Resultats de la cerca
Es mostren 1073 resultats
bonificació
Agronomia
Conjunt de millores tècniques aportades a un terreny agrícola improductiu o de dèbil producció.
Consisteix en la utilització òptima del potencial agrícola d’una zona, d’acord amb les necessitats alimentàries o industrials i d’acord, també, amb les condicions de vida de la població afectada Requereix una notable aportació de capital, a fi de finançar les grans obres necessàries per a intensificar la producció hom obté una rendibilitat directa aparentment baixa, amortitzable sempre a llarg termini Exemples importants de bonificació són els treballs, efectuats a Itàlia sota el règim feixista, de sanejament dels maresmes pontins, de la plana del Po i de la Basilicata a Holanda…
Bernadí Llorca i Vives
Historiografia
Historiador.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1913, i es graduà en filosofia i teologia a Valkenburg Holanda, el 1928, i en història a Munic 1932 Ensenyà història eclesiàstica i patrística a la Universitat Pontifícia de Salamanca i a la facultat dels jesuïtes de Sant Cugat del Vallès Publicà un gran nombre de treballs a Estudios Eclesiásticos , Razón y Fe , Archivum Historicum Societatis , Admarticensis , etc, en miscellànies i obres collectives, etc És autor, entre d’altres, dels llibres Die Jesuitenfrage in Spanien 1931, Die spanischen Inquisition und die ‘Alumbrados’ 1506-1667 1934,…
Daniel Ruyneman
Música
Compositor i pianista holandès.
A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B Zweers El 1918, juntament amb W Pijper, H Zagwijn, S Dresden i M Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment 1922 secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940 Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a Holanda obres de compositors com A…
Jan Koetsier
Música
Compositor i director holandès.
Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín entre el 1927 i el 1934 Després de dirigir diferents orquestres a Lübeck i a Berlín, es traslladà a Holanda, on fou director de l’Orquestra Filharmònica de la Haia i segon director de la prestigiosa Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, càrrec aquest darrer que ocupà en 1942-49 A partir del 1950 fou director de l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, i des del 1966, professor de direcció a la Hochschule für Musik de Munic La Suite per a orquestra 1937, que dirigí al capdavant de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, fou la seva…
Carlo Tessarini
Música
Violinista i compositor italià.
El 1720 constava com a violinista a la catedral de Sant Marc de Venècia, i des del 1733, a la catedral d’Urbino També exercí en altres ciutats, com ara Brno, Roma i, probablement, París El 1747 s’establí a Holanda, país on romangué fins la seva mort La producció musical de Tessarini és exclusivament instrumental i comprèn més de vint sèries de sonates per a violí solista i sonates en trio, concerts i simfonies per a instruments de corda El seu estil denota la influència d’A Vivaldi i en la seva escriptura ja s’aprecien trets de l’estil galant Les obres de Tessarini són,…
Jacques-Féréol Mazas
Música
Violinista i compositor francès.
Fou alumne de Baillot del 1802 al 1805 al Conservatori de París Els seus primers èxits com a concertista els obtingué arran de les interpretacions de concerts de GB Viotti a l’Odéon i d’un concert que D Auber li dedicà el 1808 Fou contractat al Théâtre-Italien, on romangué fins que el 1811 inicià una llarga sèrie de viatges que el portaren a Espanya, Itàlia, Rússia, Anglaterra, Bèlgica, Holanda i Alemanya Tornà a París el 1829, i a partir del 1831 fou primer violí al Teatre du Palais Royal, tasca que alternà amb la seva activitat d’ensenyant a Orléans Del 1837 al 1841 dirigí l’…
Mario Monreal Monreal
Música
Pianista i pedagog valencià.
Estudià al Conservatori de València i posteriorment a Madrid, Munic i Salzburg, on fou alumne de P Badura-Skoda Aconseguí el primer premi del Concurs Internacional de Jaén, del Leopoldo Querol, el Premi Honorífic Timkenn Zinkann, el Premi Antonio Iglesias i el Premi de l’Ajuntament de Munic Actuà a Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, i aconseguí un important èxit en un concert al Teatro Colón de Buenos Aires retransmès per TV a tota l’Amèrica del Sud Enregistrà per a diferents emissores radiofòniques europees i interpretà alguns dels grans cicles pianístics, com Estudis…
Frederica von Stade
Música
Mezzosoprano nord-americana.
Estudià música a la Mannes School de Nova York i debutà el 1970 en un paper secundari de La flauta màgica al Metropolitan A partir d’aquest moment inicià una brillant trajectòria que la dugué als teatres d’òpera de París 1973 i als festivals de Glyndebourne 1973 i Salzburg 1974 El 1976 debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa al Festival d’Òpera d’Holanda El seu ampli repertori inclou òperes de C Monteverdi, WA Mozart, G Rossini, V Bellini i R Strauss, entre d’altres Ha estrenat obres de diversos compositors contemporanis, entre els quals cal esmentar D Argento, de…
J acques G abriel Prod’homme
Música
Musicòleg i crític musical francès.
Estudià història de la música i filologia a l’École des Hautes Études Sociales de París 1890-94, i amplià els seus estudis a Alemanya 1899-1910, Bèlgica i Holanda 1912, 1913 El 1895 s’inicià com a crític musical en la "Revue Socialiste", "Enclos" i altres publicacions Fou un dels fundadors de la secció francesa de la Societat Internacional de Musicologia 1904, de la qual fou també secretari 1904-13, i de la Societat Francesa de Musicologia 1917, on exercí diversos càrrecs Fou conservador de la Biblioteca de l’Òpera de París 1931-40 i bibliotecari del Conservatori de París 1934-40 Autor de…
Jaume II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia (1685-1688), fill de Carles I d’Anglaterra i d’Enriqueta Maria de França i net de Jaume I.
Fou duc de York des del 1643 Empresonat durant la guerra civil 1646, pogué fugir a França, on residí fins a la restauració dels Stuart Nomenat gran almirall el 1660, lluità contra els holandesos El 1672 es convertí al catolicisme i es casà amb la princesa catòlica Maria de Mòdena, cosa que li valgué l’hostilitat dels whigs Vencé la conjura del duc de Monmouth, però el seu absolutisme, la protecció indiscriminada dels catòlics i el seu apropament a Lluís XIV el feren impopular El naixement d’un hereu 1688 semblava assegurar la consolidació d’una dinastia catòlica i autoritària, però l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina