Resultats de la cerca

Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar, J Influences antiques dans l’art du moyen âge français…

Les relacions amb el Rosselló i el Llenguadoc van comportar, a l’inici del segle XII, un gir cap a una renovació que es mantingué al llarg de tota la centúria Els edificis del Conflent i del Rosselló –el monestir de Sant Miquel de Cuixà i el priorat de Santa Maria de Serrabona–, amb l’activitat escultòrica desplegada als claustres i tribunes, originaren un corrent escultòric renovador, caracteritzat per la talla del marbre i els contactes amb el nord d’Itàlia, de la qual cosa derivaren molts models de la banda meridional dels Pirineus, en l’activitat desplegada, per exemple, pels anomenats…

Situació i presentació El municipi de Santa Perpètua de Mogoda, de 15,83 km 2 i en contacte amb el Vallès Oriental, limita a septentrió amb els termes de Polinyà i Palau-solità i Plegamans a migdia amb Montcada i Reixac a ponent amb Barberà del Vallès i Sabadell i a llevant amb els municipis de Mollet del Vallès i la Llagosta, pertanyents al Vallès Oriental Aquest àmbit territorial el configuren les rieres de Santiga, de Polinyà i de Caldes, que és la més important, a la vora de ponent de la qual hi ha el poble de Santa Perpètua Els desnivells màxims de les carenes que limiten les rieres…

Situació i presentació El terme de Barberà del Vallès, d’una extensió de 8,31 km 2 i situat a banda i banda del Ripoll, confronta al N i al NW amb el municipi de Sabadell, al NE amb Santa Perpètua de Mogoda, al SE amb Montcada i Reixac, al S amb Ripollet i Cerdanyola i a l’W amb Badia del Vallès La fondalada del Ripoll travessa la part central del terme de NW a SE La part de ponent del terme és una plana essencialment urbana, dividida en dos vessants ben poc pronunciats, un cap al Ripoll i l’altre vers el Riu Sec Per l’interfluvi passa la carretera de Barcelona a Sabadell, fins ara eix…

Situació Singular església que presenta un absis poligonal, el qual podia haver estat inicialment un edifici exempt de planta central, adaptat més tard com a absis d’un temple del segle XI ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Bartomeu és als afores del poble del Tossal, al pla, entre el nucli urbà i el Segre Mapa 34-13329 Situació 31TCG464426 La carretera, sense asfaltar, que porta al Tossal arrenca de la carretera de Ponts a Artesa de Segre, a la sortida de Ponts JAA-MLlC Història No es disposa de notícies històriques documentals sobre l’antiga església parroquial de Sant Bartomeu,…

L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…

Situació Vista de l’exterior de l’edifici des del nord-est Hom hi pot veure l’absis romànic obert a llevant i, al costat de tramuntana, el cos d’edifici que formava la capçalera del primitiu temple, preromànic F Junyent-A Mazcuñan L’església corona un petit llom dreçat al lloc d’Olzinelles, on hi ha també el mas del mateix nom, el qual és situat molt a prop de la carretera de Santpedor a Artés pel Pont de Cabrianes, en un dels extrems septentrionals del terme Long 1°53’49” - Lat 41°46’20” S’hi va per la carretera de Manresa a Berga, on, en arribar a l’encreuament amb la de Santpedor i la del…

Situació Una perspectiva exterior de l’església de Sant Quirze d’Olmells des de l’angle sud-est Hom hi pot veure perfectament la forma trapezial de l’absis, el mur de migjorn del qual calgué reforçar amb un contrafort per tal d’evitar-ne l’esfondrament a causa d’una grossa esquerda J Bonell Aquesta església, actualment restaurada, però sense culte, es troba a uns 3 km al sud-est de la vila de Llers, entre el mas Molar i el mas Oliveres, aquest avui deshabitat El temple, al bell mig del bosc, és a poca distància del rec de Palau, afluent del Rissec Mapa 258M781 Situació 31TDG904818 Per anar-hi…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn Tant damunt l’absis com damunt el mur frontal són perfectament visibles els importants afegitons que afectaren l’aspecte original de l’edifici J Bonell Santa Àgata és l’església parroquial de Campmany, municipi situat als darrers contraforts meridionals de l’Albera, a la conca del riu Llobregat d’Empordà El poble és a 107 m d’altitud, a la vora del torrent Merdançà El nucli antic, amb les muralles i l’església medievals i l’eixample dels segles XVII-XVIII és a tocar de la riba esquerra del torrent Mapa 220M781 Situació…