Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
Castell de Segueró (Beuda)
Art romànic
Situació Una de les façanes de la casa fortificada J M Melció La construcció anomenada el Castell és situada poc més avall de l’església de Santa Maria de Segueró La part més antiga d’aquesta construcció sembla que és l’edifici de planta gairebé quadrada que hi ha a la part posterior, al seu angle nord-est Mapa 257M781 Situació 31TDG795767 Cal agafar, per anar-hi, una carretera de terra, que surt, a mà dreta, a l’entrada de Maià de Montcal i porta fins a Segueró Molt poc abans d’arribar-hi, hi ha, a mà dreta, la casa forta del Castell JBM Història L’any 1001, entre les esglésies que havien de…
Una expedició de la marina califal
Abans de l’any 1000, eren els musulmans els qui atacaven normalment les costes catalanes L’excepció fou l’expedició que encapçalà Sunyer II, comte d’Empúries, al final del segle IX, tot al llarg del litoral oriental de l’Àndalus i pels voltants d’Almeria, amb una flota formada per una quinzena de vaixells Segons Ibn Ḫaldūn, la flota omeia estava formada, a l’època d’‘Abd al-Raḥmān III 912-61, aproximadament per 200 embarcacions Ibn al-Ḫaṭīb precisava que, en temps d’al-Ḥakam II 961-76, la flota d’Almeria comptava amb 300 unitats Aquesta flota era sota el comandament d’un almirall amb el títol…
La moneda visigòtica
Tremis visigòtic amb la probable representació de l’emperador Justinià I, segle VI MHCB/AF/AHC-JC-RF Els experts en la matèria, com Miquel Crusafont i Sabater, que seguirem en aquestes ratlles, distingeixen tres etapes en la història de la moneda visigòtica La primera correspon a l’època en què els visigots es van establir a Aquitània i hi van fundar el regne de Tolosa Llavors van encunyar sòlids i trients 1/3 del sòlid d’or, a imitació de les peces romanes dels emperadors d’Occident Valentinià III, Majorià, Livi Sever i d’Orient Zenó, Basilisc, dels anys 425-491 Aquest numerari va circular…
Llums de petroli i anys seixanta
Hi ha dos factors decisius que marquen la joventut dels anys seixanta arreu d’occident D’una banda l’arribada a la majoria d’edat de la primera generació que no va viure la Segona Guerra Mundial i que, per tant, podia inhibir-se dels traumes i de les divisions que la van provocar, i d’una altra, la difusió, ni que sigui en una mesura força modesta, de la societat de benestar —que encara no era del tot identificable, almenys a Europa, amb la societat de consum— A aquests factors cal afegir-hi el desig de les generacions més castigades pels conflictes bèllics de la primera meitat del segle de…
el Bages

Mapa de la comarca del Bages abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
Epigrafia d’època romànica (Barcelona)
Art romànic
Introducció A la ciutat de Barcelona destaca l’amplitud del conjunt d’epigrafia funerària dels segles IX-X, únic en el context català, i que revela l’existència d’un important grup aristocràtic, laic i eclesiàstic, molt probablement associat al casal comtal, el qual entre el final del segle IX i l’inici del X va adoptar la pràctica de dotar algunes de les seves sepultures d’epitafis destinats a singularitzaries i a fer-ne perdurable la memòria És digne d’atenció com la generalització d’aquesta pràctica se situa just en el període posterior al govern de Guifré I, quan el poder comtal es…
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…
Sant Vicenç del Sallent (Santa Pau)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme A Martí L’església de Sant Vicenç centra el petit nucli del poble de Sallent, de cases disseminades, el qual és situat a la riba dreta i a poca distància del Ser, aigües avall de Santa Pau, en un indret on el riu passa enfonsat formant petites cascades i engorjats, on rep la riera de Samariu Mapa 295M781 Situació 31TDG682672 El poble de Sallent es troba al quilòmetre 13 de la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau i Mieres, a 4 km de Santa Pau JVV-ANM Història L’origen de l’església de Sant…
Maurici

Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a l’oceà Índic, a l’E de Madagascar, integrat per les illes Maurici i Rodrigues i pels grups Agalega i Saint Brandon, també anomenat Cargados Carajos; la capital és Port Louis.
La geografia Maurici és d’origen volcànic El relleu és de muntanyes al llarg de la costa i de planes fèrtils a l’interior Pertot, petits llacs assenyalen l’emplaçament de volcans extingits El clima és monsònic, a l’estiu gener, febrer, i hi sovintegen els tifons L’agricultura ocupa el 15,3% de la població activa i aporta el 10% del PNB 1992 Prop de les tres quartes parts dels conreus 57% de la superfície total són dedicades a canya de sucre, segona exportació en importància Altres conreus són els del te, el tabac, l’àloe, el blat de moro i l’arròs, patates i altres tubercles, llegums,…
Vilanova de la Barca
L’església de Vilanova de la Barca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb la Noguera, i limita amb els termes noguerencs de Torrelameu al NW, Menàrguens al N i Térmens al NE amb Bellvís a l’E i Bell-lloc d’Urgell al S, ambdós pertanyents al Pla d’Urgell, i amb els segrianencs d’Alcoletge al S i Corbins a l’W El terme s’estén gairebé en la seva totalitat per la riba esquerra del Segre, a l’indret de la seva confluència amb el Riu Corb que hi aflueix per l’esquerra, al límit amb el veí terme de Corbins Dins del municipi neix la séquia de Fontanet, administrada per la Junta del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina