Resultats de la cerca
Es mostren 1381 resultats
Josep Maria Vidal i Villa
Economia
Economista.
Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de …
Miquel Rué i Rubio
Música
Compositor i mestre de capella.
Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música sacra, fent…
Victorià Muñoz i Oms
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins.
Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono,…
Martí Olaya i Galceran

Martí Olaya i Galceran
© Família Olaya
Literatura catalana
Escriptor i activista cultural.
Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil…
,
Fiji 2011
Estat
El primer ministre i comandant Frank Bainimarama va mantenir el poder, assolit el 2006, que és la llavor de la discòrdia als fòrums regionals, ja que el règim gaudeix del suport dels països de majoria melanèsia i polinèsia Al març, aquests països van reunir els seus cinc membres per reclamar al Fòrum de les Illes del Pacífic i al Commonwealth la readmissió de Fiji com a membre Tanmateix, i després d’incomplir diversos terminis, el Govern va continuar dilatant la convocatòria d’eleccions, mentre va donar mostres d’autoritarisme, censurant els mitjans de comunicació i perseguint opositors, com…
Joan Sauret i Garcia

Joan Sauret i Garcia
Història
Periodisme
Polític i periodista.
El 1913 s’establí a Buenos Aires, on s’involucrà, a partir de 1917, en la premsa catalanista de la ciutat, formant part del consell de redacció i collaborant en la revista catalana Ressorgiment En tornar, el 1920, fou dirigent nacionalista a Balaguer 1922 i difongué el seu ideari en el setmanari Flama i altres publicacions, com La Branca i Pla i Muntanya 1925-35, setmanari del qual fou cofundador amb Domènec Carrové Collaborà també en La Humanitat i La Campana de Gràcia Cofundador d’Esquerra Republicana de Catalunya 1931, des del 1932 en fou membre del consell executiu El…
Francesc Pérez i Moragón
Literatura
Historiador de la literatura.
Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista L’Espill en la seva primera època, director del setmanari El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…
,
Xavier Dupré i Raventós

Xavier Dupré i Raventós
© Tusculum
Arqueologia
Arqueòleg.
Llicenciat el 1981 i doctorat el 1992 per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Tarradell, publicà prop de 140 articles en revistes especialitzades, i collaborà en una seixantena de treballs collectius Dirigí nombroses excavacions, entre les quals les de l’amfiteatre i el circ romans de Tarragona i l’Arc de Berà en els projectes de conservació dels quals tingué una participació rellevant, i al jaciment de Túsculum Laci, a l’anomenada Villa di Tiberio Fou soci corresponent del Deutsches Archäologisches Institut de Berlín 1993, membre del consell directiu de l’…
Martí Joan de Galba
Història
Literatura catalana
Cavaller, documentat a partir del 1457. Fill segon d’Elionor i Guerau de Gualba, senyor del castell del Montnegre.
Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…
,
Zimbàbue 2011
Estat
Malgrat la mediació de la Comunitat de Des-envolupament de l’Àfrica del Sud SADC, l’organització regional en la qual Sud-àfrica té un paper fonamental, el Govern de coalició es va trobar bloquejat a causa de les traves imposades pel president Robert Mugabe a les decisions més importants i a les reformes polítiques En el Govern de coalició, format al febrer del 2009, hi participen la Unió Nacional Africana de Zimbàbue ZANU, el partit de Mugabe, i les dues faccions del Moviment del Canvi Democràtic MDC, l’una, encapçalada per Morgan Tsvangirai, que és el primer ministre, i l’altra, per Arthur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina