Resultats de la cerca
Es mostren 3139 resultats
Bernhard Carl Emmanuel Rensch
Zoologia
Zoòleg alemany.
Estudià les condicions d’especiació climàtica en els animals, la fauna de les illes de la Sonda, la psicologia animal i la filosofia natural Publicà més d’una vintena de llibres, alguns de traduïts a diverses llengües, com Das Prinzip geographischer Rassenkreise ‘El principi de la delimitació geogràfica de les races’, 1929, Evolution Above the Species Level 1947, Homo sapiens Vom Tier zum Halbgott ‘Homo sapiens De l’animal al semi-deu’, 1959, Biophilosophie 1968, Gedächtnis, Begriffsbildung und Planhandlugen bei Tieren ‘Memòria, formació de la idea i planificació en els animals…
Antoni Sors i Ferrer

Antoni Sors i Ferrer
© AGRUPE
Alpinisme
Escalada
Alpinista.
Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró des del 1970, fou membre del GAME 1973 Feu ascensions als Pirineus i als Alps, i participà en expedicions als Andes 1975, 1978 i l’Afganistan, amb l’ascensió al Noshaq 1976 Encapçalà la primera expedició catalana que coronà el Broad Peak de 8047m, al massís del Karakoram 1981 Participà en l’intent d’ascens a l’Everest 1983 i dirigí una expedició frustrada al Lhotse Shar 1984 El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, pel coll nord Una placeta duu el seu nom a…
,
Clifford Geertz
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Doctorat a Harvard 1956 i professor a la Universitat de Chicago 1960-70 i posteriorment a la de Princeton, fou, amb VTurner, el principal representant de l’antropologia simbòlica, que concep les cultures com a sistemes de símbols coherents amb ells mateixos Conseqüent amb aquesta idea, la tasca de l’antropologia consisteix, en una analogia amb certes anàlisis literàries, a interpretar aquests sistemes de símbols com a textos metafòrics per tal que puguin resultar significatius des d’un altre sistema de símbols en el seu cas, l’occidental El relativisme segons alguns, extrem que…
L’adolescent de sal
Literatura catalana
Novel·la de Biel Mesquida (1975) que denuncia la societat dels anys setanta sota la perspectiva exaltada d’un adolescent.
Desenvolupament enciclopèdic Un jove mallorquí analitza la seva crisi de consciència burgesa a través de l’escriptura esparsa de proses i poemes que mostren la repressió, el desig de llibertat i la descoberta de l’amor i el plaer El noi lluita des de les seves contradiccions per eliminar els vells prejudicis i transformar la societat La mateixa obra i la seva formalització es presenten com un acte de rebellia contra l’establert El text actua com a revulsiu contra el catolicisme, l’opressió policial, la societat basada en la unitat familiar i el sentit pragmàtic de la riquesa El jove…
cronicó
Historiografia
Denominació aplicada sovint per influència del erudits dels s. XVII-XIX, des de Pèire de Marca a Jaume Villanueva.
Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…
Manuel Rivadeneyra
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i impressor.
Féu estudis de pilot de vaixell mercant, essent el primer de la promoció, però deixà aquest camp per cursar estudis de tipografia El 1822 viatjà a Cadis, Sevilla —on va treballar a l’imprempta de l’Universal— i a Madrid, on treballà a la impremta reial El 1827 treballà com a oficial caixista a Barcelona Viatjà per diversos països d’Europa França, Suïssa, Bèlgica, Holanda, anglaterra i Alemanya, on treballà a empreses i aprengué les tècniques tipogràfiques més avançades El 1829 tornà a Barcelona, on treballà a l’Impremta Josep Torner fins que, el 1830, s’associà amb el publicista i catedràtic…
ritus funeraris
Antropologia
Conjunt de ritus associats amb la mort i els processos de transició dels esperits dels difunts.
L’any 1907, Robert Hertz estudià les representacions i les pràctiques rituals relacionades amb la mort dins societats del Sud-est asiàtic, allà on la mort apareix com un estadi d’un llarg procés que comença abans i que segueix després del que els occidentals entenen com a mort És a través d’aquesta idea que els ritus funeraris van més enllà del mer enterrament del cos, ja que abasten un llarg procés d’acompanyament en el temps en el qual el cos del difunt és objecte de distintes operacions rituals En les societats xineses i europees determinats ritus funeraris, com ara l’…
Agrupación de Juventudes Antimarxistas de España
Partit polític
Entitat anticomunista organitzada al juliol de 1935 sota la inspiració del grup militar clandestí Unión Militar Española a partir d’elements dels Sindicats Lliures i sota direcció militar.
A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española…
Alexandre-François Debain
Música
Constructor d’instruments francès.
Home dotat d’una particular intelligència mecànica, a vint-i-cinc anys ja s’establí a París com a constructor de pianos i d’orgues El 1836 inventà un piano-écran , una mena de piano vertical Poc després patentà un instrument anomenat organino Reprenent una idea de N Forneaux sobre els "orgues expressius" de llengüetes lliures, aconseguí donar una sonoritat de qualitat a aquell instrument El perfeccionà, li donà el nom d’harmònium i el 1840 el patentà El 1846 inventà l’antifonal, un instrument per a acompanyar el cant pla sense necessitat de gaires coneixements musicals El 1851…
Lluís Graner
Música
Productor, empresari català i pintor.
Durant els primers trenta anys de la seva vida es dedicà a la pintura Estudià a Llotja i més tard a París Les seves obres foren premiades i exposades en diverses ciutats europees El 1904, però, amb la idea de crear un art total, deixà de banda la pintura i obrí la Sala Mercè, a la Rambla Allà muntà les Visions Musicals, espectacles on es combinaven diverses manifestacions artístiques, des de la poesia fins al cinema passant per l’escenografia i la música Entre els seus collaboradors cal esmentar A Gual, el cineasta S de Chomon, el poeta J Carner o l’escenògraf M Moragas El 1905…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina