Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
Cogullada vulgar
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Nadal
Folklore
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el vint-i-cinc de desembre i té per objecte commemorar el naixement de Jesús a Betlem.
Les tradicions nadalenques Nadal és una festa occidental apareix per primera vegada a Roma, a la primera meitat del segle IV i, com consta al calendari litúrgic anomenat Cronògraf del 354 , amb la data tradicional L’elecció d’aquesta data no obeí a raons històriques, sinó al desig de cristianitzar una festa pagana ja existent la del dia que, després del solstici d’hivern, la llum diürna torna altre cop a allargar-se i els romans celebraven el natalis Solis Invicti , el naixement de l’invicte, és a dir, del Sol, astre divinitzat i relacionat amb la persona de l’emperador romà Constantí el…
Ramon Vidal de Besalú
Fragment de Las rasós de trobar, de Ramon Vidal de Besalú, en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor i joglar.
Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant que exercís de mestre de trobar, o, el que és el mateix, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’…
renda nacional
Economia
Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any.
En aquest sentit, renda nacional coincideix amb el producte nacional net L’estimació de la renda nacional es podrà fer per tres vies alternatives per la via de producció, és a dir, com a suma dels valors afegits nets de tots el processos productius durant el període considerat per la via d’ingrés, és a dir, com a suma de totes les rendes o ingressos corresponents als factors de producció subministrats al procés productiu de l’àmbit considerat, abans de deduir els imposts indirectes i després de la deducció prèvia dels pagaments per transferència i de les rendes derivades, car no…
naturalització
Dret civil
Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal, atorgada de forma discrecional o subjecta a determinades regles i que sol prendre com a base la residència de l’estranger en el territori de l’estat.
El dret civil espanyol estableix dues menes de naturalització graciosa o discrecional és atorgada per reial decret i en circumstàncies excepcionals no requereix cap condició, llevat la d’ésser major d’edat o emancipat major de 14 anys assistit pel seu representant legal i per residència és atorgada pel ministre de justícia i necessita uns requisits de permanència en territori espanyol però, malgrat tot, no és absolutament reglamentada, car el ministre, tenint present l’interès social o l’ordre públic, és lliure de donar-la o de negar-la El temps normal de residència exigit és de deu anys…
estadi
Psicologia
Període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà.
La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’enveja del penis…
vinagre
Enologia
Gastronomia
Líquid obtingut per fermentació acètica del vi i dels seus subproductes (brisa), bé que també pot procedir d’altres productes (com sidra i malt).
La fermentació és deguda als bacteris acètics aerobis de la família Acetobacteriaceae Hom parteix de vins de poc grau, sotmesos a aireig i a temperatura controlada 15-34°C en presència dels microorganismes, en forma de vinagre o de cultius purs, en repòs mètode Orléans, fent passar el vi a través d’encenalls impregnats de vinagre mètode alemany, amb injecció d’aire mètode Frings, per fermentació submergida, etc Els bacteris fermentatius formen un tel a la superfície mare del vinagre El vinagre és filtrat, emmagatzemat, per tal que envelleixi, i eventualment pasteuritzat És de color groc d’…
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com…
Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat
Esport general
Equipament residencial i centre de formació d’esportistes d’Esplugues de Llobregat.
És format per la Residència Joaquim Blume, les installacions esportives del Consell Català de l’Esport, el centre de medicina esportiva del Consell Català de l’Esport i l’Institut Joaquim Blume Té com a finalitat la formació d’esportistes permetent-los compaginar la seva especialitat esportiva amb els estudis El seu precendent fou la Residència Joaquim Blume, la qual, a través del Pla de tecnificació esportiva de Catalunya 1985, juntament amb la resta d’installacions, passà a denominar-se Centre Català de Tecnificació Esportiva d’Esplugues de Llobregat Fins a la…
cultes afroamericans
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats afroamericans.
A més dels afrobrasilers i afrocubans, el més conegut és el vodú Malgrat les diferències d’ambient històric i cultural de les diverses contrades, hi ha trets comuns, que confirmen l’existència d’una cultura bàsica a l’Àfrica occidental Cal esmentar ritus de possessió comunicació amb les deïtats a través de mèdiums contacte directe amb el món sobrenatural l’Ésser Suprem com a déu “ociós” les deïtats serveixen de “camins” vers Déu i estructura monoteista característica, que abasta un sistema politeista Llur concepte bàsic és material i orientat vers aquest món, amb fins utilitaris i específics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina