Resultats de la cerca
Es mostren 1123 resultats
Pau Costa
Escultura
Escultor.
A setze anys 1688 ja efectuà el retaule de Sant Libori per a la Pietat de Vic, i el 1690, el de Sant Antoni per a l’església parroquial de Torelló Traçà el de Sant Benet de la Seu 1698 quan treballava en un altre per al monestir de la Portella L’any següent contractà el delSant Crist per a la parròquia de Seva, i el 1705, el fastuós de Sant Feliu de Torelló acabat el 1710 El 1708 efectuà el del Roser per a Olot actualment a la parròquia de SantEsteve i, entre el…
Oriolf
Cristianisme
Abat d’Alaó i bisbe intrús de Ribagorça.
Era fill d’Indiscle, senyor de Sopeiva Essent prevere, a la mort del bisbe Ató fou consagrat, probablement per l’arquebisbe d’Auish, com a bisbe de Ribagorça, alhora que l’arquebisbe de Narbona consagrava Odesind com a bisbe de Roda Fidel del comte Unifred I de Ribagorça, aquest obtingué cap al 964 que Oriolf renunciés al bisbat Fou designat com a abat d’Alaó el 969 el succeí el seu germà Apó pels comtes de Ribagorça Unifred, Arnau i Isarn, i beneït pel bisbe Odesind Oriolf tingué un fill, Ennegó, que retingué l’alou de SantEstevedel…
Santa Eugènia d’Echós (Sornian)
Església situada a ponent del terme municipal, a l’esquerra del camí que anava de Sornian a Rebolhet en l’actualitat l’església de Santa Eugènia ha desaparegut i tan sols existeix una partida dita el “camp del cementiri”, que recorda l’indret on s’assentava El lloc d’Echós és esmentat l’any 1011 en la butlla que el papa Sergi IV atorgà al monestir de Sant Miquel de Cuixà hi consta, entre els béns confirmats a l’esmentada abadia, un alou in Uxones Una escriptura datada l’any 1188 refereix que Hug de Sornià, en professar a la…
Santa Maria de la Guàrdia (Sagàs)
Art romànic
L’església de Santa Maria de la Guàrdia, després santuari, és situada dins l’antic comtat de Berga i l’església no fou parroquial fins el segle XVII El lloc és esmentat l’any 997 com un dels límits d’un important alou a la Vall de Merlès, alou que fou cedit al monestir de Santa Maria de Ripoll pel comte Bernat de Cerdanya i la seva muller el lloc de la Guàrdia és el límit occidental d’aquest alou Et de occiduo ascendit per ipsa Vuardia usque in villare Sabrone vel in terminos de Benevivere L’església de Santa Maria devia ésser construïda al començament del segle XI…
Mestre de Cabestany
Mestre de Cabestany Timpà de Cabestany, de marbre, amb escenes de la vida de la Mare de Déu (s XII)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor de personalitat desconeguda.
Les seves característiques convergeixen en una llarga sèrie d’obres, la més destacada de les quals és el timpà de l’església de Cabestany , al Rosselló Inspirat en l’escultura dels sarcòfags romans, tendeix a emplenar tots els buits amb profusió de figures i comparses d’animals decoratius El seu cisell és típic pel plegat de les vestidures, per la forma de les mans i, sobretot, per l’expressió de les testes, tallades en tríedre, d’on emergeixen els glòbuls dels ulls, marcats amb dos cops de trepà sota l’arc de les celles, entre un front reduït i un mentó massa curt en relació amb el nas…
Serguíev Possad i el Mont Athos, llocs sants
L’Església Ortodoxa bizantina, organitzada en patriarcats i Esglésies autocèfales, té el seu centre espiritual en el primer patriarcat, en honor dels patriarcats orientals Constantinoble Des de la caiguda de la capital de l’imperi Bizantí en mans dels turcs, el 1453, la seu d’aquest patriarcat, tot i conservar el títol de Constantinoble, ha quedat reduïda a un petit espai al barri del Fanar, a la ciutat d’Istanbul Però el cristianisme ortodox, escampat des de la capital de l’Imperi, té altres centres d’un altíssim significat espiritual Un altre d’aquests centres és el Mont Athos, la Santa…
Marcel Homs
Escultura
Escultor.
Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, SantEstevedelMonestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura…
Construccions de la Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Restes de construccions situades uns 2 km a l’oest de Santa Maria de Meià, al vessant de la muntanya, dins d’un bosquet d’alzines, entremig de camps Mapa 33-13328 Situació 31TCG328517 Seguint la carretera que va de Santa Maria de Meià cap a Fontllonga, a uns 2 km, immediatament després de passar una granja, es veu una caseta al mig d’un camp La Coscollera és uns 50 m més avall JBM Història Les notícies d’aquest lloc, que mai no tingué la condició de castell sinó la de quadra, dintre del castell de SantEstevedel Montsec o de…
Porqueres
L’església romànica de Santa Maria de Porqueres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany.
Situació i presentació El terme municipal de Porqueres ocupa una superfície al pla de Banyoles la riba occidental de l’estany de Banyoles forma el límit oriental del terme, i ja dins del de Banyoles hi ha el petit estanyol de Porqueres El sector occidental del terme és accidentat pels contraforts nord-orientals del massís de Rocacorba, que són les serres de Pujarnol i de Sant Patllari 652 m més al N hi ha la serra del Ginestar El límit septentrional del terme coincideix parcialment amb el curs de la riera de Rodeja, afluent del Fluvià, i passa després pel collet de les Boixeres, que fa de…
La Vall de Magrigul (Roses)
Art romànic
Història L’existència d’un cenobi al lloc dit Magrigul , a les muntanyes de Roses, és coneguda pel document de dotació de l’abadia de Santa Maria de Roses pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, de l’any 976 A més de precisar les possessions que hom concedia al monestir, el text inclou una part narrativa sobre els orígens de la seva comunitat, que ja han estat comentats en l’article corresponent a Santa Maria de Roses Hom hi explica que uns monjos fugitius delmonestir de Magrigul construïren la petita església de Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina