i cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó El 1886 fou enviat a Balaguer i hi ensenyà francès, matemàtiques i ciències naturals Fou el primer rector del collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, càrrec que mantingué durant 25 anys 1894-1919 El collegi Calassanci era una segregació del de Sant Antoni de Barcelona feta el 1894 perquè del barri de la Mercè en procedia…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral,…

Fill d’Antoni, picapedrer de Felanitx, l’any 1397 o poc abans entrà acompanyat d’aquest i d’un parent de nom Miquel al taller de picapedrers i escultors que tenia cura de les obres del portal del Mirador de la seu de Mallorca, on rebé les primeres ensenyances, en particular, del picard Jean de Valenciennes Hom pot fixar la seva presència al Rosselló des del 1404 aproximadament, moment a partir del qual féu una trona de pedra per a l’església dels franciscans de Perpinyà ~1410, avui perduda, i dugué a terme la…

Situació L’església de Sant Pere es dreça al centre del poble de Paçà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 48’ 41,4” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà, per la N-9 i la D-40, la qual s’uneix a la N-9, a mà dreta, al lloc dit Oliu PP Història Paçà s’esmenta per primera vegada dins un document del 8 de febrer del 801, pel qual una dona, Maura, i el seu fill Adenar venien a Castellà I, abat d’Arles, la terra que van heretar dels seus pares, aprisiadors, al territori de Paçà “ villa que nuncupant Pasar ”, al comtat de Rosselló, sobre la via pública anomenada Francisca En un…

Deixeble de Cimabue a Florència, rebé les influències de Cavallini i d’A di Cambio Format, doncs, dins l’estil bizantí imperant a Itàlia al s XIII, representa el trencament definitiu amb aquest estil i el començament de l’art que té com a punt de partida l’apropament a la realitat, mitjançant la renovació dels conceptes de l’espai i de la figura No resta ben determinada la participació de Giotto en la decoració de la basílica superior d’Assís, iniciada per Cimabue Són atribuïdes a Giotto les històries d’Isaac, de Caín i Abel i de Josep, i les referents a la passió de Crist, fetes entre el…

El personatge és ja datat al segle XIV i participava a la processó del Corpus de la seu de la ciutat de Mallorca era també habitual a altres poblacions, com Son Carrió, Sant Llorenç des Cardassar, Son Cervera, Artà

Retaule de Sant Pere de Vinaixa, obra de Ramon de Mur El 1420 Pere Ferrerons, picapedrer veí de Vinaixa, va encarregar aquest retaule a Ramon de Mur L’escut de la família Ferrerons figurava en el guardapols, que s’ha perdut L’obra, que havia de fer 8 pams d’amplada per 10 d’alçada, destaca per la seva simplicitat i la tendència a descartar tota expressió naturalista La composició és en bona part la mateixa que una quinzena d’anys més tard es mostrarà, més sumptuosa i viva, en el retaule de la mateixa advocació de Bernat Martorell a l’esquerra, vocació de l’apòstol, sant Pere entronitzat,…

Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…