Resultats de la cerca
Es mostren 1879 resultats
Sant Jaume d’Espolla
Art romànic
Situació Un detall de l’exterior de l’església amb el campanar, l’element més important que ens ha pervingut d’època romànica, bé que la seva part inferior és coberta d’arrebossat i la superior ha estat molt modificada F Tur És l’església parroquial del municipi d’Espolla, situat als vessants meridionals de l’Albera, en un pujol proper repeu de la plana de l’Alt Empordà, a la capçalera del Merdanç L’església és situada a la part més alta i a l’extrem de tramuntana del nucli urbà Mapa 220M781 Situació 31TEG003936 Espolla es troba per la carretera local de la N-II, al Pont de Campmany, a Roses…
Castell de Constantí
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, fou construït al segle XII en el primitiu nucli de Constantí o Constantí Vell Un dels primers esments documentals de la vila i castell de Constantí Vell data del 30 d’abril de 1159, quan l’arquebisbe Bernat Tort atorgà una carta de franqueses als nous pobladors de l’indret En aquest document es fa constar que a la vila ja hi havia un castell, que hom suposa que era una construcció preexistent a la colonització del Camp Una vintena d’anys més tard, el 1177, l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls, mitjançant una nova carta de població, ordenà el trasllat del…
Despoblat d’Espós (Sort)
Art romànic
Situació Les tradicionals pedreres d’Espós han fet desaparèixer la major part d’aquest despoblat ECSA - A Roig El lloc d’Espós és situat a migdia del poblet d’Altron, en una coma del marge dret del riu de Sant Antoni, just en la partió de termes d’Olp i d’Altron Mapa 33-10214 Situació 31TCG445007 Per a accedir-hi s’ha de seguir l’antic camí d’Altron a Olp, precisament fins a la partió dels dos termes, per sota del serrat de Planell tot aquest vessant és la partida d’Espós ARD Història Segons alguns autors, el topònim d’Espós podria ser identificat amb la Civitate Exposita que figura…
Santa Cecília de Pedralbes (Barcelona)
Art romànic
Erigida probablement en el segle X, la capella de Santa Cecília era situada a Pedralbes, si bé hi ha documents que la situen als Terrers Blancs entre Sants i Pedralbes i altres a Bederrida entre Sarrià i les Corts Se’n tenen notícies per primera vegada en un document a l’Arxiu de la Catedral de Barcelona, datat el 1026 Es tracta de la venda d’un terreny entre Alvar i Guifred, prevere, i es parla d’un “ oratoríum honore Sancte Cecilie ”, bé que en un altre document del mateix any consta com a “església” Tres anys més tard, el 1029, Alvar va vendre a Seniofred, prevere, el mateix terreny on es…
La pesta del 1348 als Països Catalans
Evolució de la pesta de 1348 A mitjan tres-cents, després d’una prolongada absència de sis centúries, la pesta va irrompre a Europa, on es va fer endèmica fins al segle XVIII Aquesta pandèmia tingué l’origen a Àsia, probablement a la regió del llac Balchas, des d’on la malaltia, produïda pel bacteri Yersinia pestis , es va propagar cap a l’oest per les rutes comercials que contornejaven la mar Càspia, i va arribar a les costes de la mar Negra el 1346 Des de Constantinoble, que fou atacada a mitjan 1347, embarcacions genoveses la propagaren ràpidament pels ports de la Mediterrània occidental,…
Sant Joan Baptista de Palau de Noguera (Tremp)
Art romànic
A través del cartoral de Lavaix s’han conservat dos documents, datats els mesos d’abril i maig de l’any 898, relatius a dues vendes fetes a favor del prevere Lodeguer de terres situades al lloc de Palaz De la mateixa època es conserva un document conegut com a fals de ll Bellera en què el prevere Lodeguer donava al monestir de Sant Genís de Bellera la vila de Palace i la seva església dedicada a sant Joan Els límits d’aquesta donació eren, pel nord, el lloc de Morino fins al riu Noguera, i del riu de Cobes a Catolla i Riba rubea En sentit contrari, la documentació del monestir de Santa…
Conjunt monetari de la Fonollera (Torroella de Montgrí)
La Fonollera Torroella de Montgrí, Baix Empordà és un jaciment situat dalt d’un turó a només 800 m del mar i envoltat per la plana del baix Ter Les diferents campanyes d’excavació han posat al descobert un important jaciment que conté quatre nivells d’ocupació humana una primera fase corresponent al període del bronze mitjà recent abans del 1100 aC, una segona fase situada al bronze final 1100-900 aC, un tercer moment d’època romana republicana 200-30 aC i finalment un darrer moment d’època romana tardana segles IV i V, del qual es conserven molt poques restes Probablement a aquesta darrera…
Malaltia de Wilson
Patologia humana
Definició La malaltia de Wilson és un trastorn metabòlic poc freqüent provocat per una alteració genètica que es transmet en forma hereditària i que es caracteritza per una acumulació progressiva del coure contingut als aliments en alguns teixits orgànics, sobretot al fetge i en diversos sectors del sistema nerviós central Aquesta acumulació anormal de coure sol ésser asimptomàtica durant els primers anys de vida Tanmateix, però, més endavant, en general a partir de sis anys d’edat, és habitual que es manifesti amb diverses lesions i símptomes hepàtics i neuropsiquiàtrics com ara cirrosi,…
Esquinç
Patologia humana
Definició L’ esquinç consisteix en la ruptura, la desinserció o l’esquinçament dels lligaments articulars o la càpsula sinovial que cobreix l’articulació Causes L’esquinç és degut a una distensió excessiva dels lligaments i les altres estructures que mantenen estable l’articulació L’origen de l’esquinç pot ésser un moviment molt sobtat o un traumatisme, com és el cas d’una caiguda o una ensopegada, que força l’articulació a un moviment que no és capaç d’efectuar Segons el grau de la distensió, pot tenir lloc un esquinç d’algunes fibres dels elements de contenció articular, un trencament total…
Feocromocitoma
Patologia humana
Hom anomena feocromocitomes els tumors formats per teixits secretors de catecolamines —adrenalina i noradrenalina—, generalment localitzats a la medulla suprarenal, que es caracteritzen pel fet que provoquen hipertensió arterial permanent o crisis hipertensives En general, els feocromocitomes corresponen a tumors de la medulla suprarenal la major part d’aquests tumors són benignes, i solament en una proporció molt petita són malignes, és a dir, capaços d’infiltrar-se pels teixits propers i propagar-se a distància Amb una freqüència inferior, els feocromocitomes es poden desenvolupar en d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina